Manuel Pavía y Lacy

Plantilla:Infotaula personaManuel Pavía y Lacy
Imatge
El marquès de Novaliches amb el mantell de la Real i Militar Orde de Sant Ferran Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 juliol 1814 Modifica el valor a Wikidata
Granada (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 octubre 1896 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Senador del Regne
2 febrer 1876 – desembre 1877
Circumscripció electoral: província de Sòria
Capità general de Catalunya
23 abril 1868 – 17 agost 1868
← Juan Manuel de la Pezuela y de CeballosJoaquim de Bassols i de Maranyosa →
Governador de Filipines
2 febrer 1854 – 28 octubre 1854
← Ramón Montero y BlandinoRamón Montero y Blandino →
Capità general de Catalunya
març 1847 – 4 setembre 1848
← Manuel Gutiérrez de la Concha e IrigoyenFernando Fernández de Córdova Valcárcel →
Ministre de Guerra
28 gener 1847 – 28 març 1847
← José Laureano Sanz y Soto de AlfeiránMarcelino Oraá Lecumberri →
Capità general de Catalunya
novembre 1845 – 27 gener 1847
← Manuel Bretón del Río y Fernández del JuberaManuel Gutiérrez de la Concha e Irigoyen →
Governador civil de Barcelona
10 febrer 1844 – 17 març 1844
← Ricardo Shelly CommenfordFrancisco de Paula Lillo Cifuentes →
Capità General de Navarra
18 gener 1844 – 18 agost 1846 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
Lleialtat Regne d'Espanya
Branca militar Exèrcit de Terra espanyol
Rang militar General de Divisió
ConflictePrimera Guerra Carlina
Família
CònjugeMaría del Carmen Álvarez de las Asturias Bohórquez Giráldez Modifica el valor a Wikidata
Premis

Manuel Pavía y Lacy (Granada, 6 de juliol de 1814 - Madrid, 22 d'octubre de 1896) va ser un general espanyol i primer marquès de Novaliches.

Biografia

[modifica]

Va estudiar en col·legi Jesuïta de València fins que va entrar en l'Acadèmia d'Artilleria de Segòvia. En 1833 va aconseguir el grau de lloctinent en la guàrdia de la reina Isabel II, i durant la Primera Guerra Carlina va passar a ser general de divisió, amb tan sols 26 anys. El Partit Moderat li va nomenar ministre de Guerra en 1847, sent enviat a Catalunya, on els seus esforços per contenir la rebel·lió carlista no van tenir èxit. Va ser nomenat senador en 1845[1] i marquès en 1848.

Va ser enviat a Manila en 1852 com a capità general de les Filipines. A l'abril de 1854 va aixafar una insurrecció i va realitzar diverses reformes útils. En la seva tornada a Espanya, es va casar amb la comtessa de Santa Isabel i va comandar les reserves peninsulars durant la Guerra d'Àfrica. Va rebutjar la cartera de ministre de Guerra en dues ocasions. Aquesta li havia estat oferta pels mariscals O'Donnell i Narváez. Després de rebutjar la cartera de guerra, va formar un gabinet de moderats en 1864 que tan sols va durar uns dies. Es va oferir para aixafa la insurrecció a Madrid del 22 de juny de 1866 i quan la revolució va esclatar al setembre de 1868, va acceptar el comandament de les tropes de la reina Isabel. Va ser derrotat pel mariscal Serrano en la batalla del Pont d'Alcolea del 28 de setembre de 1868,[2] en la qual va ser ferit en la cara, quedant totalment desfigurat. Es va apartar durant La Gloriosa. La Restauració va fer al marquès de Novaliches senador, i el nou rei li va atorgar el toisó d'or.

Va morir a Madrid el dia 22 d'octubre de 1896.

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
José Laureano Sanz y Soto de Alfeirán
Ministre de la Guerra

(gener-març) 1847
Succeït per:
Marcelino Oraá Lecumberri
Precedit per:
Ramón Montero Blandino
Governador de les Filipines

(febrer-octubre) 1854
Succeït per:
Ramón Montero Blandino
Precedit per:
Manuel Bretón del Río
Manuel Gutiérrez de la Concha
Juan Manuel de la Pezuela
Capità general de Catalunya

1845-1847
1847-1848
1868
Succeït per:
Manuel Gutiérrez de la Concha
Fernando Fernández de Córdova Valcárcel
Joaquim de Bassols