Marquesà

Marquesà

Tipus	llengua natural i llengua viva
Ús
Parlants nadius	6.000
Classificació lingüística
llengua humana llengües austrotai llengües austronèsiques llengües malaiopolinèsies llengües malaiopolinèsies nuclears llengües malaiopolinèsies centrals-orientals llengües malaio-polinèsies orientals llengües oceàniques llengües oceàniques centroorientals llengües del Pacífic central llengües polinèsies llengües polinèsies nuclears llengües polinèsies orientals llengües marquesianes
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Codis
Glottolog	marq1246

El marquesà és una col·lecció de dialectes de la Polinèsia est i central, dins del grup de les llengües marquèsiques, parlat a les Illes Marqueses de la Polinèsia Francesa.

Generalment se subdivideix en dos grups, el marquesà del nord (ʻEo ʻenana) i el marquesà del sud (ʻEo ʻenata).^[1]

Varietats dialectals

El marquesà del nord s'estén bàsicament per les illes del nord, mentre que el marquesà del sud ho fa per les illes del sud, a més de l'illa d'Ua Huka, al nord.

La diferència més clara entre les varietats és que el marquesà del nord empra el so /k/ on el del sud utilitza /n/ o /ʔ/ (oclusiva glotal sorda); així com /h/ on el sud usa /f/. Per exemple:

M. del nord	M. del sud
haka	fana	"badia"
haʻe	faʻe	"casa"
koe	ʻoe	"tu" (singular)
Ua Huka	Ua Huna	(nom de l'illa)

Els dialectes del nord es divideixen més o menys en quatre grups:

• Tai Pi, parlat al terç oriental de Nuku Hiva, i segons alguns lingüistes, una llengua diferent.
• Teiʻi, parlat a la Nuku Hiva occidental.
• Ua Pou oriental.
• Ua Pou occidental.

Els dialectes del sud es divideixen més o menys en tres grups:

• Pepane: a la Hiva Oa oriental i a Ua Huka.
• Fatu Hiva.
• Nuku: a la Hiva Oa occidental i a Tahuata.

Referències

1. Charpentier, Jean-Michel; François, Alexandre. Atlas Linguistique de Polynésie Française — Linguistic Atlas of French Polynesia (en francès i anglès). Mouton de Gruyter & Université de la Polynésie Française, 2015. ISBN 978-3-11-026035-9.