Mare Nectaris | |
---|---|
Dades generals | |
Tipus | mar lunar |
Cos astronòmic | Lluna |
Dades geogràfiques | |
Coordenades | 15° 11′ S, 34° 36′ E / 15.19°S,34.6°E |
Quadrangle | LQ20 |
Localització | |
Identificadors | |
Gazetteer of Planetary Nomenclature | 3683 |
El Mare Nectaris (en llatí nectaris «Mar del Nèctar») és un petit mar lunar (una plana de lava volcànica lunar) situat entre el Mare Tranquillitatis i el Mare Fecunditatis. A l'oest queda delimitat per les altures dels Montes Pyrenaeus i una mica al sud del seu centre geogràfic es troba el cràter Rosse i es el mes visible a la zona sud lunar a la sortida del sol.[1] Els Montes Pyrenaeus limiten amb el mare a l'est i el Sinus Asperitatis es fusiona amb la seva vora nord-oest. Té una mida de 84.000 quilòmetres quadrats.[2] El seu diàmetre es de 340 km.[3]
El mar té una profunditat d'uns 1.000 m i està datat bàsicament als períodes Nectarià i Imbrià inferior, amb parts de l'Imbrià superior; de fet el període Nectarià rep el nom a partir de l'impacte que va formar el Mare Nectaris.[4][5]
Diversos grans cràters estan situats a les fronteres de Mare Nectaris. El més gran és el Fracastorius[6] ple de lava (124 km), que es fusiona amb la costa sud del mar. Un important trio de cràters de 100 km Theophilus, Cyrillus i Catherina es troba a prop de la costa nord-oest. Una altra característica destacable és un "cràter fantasma" Daguerre, gairebé completament cobert de lava, a la part nord de Mare Nectaris.[6]
La part central de l'Mare Nectaris és notablement plana i no té cràters importants. S'estima que la capa de lava solidificada és de només un quilòmetre de gruix.
La conca original té uns límits ben definits en la seva part sud-oest per Rupes Altai, i per una escarpament a l'est de l'cràter Censorinus, al nord. Aquest límit resulta una mica menys evident en la vora occidental de l'Sinus Asperitatis i en el cràter Kant, a la part oest.
El cràter Theophilus és d'època eratosteniana i, per tant, més jove que el mar que l'envolta i on s'hi han produit uns quants grabens al marge occidental del mar.[7]
Una concentració de massa (mascon), o alta gravitatòria, es va identificar al centre de Mare Nectaris a partir del seguiment Doppler de les cinc naus espacials Lunar Orbiter el 1968.[8] El mascon es va confirmar i va cartografiar a major resolució amb missions orbitadores posteriors com Lunar Prospector i GRAIL.