Marie-Julie Halligner

Plantilla:Infotaula personaMarie-Julie Halligner
Imatge
(1830) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Marie-Julienne Halligner Modifica el valor a Wikidata
29 gener 1786 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort23 juliol 1850 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Montmartre Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsMme Boulanger Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatoire de Paris (1806–) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
OcupadorTeatre Nacional de l'Opéra-Comique (1811–1845) Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsCharles-Henri Plantade i Pierre Jean Garat Modifica el valor a Wikidata
VeuMezzosoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeFrédéric Boulanger Modifica el valor a Wikidata
FillsErnest Boulanger Modifica el valor a Wikidata
GermansSophie Halligner Modifica el valor a Wikidata
ParentsFrédérick Lemaître, cunyat Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 4cef1d3b-79b6-42e0-a8cb-d9298f4ccf1e Find a Grave: 116239120 Modifica el valor a Wikidata

Marie-Julie Boulanger, nascuda com a Marie-Julie Halligner, (París, 29 de gener de 1786 – 23 juliol 1850), fou una mezzosoprano francesa. Va actuar al llarg de tota la seva carrera sota el nom artístic de Madame Boulanger, apareixent en les estrenes absolutes de Le maître de chapelle, L'ambassadrice, Le Domino noir, i La Fille du régiment.

Biografia

[modifica]

Va néixer a París, filla d'uns pares botiguers de classe mitjana.[1][2] Va ser la germana gran de Sophie Halligner, una actriu del Théâtre de l'Odéon i del Théâtre de l'Ambigu-Comique, casada amb l'actor Frédérick Lemaître el 1826.[3] Marie-Julie Halligner va entrar a la Conservatori de París el 1806 per a estudiar solfeig. Va ser alumna de Charles-Henri Plantade i de Pierre-Jean Garat.[4]

El debut de Halligner a l'Opéra-Comique el 1811 va ser considerat "un èxit immens". Va ser una notable soubrette a l'Opéra-Comique entre 1811 i 1835. Va continuar la seva carrera fins al 1845, encara que la seva veu havia començat a defallir al final d'aquell període. Va estrenar el rol de Lady Pamela en Fra Diavolo d'Auber en 1830.[5] Va actuar en estrenes absolutes d'òperes en almenys tres òperes còmiques: va estrenar el paper de Gertrude en Le maître de chapelle, per Ferdinando Paer (1821); el de Madame Barneck en L'ambassadrice de Daniel Auber (1836); i el de la Marquesa de Berkenfield en La Fille du régiment de Gaetano Donizetti (1840). Les seves altres actuacions van incloure obres d'André Grétry, Nicolas Isouard i François-Adrien Boieldieu.[6] La seva veu era, segons es diu, "bona, brillant en l'execució i la seva actuació plena de caràcter i intel·ligència".[7] Després de retirar-se el 1845 va dedicar-se a activitats d'ensenyament a París.

Halligner va ser l'esposa del violoncel·lista i professor del Conservatori de París Frédéric Boulanger, a qui havia conegut durant els seus estudis al Conservatori. El seu fill, Ernest Boulanger, guanyador del Grand Prix de Roma de 1835, va ser un compositor d'òperes còmiques; la seva nora fou la princesa Raissa Michetski, descendent de Sant Mikhaïl Txernigóvski (Sant Michael de Txernigov).[8][9] Les seves netes, Nadia Boulanger i Lili Boulanger, van competir també en el Prix de Roma: Nadia va guanyar el segon lloc el 1908 i Lili el primer premi el 1913.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Kendall, Alan. The tender tyrant, Nadia Boulanger: a life devoted to music : a biography. Macdonald and Jane's, 1976, p. 4 [Consulta: 28 abril 2012]. 
  2. ↑ Huyghe, René. Lili et Nadia Boulanger (en francès). La Revue Musicale, 1982, p. 71 [Consulta: 28 abril 2012]. 
  3. ↑ Tamvaco, Jean-Louis; Guest, Ivor Forbes. Les cancans de l'Opéra (en francès). CNRS editions, 2000, p. 611. ISBN 978-2-271-05742-6 [Consulta: 28 abril 2012]. 
  4. ↑ Grove, Sir George. Grove's Dictionary of Music and Musicians. Domini públic. Macmillan Company, 1904, p. 371– [Consulta: 28 abril 2012]. 
  5. ↑ Meyerbeer, Giacomo; Letellier, Robert Ignatius. The Diaries of Giacomo Meyerbeer: 1791–1839. Fairleigh Dickinson Univ Press, 1999, p. 106. ISBN 978-0-8386-3789-0 [Consulta: 24 abril 2012]. 
  6. ↑ Castellani, Giuliano. Ferdinando Paer: Biografia, Opere E Documenti Degli Anni Parigini (en italià). Peter Lang, 2008, p. 364–. ISBN 978-3-03911-719-2 [Consulta: 28 abril 2012]. 
  7. ↑ Grove, George; Fuller-Maitland, John Alexander. A Dictionary of Music and Musicians (A. D. 1450–1889). Forgotten Books, p. 263. ISBN 978-1-4400-6429-6 [Consulta: 24 abril 2012]. 
  8. ↑ Dunbar, Julie C. Women, Music, Culture: An Introduction. Taylor & Francis, 17 desembre 2010, p. 218. ISBN 978-0-415-87562-2 [Consulta: 24 abril 2012]. 
  9. ↑ Campbell, Don G. Master teacher, Nadia Boulanger. Pastoral Press, agost 1984, p. 17. ISBN 978-0-912405-03-2 [Consulta: 28 abril 2012].