Nom original | (pt) Marcos António da Fonseca Portugal |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 24 març 1762 Lisboa (Portugal) |
Mort | 17 febrer 1830 (67 anys) Rio de Janeiro (Brasil) |
Altres noms | Marco Portogallo |
Activitat | |
Camp de treball | Música |
Ocupació | compositor, director d'orquestra, organista |
Gènere | Òpera |
Instrument | Orgue |
Marcos António da Fonseca Portugal (Lisboa, 24 de març del 1762 – Rio de Janeiro, 7 de febrer del 1830) va ser un músic i compositor portuguès.
Estudià al Seminari del Patriarca de Lisboa amb João de Sousa Carvalho, on als 14 anys ja compongué la seva primera obra, un miserere. Treballà com a organista i compositor de la Seu Patriarcal i va ser Mestre del "Teatre do Salitre" de Lisboa. El 1792 marxà a Nàpols a completar estudis; visqué a Itàlia fins al 1800 (on hom li traduí el nom en Marco Portogallo) i en aquest període estrenà 21 òperes que va fer per a diversos teatres. Establert de nou a Portugal ja famós per l'èxit de les seves opere buffe, va ser el mestre del Teatro Nacional de São Carlos i director del Seminari. Continuà escrivint òperes "serioses" i música sacra. Per causa de les guerres napoleòniques, i reclamat pel Príncep Regent perquè ensenyés música als seus fills, hagué de marxar al Brasil el 1811. Allí hi fou Mestre de la Capella Reial i director del teatre São João. Compongué música religiosa i, especialment, òperes com La confusione della somiglianza, La morte de Semiramide (1801), Lo spazzacamino principe (1794) i altres. A la Biblioteca Nacional de Portugal es conserva una gran quantitat de peces seves.[1]