Maltractament infantil

El maltractament infantil es pot definir com tot acte o accident, únic o repetit que per acció o omissió provoca dany físic o psicològic a una persona menor d'edat, ja sigui per part dels seus pares, altres membres de la família o cuidadors que, encara que siguin externs a la família, han de ser supervisats per aquesta. L'ONU considera que el maltractament infantil que impliqui violència sexual, física o emocional suposa un greu atac als drets internacionals del nen de 1959.^[1]

Tipus de maltractaments cap als infants

A. Martínez Roig presenta aquesta classificació dels maltractaments infantils:^[2]

Maltractament intrafamiliar

Es produeix dintre la llar habitual de la família. Els agressors directes són gent que conviu amb l'infant i és responsable directe de l'educació, la formació i la cura en general d'aquest. Els tipus de maltractaments dins d'aquest tipus són: negligència, maltractament físic, maltractament emocional o psicològic, maltractament sexual, maltractament prenatal i la síndrome de Münchhausen per poders.

Maltractament extrafamiliar

Ocorre fora de l'àmbit familiar. No sol ser evident a curt termini. Pot ocórrer que no hi haja contacte directe entre l'agressor i l'infant. Els tipus de maltractament extrafamiliar són:

• Maltractament institucional: Pot ser, segons l'àmbit, escolar, sanitari, jurídic, dels serveis socials, de les forces de seguretat i per part dels mitjans de comunicació.
• Explotació laboral: Que pot ser sexual.
• Conductisme

Causes del maltractament infantil

El coneixement de les causes, el com i el perquè, del maltractament infantil beu del sentit comú i el coneixement científic.^[3]

Martínez Roig rebutja que hi haja una tipologia de l'abusador, sinó que afirma que "és possible que qualsevol persona en determinades situacions sociofamiliars de déficit o d'excés pugui adoptar una conducta d'abús".^[3]

Teories

A partir que el 1964 Kempe publicara la descripció de la síndrome del nen apallissat es van presentar teories que tractaven d'explicar el fenomen.^[3]

Els principals grups de teories són:^[3]

• Teories unitàries
• Teories interactives
• Model ecològic

Prevenció i detecció

Dins de l'administració autonòmica existeix la unitat de detecció i prevenció del maltractament infantil (UDEPMI) que té l'objectiu prioritari de donar assistència telefònica en relació a casos de maltractament infantil, mitjançant les següents funcions:

• Atenció immediata per a la protecció dels infants i adolescents, especialment els detectats en l'àmbit sanitari.
• Activació i derivació dels casos als equips i organismes especialitzats: Equips de Valoració i Assessorament del Maltractament Infantil (EVAMI), Equips d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (EAIA) i Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA).
• Resposta immediata a denúncies, comunicacions i sol·licituds.
• Coordinació directa davant del cas amb altres unitats administratives (Xarxa de centres sanitaris, Mossos d'Esquadra, centres educatius, etc.) així com de l'àmbit judicial i del ministeri fiscal.

Registre unificat de maltractaments infantils

Amb l'objectiu de millorar mecanismes de detecció i prevenció dels maltractaments infantils es va crear el 2007 el Registre Unificat de Maltractaments Infantil (RUMI), una base de dades espanyola que incorpora informació sobre els futurs nadons i les persones que tenen entre 0 i 18 anys que han estat o poden ser víctimes. Les dades, proporcionades pel col·lectiu de professionals de la salut, ensenyament, seguretat ciutadana i serveis socials, així com les notificacions administratives i les resolucions judicials permeten fer un seguiment dels casos, identificar i acumular sospites o reincidències de manera immediata i millorar les possibilitats de prevenció.^[4][5][6]

Programes de prevenció

La DGAIA i les institucions elaboren programes específics de prevenció. Normalment, aquests són convenis amb l'administració local i les entitats socials sense ànim de lucre:

• Centres obert: Establiments diürns fora de l'horari lectiu que ofereixen serveis preventius als infants i adolescents a nivell assistencial o formatiu, per tant el centre és un servei d'intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents en risc d'exclusió social. Aquest serveis sols tenir els següents objectius:^[1]
  • Donar suport, estimular i potenciar l'estructuració i el desenvolupament de la personalitat del menor.
  • Afavorir la socialització i la integració social dels menors i les seves famílies.
  • Prevenir les situacions de risc social i de ruptura amb la família i l'escola.
  • Compensar dèficits socioeducatius.
  • Adquirir aprenentatges i competències.
  • Acompanyar i orientar les famílies en els processos educatius que afecten els seus fills i filles.

• Servei d'atenció precoç: Inclou un conjunt d'actuacions assistencials i preventives adreçades als infants fins als 6 anys que presenten algun trastorn del desenvolupament o es troben en risc de patir-lo

Per aquest motiu, les unitats encarregades de la detecció i prevenció dels maltractament infantils solen usar-los com a instruments per aplicar-hi tant programes de prevenció com en, alguns casos, tractament.

Representació als mitjans de comunicació

Els mitjans de comunicació cometen sovint errors a l'hora d'informar sobre fets relatius al maltractament infantil. Per a això, el Consell de l'Audiovisual de Catalunya i el Col·legi de Periodistes de Catalunya van publicar el 2014 un manual d'estil.^[7]

Referències

1. Diversos Autors. (2010). Cos de Psicòlegs. Generalitat de Catalunya. Barcelona:Adams.
2. Martínez Roig, 1996, p. 259.
3. Martínez Roig, 1996, p. 260.
4. El Registre Unificat de Maltractaments Infantils. Una eina per als professionals
5. El Govern impulsa un nuevo protocolo de actuación ante el maltrato infantil y crea un registro único de denuncias
6. Nuevo programa para detectar el maltrato infantil en Galicia, Registro Unificado de Maltrato Infantil
7. Departament de Benestar i Família; Consell de l'Audiovisual de Catalunya; Col·legi de Periodistes de Catalunya. Com informar dels maltractaments infantils: manual d'estil per a mitjans de comunicació, 2014 [Consulta: 20 desembre 2018].  (Altre enllaç)

Bibliografia

• Martínez Roig, Antonio «El fenomen dels maltractaments infantils». Pediatria catalana: butlletí de la Societat Catalana de Pediatria, 56, 5, 1996, pàg. 259-263. (Enllaç alternatiu)

Enllaços externs

• «Maltractaments a la infància i l'adolescència». Canal Salut. Generalitat de Catalunya.
• «Protocol d'actuació entre els departaments de benestar social i família i d'ensenyament, de detecció, notificació, derivació i coordinació de les situacions de maltractament infantil i adolescent en l'àmbit educatiu». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2014-06-03. [Consulta: 9 novembre 2013].