Marguerite Wildenhain

Plantilla:Infotaula personaMarguerite Wildenhain
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Marguerite Friedlaender Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 octubre 1896 Modifica el valor a Wikidata
Écully (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 febrer 1985 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Guerneville (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
FormacióBauhaus Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióceramista, autora, artista, professora, professora d'universitat, dissenyadora, terrissaire Modifica el valor a Wikidata
OcupadorAtelier 't Kruikje (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeFrans Wildenhain (1930–) Modifica el valor a Wikidata


Marguerite Wildenhain (Lió, 11 d'octubre de 1896 – Sonoma (Califòrnia), 24 de febrer de 1985), nascuda Marguerite Friedlaender –o Friedländer–, va ser una artista ceramista, professora i autora formada a l'Escola de la Bauhaus, que va donar a la ceràmica un enfocament durador, pràctic i simple.[1] Després d'immigrar als Estats Units al 1940 fugint del nazisme, va ensenyar als tallers de Pot Farm i va escriure tres llibres sobre l'art i la tècnica de la ceràmica. L'artista Robert Arneson la va descriure com «la gran dama dels terrissaires».[2][3]

Primers anys

[modifica]

Wildenhain va néixer a Lió, França; de mare britànica, Rose Calmann, i pare alemany, Théodore Friedlaender, comerciants de seda. El seu germà va ser el tipògraf israelià Henri Friedlaender. Va rebre una educació primària primer a Alemanya, després a Yorkshire, Anglaterra. Al començament de la Primera Guerra Mundial, la seva família es va traslladar a Alemanya on va acabar els estudis secundaris. A partir del 1914, va estudiar escultura a l'Escola d'Arts Aplicades de Berlín, després va treballar com a decoradora d'articles de porcellana en una fàbrica de Rudolstadt. Va ser a la fàbrica on es va encendre la seva passió pel torn de terrissaire.

A la Bauhaus

[modifica]

Poc després de la Primera Guerra Mundial, mentre es trobava a Weimar durant un cap de setmana, es va topar amb la crida pública de l'arquitecte Walter Gropius sobre la fundació de l'escola de la Bauhaus el 1919: «un nou gremi d'artesans sense les distincions de classe que aixequen una barrera arrogant entre artesans i artistes». En aquell mateix moment, segons recordava després en la seva autobiografia, va decidir convertir-se en un dels primers estudiants a matricular-se.

Va arribar a la Bauhaus quan el taller de ceràmica només era “una habitació amb un forn”, així que va fer classes a Dornburg amb Max Krehan i va passar l'examen d'ingrés.[1] Durant el seu temps a la Bauhaus, Wildenhain va estudiar al costat dels pintors Paul Klee i Wassily Kandinsky i va treballar de prop amb l'escultor Gerhard Marcks (el seu Formmeister o formador) i el terrissaire Max Krehan (el seu Lehrmeister o mestre artesà). El 1925, Wildenhain es va convertir en la primera dona a obtenir la certificació de Mestra Ceramista a Alemanya.[4][5]

El 1926, va abandonar l'escola i es va traslladar a Halle-Saale, Alemanya, on va ser nomenada cap del taller de ceràmica de l'Escola de Belles Arts i Arts Aplicades de Burg Giebichenstein. Mentre es trobava allà, també es va associar a Konigliche Porzellan-Manufaktur (o KPM), ara Staatliche Porzellan-Manufaktur, per a la qual va dissenyar els prototips per a estris de cuina elegants i produïts en massa. (tots dos el 1930). El mateix any es va casar amb un artista ceràmic, Frans Wildenhain que havia estat el seu company de classe a la Bauhaus.

El 1929, va assolir la meta Bauhaus de les ceràmiques manufacturades en sèrie, gràcies al fet de tenir un forn de prova i cooperar amb la Royal Porcelain de Berlín, traient productes funcionals i barats amb l'eslògan de «porcellana per a la nova vivenda».[1]

Quan els nazis van arribar al poder el 1933, Wildenhain es va veure obligada a deixar el seu lloc docent a causa de la seva ascendència jueva. Amb el seu marit (ciutadà alemany no jueu), es va traslladar a Putten, Països Baixos, on la parella va establir una botiga de terrisseria anomenada Het Kruikje (L'olleta), i on van viure fins al 1940 fent ceràmica.

Al 1937 va tornar a associar-se amb la indústria i, per encàrrec del Govern neerlandès, va crear el joc de te Five o'Clock per a l'Exposició Internacional de París.[1][6]

Als tallers de Pond Farm

[modifica]

Al 1940, abans de la invasió nazi, Wildenhain -com a ciutadana francesa- va poder emigrar a Nova York, però la sol·licitud del seu marit va ser denegada.[4] Wildenhain es va traslladar de Nova York a Califòrnia el 27 de maig de 1940, on va ocupar un càrrec docent durant dos anys al California College of Arts and Crafts (CCAC), a Oakland.[4] A principis de la dècada de 1940, Wildenhain es va traslladar a Pond Farm, un terreny de conreu propietat de l'arquitecte Gordon Herr i la seva dona Jane Herr, que tenien el somni de construir una colònia d'art als EUA, i on ella es va centrar a crear el taller. I efectivament, va esdevenir el germen per a la formació de tota mena d'artistes que es va estendre per Califòrnia i els Estats Units.[7][8]

Després d'obtenir la ciutadania dels Estats Units, el 1945, Wildenhain va poder finançar i patrocinar l'emigració del seu marit (que en els anys de la seva separació havia estat reclutat per l'exèrcit alemany).[7] Els tallers Pond Farm, com es van fer coneguts, van funcionar entre 1949 i 1952 i van ser dirigits per Gordon Herr, Marguerite i Franz Wildenhain, i dos altres companys artistes, l'artista tèxtil Trude Guermonprez (nascut Jalowetz) i l'artista de metalls Victor Ries. L'artista del collage Jean Varda i l'escultora Claire Falkenstein també van impartir classes a la granja Pond un cop per setmana.[4] En aquests tallers exigents, centrats en l'ús del torn d'estil Bauhaus, els estudiants van crear centenars de formes ceràmiques, com pitxers de flors, bols, càntirs, tasses i pots de te. Durant els tallers, els estudiants se centraven en el domini del procés més que no pas en la cocció de la ceràmica i l'esmaltat.[7] Durant les pauses, estudiants i professors parlaven i debatien sobre temes com la natura i la música, la filosofia, l'estructura de les fulles i la comptabilitat. La granja Pond va funcionar realment com a "escola per a la vida".[9] Molts dels seus estudiants van passar a ser ceramistes professionals d'èxit i van atribuir a Wildenhain un aprenentage fonamental per a les seves carreres artístiques.

Els tallers Pond Farm van acabar per diverses raons: l'estil de lideratge dominant de Herr, la mort de Jane Herr el 1952, Franz també va deixar Marguerite i va passar a fer de professor a la School For American Craftsmen del Rochester Institute of Technology de Nova York, mentre que Marguerite va continuar vivint a Pond Farm.[4]

Darrers anys

[modifica]

Durant els anys següents, a mesura que creixia la dimensió artística de Marguerite Wildenhain, la seva pròpia escola d'estiu continuà, amb una vintena d'estudiants cada any. També va publicar tres llibres: Pottery: Form and Expression; The Invisible Core: A Potter's Life and Thoughts; i That We Look and See: An Admirer Looks at the Indians. Va fer conferències a escoles de tots els Estats Units i va viatjar al sud i Amèrica Central, Europa i Orient Mitjà. Des de la seva mort als 88 anys, els jardins i edificis de Pond Farm s'han conservat i actualment formen part de la xarxa de parcs estatals de Califòrnia. Hi ha plans per restaurar i conservar l'estudi i la casa de Pond Farm i a fer-los accessibles per a l'ús públic.

Obra

[modifica]
  • Pottery, Form and Expression (New York, 1962)
  • The Invisible Core: A Potter's Life and Thoughts (New York, 1973)
  • …that We Look and See: An Admirer Looks at the Indians (Decorah, IA, 1979)
  • R. Kath, ed.: The Letters of Gerhard Marcks and Marguerite Wildenhain, 1970-1981: A Mingling of Souls. (Ames, IA, 1991).
  • D.L. Schwarz, ed.: Marguerite Letters to Franz Wildenhain (Decorah, IA, 2005).

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Navarro, Núria «Marguerite Friedlander. Ceramista.1896-1985». El Periódico de Catalunya, 30-03-2019.
  2. ↑ Mady Jones. «Oral history interview with Robert Arneson, 1981 Aug. 14-15». Archives of American Art Oral History Program. Archives of American Art. [Consulta: 4 juny 2011].
  3. ↑ «CLARA». clara.nmwa.org. Arxivat de l'original el 2018-05-24. [Consulta: 12 març 2017].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Jenni, Sorkin. Live form : women, ceramics, and community, 2016-07-26. ISBN 9780226303116. OCLC 920017455. 
  5. ↑ «Marguerite Wildenhain. Pieza de la semana del 8/7/2019». Infocerámica, 09-07-2019. [Consulta: gener 2020].
  6. ↑ «Five o'Clock. Marguerite Wildenhain-Friedlaender». Stedelijk Museum. [Consulta: gener 2020].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 «The Legacy of Marguerite Wildenhain». State of California. Parks and recreation. [Consulta: gener 2020].
  8. ↑ «Marguerite Wildenhain». SAAM Smithsonian American Art Museum. [Consulta: gener 2020].
  9. ↑ Sessions, Billie. Ripples: Marguerite Wildenhain and her Pond Farm Students. San Bernardino: California State University, 2002. ISBN 0-945486-22-7. 

Bibliografia

[modifica]
  • E. Levin, "Wildenhain, Marguerite (1896-1985)" en J.Heller I N. G. Heller(eds.), North American Women Artists of the Twentieth Century: A Biographical Dictionary. (Nova York, 1995).
  • R.R. Behrens, "My Bauhaus Connection" a Print. Juliol/Agost. (Nova York, 1996), pp. 24 i 233-234.
  • R.R. Behrens, Recalling Pond Farm: My Memory Shards of a Summer with Bauhaus Potter Marguerite Wildenhain (Dysart, IA: 2005).
  • Robert V. Fullerton Museu d'art, Ripples: Marguerite Wildenhain and Her Pond Farm Students. Exhibition catalog. (San Bernardino, CA, 2002).
  • Dean i Geraldine Schwarz, eds., Marguerite Wildenhain and the Bauhaus: An Eyewitness Anthology. (Decorah, IA: South Bear Press, 2007).  ISBN 978-0-9761381-2-9.
  • Dean i Geraldine Schwarz, Centering Bauhaus Clay: A Potter's Perspective. Decorah, Iowa: South Bear Press, 2009.  ISBN 978-0-9761381-5-0.
  • Bruce Un. Austin, Frans Wildenhain 1950-75: Creative and Commercial American Ceramics at Mid-Century. Rochester, NY: Printing Applications Lab, 2012.  ISBN 978-0-615-64527-8
  • Museum & Schools Program Educator Guide Kindergarten to Grade 12: Marguerite Wildenhain: Bauhaus to Pond Farm. Santa Rosa, CA: Sonoma Museu de Comtat, 2007.

Vegeu també

[modifica]