Pintura que es considera un retrat de Maria Celeste | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (it) Virginia Gamba 16 agost 1600 Pàdua (República de Venècia) |
Mort | 2 abril 1634 (33 anys) Arcetri (Gran Ducat de Toscana) |
Causa de mort | disenteria |
Altres noms | Virginia Gamba |
Religió | Església catòlica llatina |
Es coneix per | Filla de Galileo Galilei |
Activitat | |
Ocupació | Monja catòlica |
Orde religiós | Orde de Santa Clara |
Família | |
Pares | Galileu Galilei i Marina Gamba |
Germans | Vincenzo Gamba |
Parents | Galileo Galilei (pare) Marina Gamba (mare) |
Maria Celeste (Pàdua, 16 d'agost de 1600 - Arcetri, 2 d'abril de 1634), nascuda Virginia Gamba, va ser la filla primogènita del científic italià Galileo Galilei i Marina Gamba.[1][2][3]
Tant ella com la seva germana Livia i el seu germà Vincenzio havien nascut fora del matrimoni. Per aquest motiu el seu pare va considerar que les seves filles Virginia i Livia no podien optar al matrimoni i les va cloure al convent de San Matteo, a Arcetri, prop de Florència, poc després que Virginia fes tretze anys, com tantes altres dones de l'època, ingressades en convents i abadies en contra de la seva voluntat.[1] En fer els vots el 1616 Virginia va triar el nom de Maria Celeste en honor de la Verge Maria, la mare de Jesús, i per l'amor que el seu pare sentia per l'astronomia.[4]
El 10 de maig de 1623 va començar una correspondència amb el seu pare. En total hi ha 124 cartes, 49 de les quals corresponen al període en què Galileu pateix el procés i posterior encarcerament per la publicació de Dialogo sopra i due massimi sistemi del mondo. Són cartes de consells i ajuda. Hi havia un intercanvi de regals, sobretot de menjar, molt ben rebuts per les germanes del convent. L'última carta és del 10 de desembre de 1633.[5][6] A la mort de Galileu, al 1642, es van descobrir les cartes que havia escrit Virginia al seu pare; no, en canvi, les cartes del pare a la filla, que possiblement va fer desaparèixer la mateixa abadessa o el capellà confessor, tenint en compte que Galileu era, als ulls de la Inquisició, un heretge. La publicació d'aquestes cartes es va fer a Florència l'any 1891 amb la supervisió d'Antonio Favaro.[7][1]
Virgínia va estar al costat del seu pare en aquests moments tan difícils fins a oferir-se per substituir-lo a la presó. Aquesta situació familiar va fer que la seva salut fos cada cop pitjor fins a arribar la seva mort a l'edat de 33 anys.[5]
Un carrer de la ciutat de Florència porta el seu nomː Via Suor Maria Celeste.[8]