Marta Hillers

Plantilla:Infotaula personaMarta Hillers
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 maig 1911 Modifica el valor a Wikidata
Krefeld (Imperi Alemany) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 juny 2001 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Basilea (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, diarista Modifica el valor a Wikidata

Marta Hillers (Krefeld, 26 de maig de 1911 - Basilea, 16 de juny de 2001) va ser una periodista alemanya i autora del llibre autobiogràfic Eine Frau in Berlin (Una dona a Berlín), el seu diari des del 20 d'abril fins al 22 de juny de 1945 a Berlín (durant la Batalla de Berlín).[1] El llibre narra la seva experiència com a víctima de les violacions durant l'ocupació de l'Exèrcit Roig.

Biografia

[modifica]

Hillers va estudiar a la Sorbona i després va viatjar per Europa. Parlava francès i rus, a més d'alemany. Va ser periodista professional i es va fer un nom com a propagandista nazi.[2] El 1945, va quedar atrapada a Berlín mentre els soviètics envaïen la ciutat.

D'acord amb les seves memòries, que van anar anònimament publicades el 1954 en anglès, va ser violada reiterades vegades per integrants de l'Exèrcit Roig.[3] El diari, el va escriure durant la caiguda de Berlín i difereix en certa manera amb la versió publicada posteriorment. L'escriptor alemany Kurt Marek va publicar el llibre als Estats Units.

Hillers es va casar a la dècada de 1950 i posteriorment de es va mudar a Suïssa, a la regió francòfona de Ginebra. Després de la publicació del diari en alemany, el 1959, va abandonar el periodisme. El llibre va provocar una controvèrsia, a causa del seu possible ús amb finalitats de propaganda durant la Guerra Freda. No obstant això, no va obtenir gaire bon nivell de vendes, tal vegada perquè es va considerar que el treball de Hillers avergonyia les dones alemanyes, o perquè no va generar un llaç emocional amb els lectors de l'època. També és possible que el públic alemany no estigués llest encara per reviure aquesta part dolorosa de la seva història.

Després d'haver estat acusada de danyar l'honor de les dones alemanyes i de l'agitació de propaganda anticomunista, Marta Hillers va rebutjar qualsevol ulterior publicació del seu diari. Només després de la seva mort, al juny de 2001, a l'edat de 90 anys, Eine Frau in Berlin va poder tornar a ser publicat. El llibre es va convertir en un èxit de vendes en 2003, atès el major interès per les condicions socials de l'època.

Jens Bisky, l'editor literari del Süddeutsche Zeitung, va escriure el 2003 que Hillers podia haver estat l'autora anònima de Eine Frau in Berlin, esmentant que va treballar com a periodista durant l'era nazi i que va fer propaganda per al Tercer Reich escrivint un fullet de reclutament per a la marina, però que probablement no formava part del partit.[4][5]

Marek va assenyalar en el seu epíleg que el llibre estava basat en un document escrit per ell mateix basat al seu torn en les notes manuscrites que estaven en possessió de la seva esposa. Durant les revelacions de Bisky el 2003, Christian Esch, del Berliner Zeitung, va assenyalar diferències entre les edicions i les notes de Marek i va postular que el diari havia de ser examinat per experts per ser acceptat com un treball totalment autèntic.

Posteriorment, una comparació de les notes de Marek i del diari realitzada per Walter Kempowski en nom de l'editorial, va assenyalar l'autenticitat de l'obra publicada.[6] L'historiador britànic Antony Beevor, autor d'una obra magistral sobre la batalla de Berlín, va confirmar l'autenticitat d'Eine Frau in Berlin comparant el seu contingut amb el seu profund coneixement del període i amb altres fonts primàries que va acumular durant la seva recerca.[7][8]

El 2008, Max Färberböck va realitzar un film basat en el diari de Hillers, Anonyma - Eine Frau in Berlin, que va ser llançat a Alemanya.[9]

El llibre assenyala l'abast indiscutible de les violacions a Berlín, com ho demostren també els documents dels hospitals de l'època, que esmenten uns 100.000 casos. S'estima que 2 milions de dones van ser víctimes de violacions a Alemanya durant el període de l'ocupació de l'Exèrcit Roig.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Nacimiento y deceso
  2. ↑ [enllaç sense format] http://www.muzi.com/cc/english/00000,19931.shtml?q=10084117&cc=45913 Arxivat 2011-07-26 a Wayback Machine.
  3. ↑ Harding, Luke«Row over naming of rape».,05-10-2003.
  4. ↑ Esch, Christian«Eine belanglose Person? (A Trivial person?)».,25-09-2003.
  5. ↑ Gottesmann, Christoph«letter to the editor: 'A Woman in Berlin'».,11-09-2005.
  6. ↑ Joachim-2004>Güntner, Joachim«"Eine Frau in Berlin"».,19 enero 2004.
  7. ↑ Falta indicar la publicació .
  8. ↑ Beevor, Antony«Letter to the editor: A Woman in Berlin».,25-09-2005.
  9. ↑ Anonyma - Eine Frau in Berlin Arxivat 2012-10-19 a Wayback Machine. (English title: Woman in Berlin), entry in the British Film Institute database Arxivat 2010-06-04 a Wayback Machine., retrieved 15 June 2010

Bibliografia

[modifica]
  • Bisky, Jens (24 de setembre de 2003). Bisky, Jens«Wenn Jungen Weltgeschichte spielen, haben Mädchen stumme Rollen / Wer war die Anonyma in Berlin? Frauen, Fakten und Fiktionen / Anmerkungen zu einem grossen Bucherfolg dieses Sommers».,24-09-2003.
  • Esch, Christian (25 de setembre de 2003). Esch, Christian«Eine belanglose Person? (A Trivial person?)».,25-09-2003.
  • Harding, Luke (5 d'octubre de 2003). Harding, Luke«Row over naming of rape author».,05-10-2003.
  • Götz, Aly (18 d'octubre de 2003). Götz, Aly«Ein Fall für Historiker: Offene Fragen um das Buch Eine Frau in Berlin».,18-10-2003.
  • Kanon, Josef (14 d'agost de 2005). «review: My City of Ruins». Kanon, Josef«review: My City of Ruins».,14-08-2005. book review section p. 12. 
  • Halley, Janet (2008). Falta indicar la publicació .

Enllaços externs

[modifica]