Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Marc Eugène Riboud 24 juny 1923 Saint-Genis-Laval (França) |
Mort | 30 agost 2016 (93 anys) 13è districte de París (França) |
Causa de mort | malaltia d'Alzheimer |
Formació | École Centrale de Lyon (1945–1948) Collège-lycée Ampère |
Activitat | |
Camp de treball | Fotografia i fotoperiodisme |
Lloc de treball | França |
Ocupació | fotògraf, fotògraf de guerra, membre de la Resistència Francesa, reporter, fotoperiodista, periodista |
Membre de | Agència Magnum (1953–) |
Carrera militar | |
Conflicte | Guerra del Vietnam |
Família | |
Cònjuge | Barbara Chase-Riboud (1961–), divorci Catherine Chaine |
Germans | Antoine Riboud Jean Riboud |
Premis | |
| |
Lloc web | marcriboud.com |
Marc Riboud (Saint-Genis-Laval, 24 de juny de 1923 – París, 30 d'agost de 2016)[1] va ser un fotògraf francès especialitzat en periodisme fotogràfic que va entrar a formar part de l'agència Magnum el 1953.[2]
Va ser el cinquè de set fills d’una família nombrosa de classe mitjana. En esclatar la Segona Guerra Mundial va combatre a la Resistència. Un cop acabada la guerra va començar estudis d'enginyeria a l'École Centrale de Lió el 1945.[2]
Va aprendre fotografia de manera autodidacta a partir dels quinze anys, amb una càmera fotogràfica de la marca Vest Pocket Kodak que li va facilitar el seu pare. Va deixar de treballar d'enginyer el 1952 i va entrar a formar part de l'agència Magnum, després d'entrevistar-se amb Henri Cartier-Bresson i Robert Capa.[3] Hi va realitzar els reportatges més importants de la seva carrera fins al 1979.[4] La seva primera fotografia publicada a Life el 1953 va ser «Pintor a la Torre Eiffel»; una altra molt coneguda es titulava «Noia oferint una flor als soldats» de 1967, després d'una important manifestació contra la guerra de Vietnam.[5] També va ser dels primers fotògrafs occidentals que va poder entrar a la Xina el 1957 i gairebé l'únic occidental que va realitzar reportatges de la guerra de Vietnam des de Vietnam del Nord.[6]
La seva obra pot enquadrar-se en la fotografia humanista tant pels temes que tracta com per la seva intenció fotogràfica amb la qual pretén «comunicar i compartir els seus sentiments cap als altres».[6] D'aquesta manera, mentre d'una banda realitza fotografies de la guerra a Vietnam i la revolució cultural xinesa, per una altra reflecteix aspectes de la vida quotidiana a ciutats com Fes, Angkor, Shaanxi o Benarés.
Va publicar nombrosos llibres i va exposar el seu treball a nombroses ciutats del món.[2] El 2003 va rebre el premi Cornell Capa dels Infinity Awards.[7]
S'han realitzat diverses exposicions retrospectives del seu treball com la de 1997 a Nova York i la del 2005 a París.