Mare de Déu de la Saleta (en francès Notre-Dame de La Salette) és el nom sota el qual els fidels catòlics designen la Mare de Déu apareguda a dos nens el 19 de setembre de 1846 al poble de La Saleta Falavaus (Isèra, França). També designa el santuari que va ser edificat al lloc de l'aparició.
El dissabte 19 de setembre de 1846, cap a les tres de la tarda, a una muntanya propera al poble alpí de La Saleta Falavaus, dos joves pastors anomenats Mélanie Mathieu (o Mélanie Calvat), de 14 anys, i Maximin Giraud (a vegades anomenat Mémin, i, per error, Germain), d'11 anys, veuen aparèixer dins una llum resplendent una «bella dama» en plors que s'adreça a ells.
Primer asseguda i plorant amb el cap entre les mans, la «Bella Dama» s'aixeca i els parla llargament, en francès i en "patois" (occità vivaroalpí),[1] la llengua dels nens.[2] Els explica que plora per la impietat imperant a la societat i els insta a renunciar a dos pecats greus que s'havien fet molt comuns: la blasfèmia i no agafar-se el diumenge com a dia de descans i d'assistència a la Missa. Prediu els càstigs espantosos que esdevindran si la gent no canvia i promet la clemència divina a aquests que canviïn. Finalment demana als nens que preguin, facin penitència i escampin el seu missatge.[3]
Tota la claror dins la qual es presenta i que embolica completament als tres, ve d'un gran crucifix que porta sobre el pit, envoltat d'un martell i unes tenalles. Porta sobre les espatlles una cadena i, al costat, unes roses. El seu cap, la seva cintura i els seus peus estan envoltats de roses. Al final la «Bella Dama» puja per un pendent i desapareix entre la llum.[4]
Després de 5 anys d'investigació, el bisbe de Grenoble, Philibert de Bruillard, reconeix l'autenticitat de l'aparició. I el Papa Pius IX va aprovar la devoció a la Nostra Senyora de La Salette.[3]