Marie Severin va néixer a East Rockaway, Nova York, a Long Island,[4]la segona i última filla de John Edward Severin, nascut a Oslo, Noruega, que va emigrar als Estats Units als 3 anys,[5] i Marguerite (Powers) Severin,[6] de Syracuse (Nova York),[5] d'origen irlandès.[7] El seu germà gran, John Severin, va néixer el 1922. La família es va mudar a Brooklyn, Nova York, quan Marie tenia 4.[4] Va assistir a l'escola catòlica de nenes Bishop McDonnell Memorial High School.[8] A causa del calendari esglaonat de l'escola secundària, la classe de Severin es va graduar el gener de 1948, enlloc d'a la meitat d'any que era el més habitual.[6]
Severin va créixer en una llar d'artistes on el seu pare, un veterà de la Primera Guerra Mundial, es va convertir en dissenyador per a la companyia de moda Elizabeth Arden durant la dècada de 1930.[9] En la seva adolescència, Severin va prendre el que va recordar com a "un parell de mesos" de classes de dibuixos i il·lustració i va assistir al Pratt Institute a Brooklyn "per un dia i va dir: 'Això és un col·legi', i volia dibuixar i guanyar diners".[9] La seva primera feina va ser fer treball clerical per a una companyia d'assegurances al centre de Manhattan "durant un parell d'anys" mentre vivia a casa.[10] Va continuar vivint allà després de la mort del seu pare.[6]
Severin estava treballant a Wall Street quan el seu germà John, llavors artista d'EC Comics, va necessitar una colorista per treballar allí.[9] El primer treball conegut de Marie Severin en comic-books va ser el color per A Moon, a Girl ... Romance #9 (Oct. 1949) per EC Comics.[11]
Ella contribuiria a acolorir tota la línia de la companyia, inclosos els seus còmics bèl·lics i la seva cèlebre, però notòriament gràfica còmics de terror, i també va treballar en el final de la producció de còmics, fent petits retocs a l'art.[9] Quan EC va deixar de publicar a conseqüència de les audiències al Senat dels Estats Units sobre els efectes dels còmics sobre els nens i l'establiment del Comics Code, Severin va treballar breument per a la predecesor dels anys 1950 de Marvel Comics, Atlas Comics. Després d'una caiguda de la indústria cap al 1957, va marxar i va trobar feina al Banc de la Reserva Federal de Nova York. Ella va recordar el 2001: "Vaig fer una mica de tot per ells; vaig fer gràfics d'economia per a la televisió [i] vaig fer molts dibuixos. Vaig fer un còmic [educatiu] en el qual el meu germà va fer els acabats... sobre xecs".[9][12]
El 1959 començà a treballar en el departament de producció Marvel Comics: quan la revista Esquire els encomanà una doble pàgina sobre «cultura de les drogues en la universitat», Severin rebé l'encàrrec perquè l'encarregat, Sol Brodsky, no volia que l'estrella de l'editorial, Jack Kirby, deixés de fer la seva feina.[13] La seva il·lustració per a la revista va portar a l'editor en cap de Marvel Stan Lee a assignar-li el serial "Doctor Strange" dins la revista "Strange Tales", en substitució de Bill Everett,[14] que va succeir el creador del personatge Steve Ditko. Amb Lee, Severin va crear l'entitat còsmica fictícia del Living Tribunal (Tribunal Vivent) a Strange Tales # 157 (data de portada juny de 1967).
Severin va ser la cap de coloristes de Marvel fins al 1972, moment en el qual va traspassar la majoria de les seves tasques de color a George Roussos per tal de poder fer més dibuix a llapis.[15] En aquella època la feina de colorista era semblada al que actualment seria un separador de color:[16] el colorista barrejava els colors primaris amb colorants solubles en aigua i els pintava sobre una impressió del còmic en tintes en blanc i negre per fer una guia indicant els percentatges de cada color pel separador de la planta d'impressió.[17][18] Va continuar expandint el seu treball des de colorista per fer llapis i entintat, i de tant en tant també retolació, en diversos títols. Va dibuixar històries de Sub-Mariner i Hulk, i les portades o interiors de títols inclosos Iron Man, Conan the Barbarian, Kull the Conqueror,[19] aquesta amb el seu germà com entintador,[20]The Cat,[21] i Daredevil. A més, va treballar en la revista d'humor satíric de Marvel Crazy Magazine, així com en el còmic d'auto-paròdia de la companyia, Not Brand Echh.[22]
A la dècada de 1980 va ser assignada a la divisió de projectes especials de Marvel, que gestionava les llicències no còmiques. Va ajudar a dissenyar maquetes i joguines de pel·lícules i productes de televisió i va treballar en l'empremta de Marvel Books de llibres per pintar i adhesius.[27] Durant aquest temps també va dibuixar els còmics de Fraggle Rock i Muppet Babies per la impremta Star Comics de Marvel.[28]
Durant la dècada següent, Severin va dibuixar la "Impossible Tale" dels "Li'l Soulsearchers" al número # 31 (agost de 1998) del còmic humorístic de superherois de Claypool ComicsSoulsearchers and Company, encarregat pel veterà Jim Mooney; i va entintar el llapis de Dave Cockrum al número 43 (juliol de 2000). També va entintar els llapis de Richard Howell a la història "Favor on the Month" a Elvira # 144 (abril de 2005).
Severin es va retirar algun temps després, però va continuar fent aportacions puntuals fins mitjans dels anys 2000, com ara recolorant moltes de les històries de còmics reimpreses als llibres retrospectius B. Krigstein i B. Krigstein Comics. El primer va guanyar els premis de la indústria del còmic Harvey i Eisner el 2003.
El 2007, va tenir un infart miocardíac que la va obligar a retirar-se del món dels còmics a Huntington, a l'Estat de Nova York.[20] Va morir el 29 d'agost de 2018 als 89 anys d'un infart.[29][30]
↑ 9,09,19,29,39,4Keller, Katherine. «The Chromatic Queen» (en anglès). SequentialTart.com, 01-05-2002. Arxivat de l'original el 25 octubre 2013. [Consulta: 16 abril 2020].
↑Shaw, Scott. «The Story Of Checks» (en anglès). "Oddball Comics" (column) #1097, ComicBookResources.com, 02-12-2005. Arxivat de l'original el 10 desembre 2005. [Consulta: 17 abril 2020].
↑Sanderson (2008), p. 157: "Written by Linda Fite and originally drawn by Marie Severin, the series lasted merely four issues, but the Cat later became Tigra." (Escrita per Linda Fite i originalment dibuixada per Marie Severin, la sèrie va durar només quatre números, però the Cat (la Gata) després es convertiria en Tigra."
↑Daniels, Les. «The Marvel Age (1961–1970)». A: Marvel: Five Fabulous Decades of the World's Greatest Comics. Nova York, Nova York: Harry N. Abrams, 1991, p. 139. ISBN 9780810938212. «In 1967, [Marvel] launched Not Brand Echh, a monthly comic book devoted to spoofs of the company's own heroes ... one of the mainstays of the series was Marie Severin, a gifted caricaturist who had worked for years on Marvel's production staff.»
↑Johnson, Dan «Marvel's Dark Angel: Back Issue Gets Caught in Spider-Woman's Web» (en anglès). Back Issue!. TwoMorrows Publishing [Raleigh, North Carolina], 17, 8-2006, pàg. 57–63.
↑Field, Tom. Secrets in the Shadows: The Art & Life of Gene Colan (en anglès). Raleigh, North Carolina: TwoMorrows Publishing, 2005, p. 116. ISBN 978-1893905450.
↑Saffel, Steve. «Licensing Galore!». A: Spider-Man the Icon: The Life and Times of a Pop Culture Phenomenon (en anglès). Londres, Regne Unit: Titan Books, 2007, p. 92. ISBN 978-1-84576-324-4. «To many fans the Amazing Spider-Man and the Incredible Hulk toilet paper is the ultimate '70s oddity, coming as it did at the tail end of the decade. For long visits to the bathroom, the roll actually featured a comic strip with art by Marie Severin – no doubt something she kept on her résumé for years.»
Sanderson, Peter. «1970s». A: Laura Gilbert. Marvel Chronicle A Year by Year History (en anglès). Londres, Rene Unit: Dorling Kindersley, 2008. ISBN 978-0756641238.