Marxa de Washington pel treball i la llibertat

Plantilla:Infotaula esdevenimentMarxa de Washington pel treball i la llibertat
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Map
 38° 53′ 21″ N, 77° 03′ 00″ O / 38.8893°N,77.0501°O / 38.8893; -77.0501
Tipusmarxa de protesta Modifica el valor a Wikidata
Data28 agost 1963 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióWashington DC Modifica el valor a Wikidata
EstatEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Vista de la Marxa pel treball i la llibertat.

La Marxa de Washington pel Treball i la Llibertat, també coneguda com simplement la Marxa a Washington o la Gran Marxa a Washington,[1][2] es va celebrar a Washington, DC, el 28 d'agost de 1963.[3] L'objectiu de la marxa era defensar els drets civils i econòmics dels afroamericans. A la marxa, l'orador final, el Dr. Martin Luther King Jr, dempeus davant del Lincoln Memorial, va pronunciar el seu històric discurs "I Have a Dream" en què va demanar la fi del racisme i la segregació racial.[4]

La marxa, pacífica, va ser organitzada per Bayard Rustin i A. Philip Randolph, que van construir una aliança de drets civils, organitzacions laborals i religioses[5] que es van unir sota la bandera de "treball i llibertat".[6] Les estimacions del nombre de participants variaven entre 200.000 i 300.000,[7] però l'estimació més citada és de 250.000 persones. Els observadors estimaven que entre el 75 i el 80% dels manifestants eren negres.[8] La marxa va ser una de les manifestacions polítiques més grans pels drets humans de la història dels Estats Units.[6] Walter Reuther, president de United Auto Workers, va ser l'organitzador blanc més integral i de més alt rang de la marxa.[9][10]

A la marxa se li atribueix l'ajuda a aprovar la Llei de drets civils de 1964.[11][12] Va precedir el Moviment de drets de vot Selma, quan la cobertura dels mitjans nacionals va contribuir a l'aprovació de la Llei de drets de vot de 1965 aquell mateix any.[13]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Ward, Brian «Recording the Dream». History Today, 4-1998. «Yet by the end of the year the company was promoting its Great March to Washington album, featuring 'I Have A Dream' in its entirety.» Arxivat 2011-06-28 a Wayback Machine.
  2. ↑ King III, Martin Luther «Still striving for MLK's dream in the 21st century». [Washington, DC], 25-08-2010.
  3. ↑ «March on Washington» (en anglès). History. [Consulta: 23 gener 2021].
  4. ↑ Suarez, Ray «The March on Washington Remembered». . PBS NewsHour (Public Broadcasting Service), 28-08-2003 [Consulta: 21 maig 2013]. « »
  5. ↑ «March on Washington for Jobs & Freedom». Veterans of the Civil Rights Movement.
  6. ↑ 6,0 6,1 , <http://www.ourdocuments.gov/doc.php?flash=true&doc=96#>. Consulta: 21 maig 2013
  7. ↑ «Civil Rights March on Washington, D.C.: Dr. Martin Luther King, Jr., President of the Southern Christian Leadership Conference, and Mathew Ahmann, Executive Director of the National Catholic Conference for Interracial Justice, in a Crowd». World Digital Library, 28-08-1963. [Consulta: 10 febrer 2013].
  8. ↑ «50th Anniversary of the 1963 March on Washington for Jobs and Freedom Panel Discussion at the Black Archives of Mid-America» (press release). The U.S. National Archives and Records Administration, 07-08-2013. Arxivat de l'original el October 4, 2015. [Consulta: 1r agost 2017].
  9. ↑ Euchner, Charles. Nobody Turn Me Around: A People's History of the 1963 March on Washington (en anglès). Beacon Press, 2010. ISBN 978-0-8070-9552-2. 
  10. ↑ «American Educator» (en anglès). American Federation of Teachers, Fall 2013. Arxivat de l'original el 2020-07-25. [Consulta: 27 maig 2020].
  11. ↑ Dubrin, Doug. «The March on Washington and Its Impact». www.pbs.org. Arxivat de l'original el 2013-01-09. [Consulta: 29 agost 2020].
  12. ↑ Jenkins, Alan. «An important goal of the 1963 March on Washington remains unfulfilled» (en anglès). The Hill, 28-08-2013. [Consulta: 29 agost 2020].
  13. ↑ Weinstein, Allen. The Story of America: Freedom and Crisis from Settlement to Superpower. DK Publishing, Inc., 2002. ISBN 978-0789489036.