Biografia | |
---|---|
Naixement | (en) Marianne Preindlsberger 19 gener 1855 Graz (Àustria) |
Mort | 13 agost 1927 (72 anys) Londres |
Activitat | |
Ocupació | pintora, pintor d'història, genre painter (en) , artista |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Cònjuge | Adrian Scott Stokes (1884–) |
Marianne Stokes (nascuda Preindlsberger; Graz, Estíria, 19 de gener de 1855 – Londres, 13 d'agost de 1927) fou una pintora austríaca, establerta a Anglaterra, considerada una de les principals artistes dones de l'Anglaterra victoriana, en el context del moviment pre-rafaelita.[1]
Primer va estudiar a l'Acadèmia de Múnic amb Wilhelm Lindenschmidt el Jove, i després d'haver obtingut una beca per la seva primera obra, Muttergluck, va poder treballar a França amb Pascal Dagnan-Bouveret, Colin i Gustave Courtois. Va pintar al camp i a París i, com molts altres joves pintors, va caure sota l'encís del naturalista rústic Jules Bastien-Lepage. El seu estil va continuar mostrant-ne la influència fins i tot quan la seva temàtica ja havia deixat enrere els temes romàntics i rústics i s'endinsava en els medievals. Mentrestant, a França va conèixer la pintora finlandesa Helene Schjerfbeck, en companyia de la qual va visitar la colònia francesa d'artistes de Pont-Aven el 1883.[2][3][4]
La seva primera pintura de saló, Reflection, pintada a la Bretanya, va ser exhibida el 1885 a la Royal Academy. També va exposar a la Grosvenor Gallery, la New Gallery i la Society of British Artists.[4]
Aquell any, ja casada amb el pintor paisatgista Adrian Scott Stokes, va passar a fer servir el cognom Stokes,[5] i va començar a passar els estius a Skagen, a l'extrem nord de Dinamarca, on hi havia una colònia d'artistes entorn de Michael i Anna Ancher —que es va conèixer com els Pintors de Skagen—, i amb qui la parella va entaular una estreta amistat.[6] L'estiu de 1885 també van visitar Irlanda.[7][4]
Marianne Stokes va exhibir la seva feina al Palau de Belles Arts, durant l'Exposició Universal de 1893 de Chicago, Illinois.[8] Va fer una exposició conjunta amb el seu marit a la Fine Art Society l'any 1900.[9] Vivia a Saint Ives, on era membre de la Newlyn School. No tenint fills, la parella viatjava regularment a l'estranger, sovint al Tirol, i el 1905 a Hongria i a l'Alt Tatra, on van passar aproximadament mig any dibuixant i pintant als pobles de Važec, Mengusovce i Ždiar. Adrian Stokes es va concentrar en els paisatges, amb imatges de la collita de fenc i cases pintoresques, mentre que Marianne Stokes va pintar retrats que mostraven el detall dels tipus humans i de les peces de vestir. Aquestes pintures proporcionen actualment un registre valuós de la cultura eslovaca.
Stokes va abandonar els olis, inspirada en el moviment prerrafaelita i motivada per l'obra de Christiana Herringham.[10] Va pintar composicions planes amb tempera i gesso, i els seus quadres donaven la impressió de ser frescos pintats sobre superfícies de guix. Va ser sòcia de la Royal Society of Painters in Water Colours i va formar part de l'exposició de 2018 Women in Paris 1850-1900.[11]
Marianne Stokes va morir el 1927 i està enterrada al cementiri catòlic romà de Mortlake, Londres.[12]