Cyanistes teneriffae | |
---|---|
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 103761672 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Passeriformes |
Família | Paridae |
Gènere | Cyanistes |
Espècie | Cyanistes teneriffae (Lesson, 1831) |
Nomenclatura | |
Sinònims |
|
Protònim | Parus teneriffae |
Distribució | |
La mallerenga blava africana[1] o mallerenga africana[2] (Cyanistes teneriffae) és una espècie d'ocell de la família dels pàrids (Paridae) que habita els boscos de les Illes Canàries i el nord-oest d'Àfrica.
L'hàbitat natural són els boscos temperats. Aquesta espècie i la mallerenga blava eurasiàtica antigament es consideraven coespecífics. No s'ha avaluat l'estat d'aquesta espècie perquè s'observa que és freqüent a les illes de Tenerife i Gran Canària. L'espècie s'ha utilitzat en molts estudis de recerca a causa de les poblacions insulars i la rellevància per a les hipòtesis evolutives.[3]
Està molt estesa a les illes de Tenerife i Gran Canària, però escassa a Fuerteventura i Lanzarote.[4]
Prefereix els boscos temperats, tant baixos com alts.[4][5] Les poblacions de Fuerteventura i Lanzarote prefereixen les terres baixes i les de Tenerife i Gran Canària, els boscos de muntanya.
Aquesta mallerenga oscil·la entre els 11 i els 12 cm de mida.[4] És una mallerenga compacta, petita i de bec afilat. L'raça nominal té el front i el supercili al centre de la nuca de color blanc, la capçada blau brillant profund, es torna negre al coll, amb un dorsal blau i un cos ventral groc.
El cant és una repetició variable d'una o dues notes.[4]
Se sap que l'espècie consumeix una varietat d'erugues.[5] La dieta no és significativament diferent de la mallerenga blava eurasiàtica (Cyanistes caeruleus).
L'espècie es reprodueix de febrer a juliol i també possiblement d'octubre a gener. Normalment es reprodueix abans a cotes més baixes en comparació amb les zones muntanyoses.[5] La posta d'ous es produeix quan el fotoperíode és més llarg i s'escullen les parelles addicionals i es sincronitzen amb la densitat més alta d'erugues disponibles per a les preses.[5] Aquesta és una espècie resident: els joves romanen al seu lloc natal; no es dispersen un cop s'enfilen.[4]
Es consideren set subespècies:[6]
La subespècie de les illes Canàries tenen un casquet negre i la africana té l'esquena blava. La investigació està en curs per dividir aquestes poblacions en espècies diferents, amb una distribució peculiar de "granota":[7][8][9]
Una investigació publicada l'any 2007 va trobar que les mallerengues blaves africanes de l'est de les illes Canàries de Fuerteventura i Lanzarote no es distingeixen de les del nord d'Àfrica i, per tant, la subespècie degener s'hauria de considerar com un sinònim d'ultramarinus.[10]