Manuel Vicent Recatalà

Manuel Vicent Recatalà

Manuel Vicent, rebent el Premi de Cultura Valenciana dels Premis Lletraferit (2021)
Biografia
Naixement	10 març 1936 (88 anys) la Vilavella (la Plana Baixa)
Formació	Universitat de València - dret, filosofia Escola Oficial de Periodisme - periodisme
Activitat
Ocupació	escriptor, novel·lista, periodista, escriptor de contes
Ocupador	El País (1977–)
Gènere	Teatre, biografia, columna, llibre de viatges, gastronomia, entrevista i crítica literària
Família
Fills	Mauricio Vicent
Germans	Joan Antoni Vicent
Premis
(2022)  Alta Distinció de la Generalitat Valenciana (2021)  Premis Lletraferit (2014)  Premi de les Lletres Valencianes (1999)  Premi Alfaguara de Novel·la (1994)  Premi de Periodisme Francisco Cerecedo (1986)  Premi Nadal de novel·la (1980)  Premi César González-Ruano (1966)  Premi Alfaguara de Novel·la

Manuel Vicent Recatalà (la Vilavella, Plana Baixa, 1936) és un escriptor i articulista valencià en castellà. Com a periodista, ha col·laborat en el diari Madrid i a les revistes Triunfo i Hermano Lobo. Actualment escriu en el periòdic El País. Les seves novel·les Tramvia a la Malva-rosa i Son de mar han tingut adaptacions cinematogràfiques de notable èxit. Ha publicat diverses novel·les i recopilacions d'articles, i ha estat també galerista d'art.

Premis

• 1966: Premi Alfaguara de Novel·la, per Pascua y naranjas
• 1979: Finalista Premi Nadal, per El anarquista coronado de adelfas
• 1980: González Ruano, per No pongas tus sucias manos sobre Mozart^[1]
• 1987: Premi Nadal, per La balada de Caín
• 1994: Francisco Cerecedo de Periodisme, creat per l'Associació de Periodistes Europeus
• 1999: Premi Alfaguara de Novel·la, per Son de mar
• 2008: Medalla d'Or per la Universidad de Almería^[2]
• 2009: Doctor Honoris Causa per la Universitat Jaume I de Castelló^[3]
• 2010: Medalla d'Or del Círculo de Bellas Artes de Madrid^[4]
• 2014: Premi de les Lletres Valencianes de la Generalitat Valenciana^[5]
• 2014: Doctor Honoris Causa per la Universidad de La Plata^[6]
• 2019: Premi del Club Internacional de Prensa per la seua defensa dels valors humans^[7]
• 2021: Premi de Cultura Valenciana dels Premis Lletraferit.

Obres

• Pascua y naranjas (1966).
• Balada de Caín.
• Contra paraíso.
• No pongas tus sucias manos sobre Mozart.
• A favor del placer.
• Crónicas urbanas.
• Del café Gijón a Ítaca.
• Tranvía a la Malvarrosa (1996).
• Jardín de Villa Valeria (1996).
• Por la ruta de la memoria, llibre de viatges.
• Borja Borgia, los mejores relatos (1997), teatre.
• Las horas paganas (1998), recopilació d'articles.
• Son de mar (1999)
• Otros días, otros juegos (2002).
• Espectros (2000), articles periodístics.
• Cuerpos Sucesivos (2003)
• Verás el Cielo Abierto (2005).
• León de ojos verdes (2008).^[8]
• Póquer de ases (2009).
• Aguirre, el magnífico (2011).
• Mitologías (2012).
• El azar de la mujer rubia (2013).
• Desfile de ciervos (2015).
• Ava en la noche (2020).
• Retrato de una mujer moderna (2022).

Referències

1. País, El «Manuel Vicent recibió el Premio González Ruano» (en castellà). El País [Madrid], 02-04-1981. ISSN: 1134-6582.
2. Ciencia, Nova. «Medalla de Oro de la Universidad de Almería para Manuel Vicent» (en castellà), 10-07-2008. [Consulta: 4 febrer 2021].
3. «Manuel Vicent, doctor honoris causa de la Universitat Jaume I». Arxivat de l'original el 2021-04-20. [Consulta: 4 febrer 2021].
4. «Manuel Vicent» (en castellà). [Consulta: 4 febrer 2021].
5. Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
6. Educacion, Ahora. «Honoris Causa platense para Manuel Vicent» (en castellà), 09-10-2014. [Consulta: 4 febrer 2021].
7. «Manuel Vicent ha obtenido el premio del CIP» (en castellà), 13-04-2019. [Consulta: 4 febrer 2021].
8. «Manuel Vicent». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 23 març 2016].