Marjorie Boulton

Plantilla:Infotaula personaMarjorie Boulton

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 maig 1924 Modifica el valor a Wikidata
Teddington (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 agost 2017 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
FormacióSomerville College - filologia anglesa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPoesia, literatura i esperanto Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióesperantista (1949–), poetessa, biògrafa, escriptora, dramaturga, esperantòloga Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Acadèmia d'Esperanto (1967–2017) Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsClive Staples Lewis i J. R. R. Tolkien Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 7dbff4bd-1dba-42de-a7e3-d7cfe93235f7 Modifica el valor a Wikidata

Marjorie Boulton (Londres, 7 de maig de 1924 - Oxford, 30 d'agost de 2017) va ser una escriptora i poetessa britànica en anglès i en esperanto.[1]

Biografia

[modifica]

Marjorie Boulton va aprendre la llengua internacional esperanto el 1949 per les seves conviccions pacifistes.[2] Posteriorment presidiria dues associacions d'esperantistes: Kat-amikaro i Oxford and District Esperanto Society.[3] També va ser membre de l'Acadèmia d'Esperanto.[1] Llicenciada i doctora en literatura per Somerville College, Universitat d'Oxford, va escriure un conjunt de manuals de literatura anglesa, així com diversos reculls de poesia i prosa. També és autora d'una biografia de Ludwik Lejzer Zamenhof que ha estat traduïda a diverses llengües, entre elles el català.[4]

Pel que fa a la seva obra literarària, alguns estudiosos han destacat la rellevància de la seva poesia des del punt de vista del feminisme.[5] Alguns sels seus poemes apareixen a l'enciclopèdia de la literatura original en esperanto Concise Encyclopedia of the Original Literature of Esperanto, 1887-2007, de Geoffrey Sutton.[6] Al llarg de la seva vida va guanyar nombrosos premis als concursos literaris de l'Associació Universal d'Esperanto i també va ser membre honorària d'aquesta associació.[7] El 2008 va ser candidata al premi Nobel de literatura.[2]

Obres

[modifica]

Poesia

[modifica]
  • Kontralte (1955)
  • Cent ĝojkantoj (‘Cent cants de joia’, 1957)
  • Eroj (‘Bocins', 1959)
  • Rimleteroj ('Cartes en vers', amb William Auld, 1976)

Teatre

[modifica]
  • Virinoj ĉe landlimo (‘Dones a la frontera’, 1959)

Prosa

[modifica]
  • Dekdu piedetoj (‘Dotze peuets', 1964)
  • Okuloj (‘Ulls', 1967)

Biografia

[modifica]
  • Zamenhof: Creator of Esperanto (Routledge, 1960) - Zamenhof: autor de l'esperanto (El Llamp, 1987)

Estudis literaris

[modifica]
  • The Anatomy of Poetry (1953)
  • The Anatomy of Prose (1954)
  • The Anatomy of Drama (1960)
  • The Anatomy of Language (1968)
  • The Anatomy of the Novel (1975)
  • The Anatomy of Literary Studies (1980)

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Obituary: Esperanto poet Marjorie Boulton» (en anglès). Oxford Mail, 28-09-2017. [Consulta: 28 setembre 2017].
  2. 2,0 2,1 «Obituary: Marjorie Boulton» (en anglès). The Guardian, 19-09-2017. [Consulta: 25 setembre 2017].
  3. «Biografia de Marjorie Boulton» (en anglès). Arxivat de l'original el 2009-10-19. [Consulta: 26 setembre 2017].
  4. «Marjorie Boulton». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. Jiménez García, Fátima «Marjorie Boulton: Dono de virineco. Feminisma aliro al ŝia verko "Nenaskotaj infanoj" (1952)». Beletra Almanako 28, 2-2017, pàg. 105-110.
  6. Sutton, Geoffrey. Concise Encyclopedia of the Original Literature of Esperanto, 1887-2007 (en anglès). Nova York: Mondial, 2008, p. 289-297. 
  7. Minnaja, Carlo; Silfer, Giorgio. Historio de la Esperanta Literaturo (en esperanto). LF-koop, 2015, p. 748. ISBN 3906595218.