Mareig

Plantilla:Infotaula malaltiaMareig
Tipustrastorn sensorial i símptoma neurològic i fisiològic Modifica el valor a Wikidata
Especialitatotorinolaringologia Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11MB48 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0121839 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB17771 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus003093 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD004244 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0012833 Modifica el valor a Wikidata

El mareig és un deteriorament en la percepció espacial i l'estabilitat. A causa que el terme mareig és imprecís,[1] es pot referir a un vertigen, presíncope, desequilibri,[2] o una sensació inespecífica d'estranyesa o no tenir el cap bé.[3]

  • El vertigen és la sensació de moviment o de tenir el mateix entorn girant sobre ells. Moltes persones troben el vertigen com molt preocupant i sovint refereixen nàusees i vòmits associats.[4] Representa aproximadament el 25% dels casos de mareigs.[5] A més, els marejos causats per problemes cardíacs freqüentment són d'aquest tipus.[6]
  • El desequilibri és la sensació de no poder-se mantenir bé dret o caminant, i més sovint es caracteritza per freqüents caigudes en una direcció específica. Aquesta condició no s'associa sovint amb nàusees o vòmits.
  • El presíncope és atordiment, debilitat muscular i sensació de desmai en lloc d'un síncope, en què en realitat s'està desmaiat.
  • Els marejos no específics són sovint d'origen mental. És un diagnòstic per exclusió i, de vegades poden ser provocats per hiperventilació.[3]

El mareig és un símptoma comú en diferents tipus de malalties i trastorns,[7] com ara la sinusitis o la otitis,[8] la grip, o la migranya, així com altres causants menys comuns com arrítmies o tumors cerebrals.[9] Un accident cerebrovascular és la causa de marejos aïllat en el 0,7% de les persones que acudeixen a urgències.[10]

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mareig
  1. ↑ «Mareig» (en anglès). Medical Subject Headings.
  2. ↑ Reeves, Alexander G., Swenson, Rand S.. «Chapter 14: Evaluation of the Dizzy Patient». A: Disorders of the Nervous System: A Primer. Dartmouth Medical School, 2008.  Arxivat 2011-09-02 a Wayback Machine.
  3. ↑ 3,0 3,1 Branch, Jr, William T., Barton, Jason. «Approach to the patient with dizziness». UpToDate, 10-02-2011.
  4. ↑ Karatas, M «Central vertigo and dizziness: epidemiology, differential diagnosis, and common causes». The Neurologist, 14, 6, 2008, pàg. 355-64. DOI: 10.1097/NRL.0b013e31817533a3. PMID: 19008741.
  5. ↑ Neuhauser HK, Lempert T «Vertigo: epidemiologic aspects». Semin Neurol, 29, 5, 11-2009, pàg. 473–81. DOI: 10.1055/s-0029-1241043. PMID: 19834858.
  6. ↑ D. Newman-Toker, F. Dy, V. Stanton, D. Zee, H. Calkins, K. Robinson «How Often is Dizziness from Primary Cardiovascular Disease True Vertigo? A Systematic Review». Journal of General Internal Medicine, 23, 12, 2008, pàg. 2087-94. DOI: 10.1007/s11606-008-0801-z.
  7. ↑ Sloane PD, Dallara J, Roach C, Bailey KE, Mitchell M, McNutt R «Management of dizziness in primary care.». J Am Board Fam Pract, 7, 1, 1994, pàg. 1-8. PMID: 8135132.
  8. ↑ Haid, T «Vertigo originating from inflammation of the paranasal sinuses». Adv Otorhinolaryngol, 27, 1981, pàg. 190-7. PMID: 7325057.
  9. ↑ Kroenke K, Hoffman RM, Einstadter D «How common are various causes of dizziness? A critical review». South. Med. J., 93, 2, 2000, pàg. 160-7. PMID: 10701780.
  10. ↑ Post RE, Dickerson LM «Dizziness: a diagnostic approach». Am Fam Physician, 82, 4, 8-2010, pàg. 361–8, 369. PMID: 20704166.