Les mancuixes (de l'àrab: منقوشة, manqūxa, pl. مناقيش, manāqīx) són unes galetes de la cuina llevantina (libanesa, siriana…) compostes d'una base semblant al pa àrab, embegudes d'oli d'oliva, salpebrades tradicionalment de zatar i cuites al forn o sobre la tava.
El nom mancuixa és la transcripció de la pronúncia estàndard de la paraula àrab, que tanmateix dialectament pot sonar manúixe. Literalment, la paraula significa ‘gravada’, ‘esculpida’, ‘burinada’, ‘cisellada’, ‘inscrita’, ‘pintada’, ‘acolorida’, i és un participi passiu del verb نقش, naqaxa, ‘gravar’, ‘esculpir’, ‘burinar’, ‘cisellar’, ‘inscriure’, ‘acolorir’, ‘pintar de diferents colors'.[1]
Zatar (àrab: زعتر, zatar). La manqúixa de zatar o, dialectalment, man'ouché za'tar, és la forma més popular: la galeta és untada amb una barreja de zatar i oli d'oliva abans de ser posada al forn. Es menja sobretot per esmorzar amb te o després del sopar amb begudes gasoses. Sovint, el comprador pot aportar la seva pròpia preparació de zatar, perquè cadascun té la seva pròpia recepta, com el curri indi.
Formatge (àrab: جبنة, jabna). La manqúixa de formatge o, dialectalment, man'ouché jebne, és consumida com l'anterior, però generalment és més cara. El zatar és reemplaçat per mató libanès, akkawi i llavors de sèsam.
Carn de bou. El laham ba'ajiyn («pasta a la carn») és guarnit amb una barreja de bou picat barrejat amb tomàquets i oli vegetal. Es serveix sobretot per dinar, rarament per esmorzar.
Kechek. La manqúixa amb kechek o, dialectalment, man'ouché kechek, és originària de la regió de la Bekaa. S'hi posa kechek (iogurt fermentat amb blat esmicolat), que es barreja amb tomàquet i ceba sobre el pa abans d'escalfar-ho.