Nom original | (fr) Georges Humbert |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 7 gener 1859 París |
Mort | 22 gener 1921 (62 anys) París |
President Société Mathématique de France | |
gener 1893 – ← Eugène Vicaire (en) – Henry Picquet (en) → | |
Dades personals | |
Formació | Escola Nacional Superior de Mines de París (1877–) École Polytechnique (–1877) |
Tesi acadèmica | Sur les courbes de genre un (1885 ) |
Director de tesi | Camille Jordan i Charles Hermite |
Activitat | |
Camp de treball | Matemàtiques i anàlisi matemàtica |
Ocupació | enginyer (–1895), professor d'universitat, matemàtic |
Ocupador | Collège de France (1904–) Escola Nacional Superior de Mines de París (1896–1912) École Polytechnique (1884–) |
Membre de | |
Obra | |
Estudiant doctoral | Gaston Julia, Charles Michel (en) , Jacques Chapelon, Théophile Got (en) i Georges Giraud |
Família | |
Cònjuge | Marie Eugénie Jagerschmidt (1890-1892) Marie Suzanne Lambert (1900-1921) |
Fills | Pierre Humbert |
Pares | Joseph Emile Humbert i Jeanne Marie Idalie Tiquet |
Premis | |
|
Marie Georges Humbert (francès: Georges Humbert) (París, 7 de gener de 1859 - París, 22 de gener de 1921) va ser un matemàtic i enginyer francès.
Tot i haver nascut a París, els seus pares van morir quan encara era un infant i va ser educat pels seus avis que eren industrials al Franc Comtat, uns a Magny (prop de Lure) i els altres a Baignes (prop de Vesoul).[1] Va fer el seus estudis primaris a l'escola de Lure i els secundaris als oratorians de Juilly.[2] El 1877 va començar es seus estudis superiors a l'École Polytechnique, tot i haver quedat primer en els exàmens d'ingrés a l'École Normale Supérieure. En graduar-se, va continuar estudiant a l'École des mines fins a obtenir el títol d'enginyer.[1]
Durant uns anys va exercir com enginyer de mines, primer a Vesoul i després a París, però a partir de 1884 va començar a fer de professor auxiliar d'anàlisi matemàtica a l'École Polytechnique. El 1895 va passar a ser professor titular de la mateixa especialitat. El 1904 va afegir-hi les seves classes al Collège de France, com a suplent de Camille Jordan, fins que el 1912 va ocupar la seva càtedra al Collège.[3]
Humbert va escriure més de cent quaranta articles científics, a part dels seus celebrats llibres de text. Les seves obres completes van ser editades pel seu fill, Pierre Humbert, i Gaston Julia entre 1929 i 1936.[4] Els seus treballs més importants versaven sobre anàlisi matemàtica i teoria de nombres.[5] Concretament, les seves seves recerques es poden agrupar en tres períodes cronològics: primerament (1885-1898) es va interessar per la geometria de les corbes i superfícies algebraiques, a continuació va estudiar les funcions abelianes singulars i, finalment, va fer les seves recerques de natura aritmètica.[6]