Mario Scelba

Mario Scelba

Biografia
Naixement	5 setembre 1901 Caltagirone (Sicília)
Mort	29 octubre 1991 (90 anys) Roma
Causa de mort	trombosi
Senador del Senat italià
20 juny 1979 – 11 juliol 1983 Legislatura: vuitena legislatura del Parlament de la República Italiana
Senador del Senat italià
5 juliol 1976 – 19 juny 1979 Legislatura: setena legislatura del Parlament de la República Italiana
Diputat de la República d'Itàlia
7 maig 1963 – 4 juny 1968 Legislatura: quarta legislatura del Parlament de la República Italiana
Ministre de l'Interior d'Itàlia
27 juliol 1960 – 22 febrer 1962 ← Giuseppe Spataro – Paolo Emilio Taviani → Membre del gabinet: Fanfani III Cabinet ^(en)
Diputat de la República d'Itàlia
4 juny 1958 – 15 maig 1963 Legislatura: 3a legislatura d'Itàlia
Ministre de l'Interior d'Itàlia
10 febrer 1954 – 6 juliol 1955 ← Giulio Andreotti – Fernando Tambroni-Armaroli → Membre del gabinet: Scelba Cabinet ^(en)
President del Consell de Ministres d'Itàlia
10 febrer 1954 – 6 juliol 1955 ← Amintore Fanfani – Antonio Segni → Membre del gabinet: Scelba Cabinet ^(en)
Diputat de la República d'Itàlia
15 juny 1953 – 11 juny 1958 Legislatura: 2a legislatura d'Itàlia
Ministre de l'Interior d'Itàlia
26 juliol 1951 – 16 juliol 1953 ← Mario Scelba – Amintore Fanfani → Membre del gabinet: Govern De Gasperi VII
Ministre de l'Interior d'Itàlia
28 gener 1950 – 26 juliol 1951 ← Mario Scelba – Mario Scelba → Membre del gabinet: Govern De Gasperi VI
Ministre de l'Interior d'Itàlia
24 maig 1948 – 28 gener 1950 ← Mario Scelba – Mario Scelba → Membre del gabinet: Govern De Gasperi V
Diputat de la República d'Itàlia
26 abril 1948 – 24 juny 1953 Legislatura: 1a legislatura d'Itàlia
Ministre de l'Interior d'Itàlia
1r juny 1947 – 24 maig 1948 ← Mario Scelba – Mario Scelba → Membre del gabinet: Govern De Gasperi IV
Ministre de l'Interior d'Itàlia
2 febrer 1947 – 1r juny 1947 ← Alcide De Gasperi – Mario Scelba → Membre del gabinet: Govern De Gasperi III
Ministre de Comunicacions
13 juliol 1946 – 1r febrer 1947 Membre del gabinet: Govern De Gasperi II
Minister of Posts and Telecommunications of the Kingdom of Italy ^(en)
21 juny 1945 – 13 juny 1946 ← Mario Cevolotto – Supressió del càrrec →
Diputat al Parlament Europeu
Diputat a l'Assemblea Constituent d'Itàlia
Dades personals
Formació	Universitat de Roma La Sapienza
Activitat
Lloc de treball	Estrasburg Brussel·les Roma
Ocupació	polític, advocat
Partit	Democràcia Cristiana

Mario Scelba (5 de setembre de 1901 a Caltagirone, Sicília - 29 d'octubre de 1991 a Roma, Itàlia) va ser un polític italià. Va ser president del Parlament europeu.

Biografia

Scelba va néixer a Caltagirone, Sicília, era fill d'un camperol pobre que treballava a les terres del sacerdot Luigi Sturzo, un dels fundadors del Partit Popular Italià (Partito Popolare Italià, PPI).^[1][2] Va ser fillol i protegit d'ell, va estudiar dret i es va graduar a la Universitat de Roma. Sturzo pagava els seus estudis i el seu secretari privat. Quan els feixistes van suprimir el PPI, Sturzo va haver d'exiliar-se (a Brooklyn, una part del temps), mentre ell va romandre a Roma com el seu agent. Va escriure articles per al diari "Il Popolo", durant la Segona Guerra Mundial. Va ser arrestat pels alemanys, va ser alliberat tres dies després com un qualsevol sense valor.^{[1] [2]}

Després de l'alliberament per les forces aliades, es va incorporar a Roma el Partit Democràcia Cristiana (DC). En 1945, Scelba va guanyar escó a l'Assemblea Constituent i va entrar al govern antifeixista de Ferruccio Parri com a Ministre de Correus i Telecomunicacions, ja que manté en els dos successius governs d'Alcide de Gasperi.^[3]

Va ocupar el càrrec de primer ministre des de febrer de 1954 a juliol de 1955. Va ser President del Parlament Europeu del 1969 al 1971.

Va morir el 29 d'octubre de 1991 de trombosi a Roma.^[3]

Referències

1. Italy’s New Premier, Time Magazine, February 22, 1954
2. The Iron Sicilian Arxivat 2013-08-27 a Wayback Machine., Time Magazine, April 4, 1955
3. Mario Scelba Dies at 90 in Rome; A Prime Minister in Postwar Italy, Obituary in The New York Times, October 31, 1991