Mary Jeanne van Appledorn

Plantilla:Infotaula personaMary Jeanne van Appledorn
Biografia
Naixement2 octubre 1927 Modifica el valor a Wikidata
Holland (Michigan) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 desembre 2014 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Lubbock (Texas) Modifica el valor a Wikidata
FormacióEscola de Música Eastman Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositora Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Texas Tech Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 84fc4631-0ec4-45c4-a6cb-cd39ad5cea01 Discogs: 2026590 Allmusic: mn0001660235 Modifica el valor a Wikidata

Mary Jeanne van Appledorn (Holland, Míchigan, 2 d'octubre de 1927Lubbock, Texas, 12 de desembre de 2014) fou una compositora de música clàssica contemporània i pianista estatunidenca.[1][2][3]

Biografia

[modifica]

Van Appledorn va assistir a la Eastman School of Music de Rochester, Nova York, on va estudiar piano i teoria amb Bernard Rogers i Alan Hovhaness.[1] Va rebre la seva llicenciatura en música el 1948, el títol de master en música el 1950 i el doctorat en teoria musical a l'Eastman el 1966.[1] Va completar també els estudis postdoctorals en so sintetitzat per computadora al Massachusetts Institute of Technology (MIT) en 1982.[1] Va ser membre de la facultat de música de la universitat Texas Tech University des del 1950 fins al 2008. En aquest centre va ser professora de música Paul Whitfield Horn del 1989 al 2000.[2]

Va compondre nombroses obres per a diverses combinacions instrumentals i també va compondre música per computadora. Va treballar en encàrrecs de la Music Teachers National Association i de la National Intercollegiate Bands.[1]

El seu cognom era neerlandès, en referència a la ciutat d'Apeldoorn, tot i que en ortografia traslladada a l'anglès; els seus besavis van emigrar als Estats Units des dels Països Baixos. Mary Jeanne va visitar la ciutat d'Apeldoorn el 1982.

Estil musical

[modifica]

Les seves obres són generalment tonals, encara que també va utilitzar la tècnica del dodecafonisme i amb freqüència va utilitzar tècniques de cordes de piano[4] en la seva música per a aquest instrument. La seva música ha estat gravada pels segells Opus One i Golden Crest, i les seves partitures han estat publicades per nombroses editorials.

Premis i honors

[modifica]
  • Premier Prix[3]
  • Dijon[1]
  • Texas Composors Guild
  • ASCAP (American Society of Composers, Authors and Publishers) Standard Panell Awards[2]

Obres [5]

[modifica]

Orquestra

[modifica]
  • Concerto brevis, (1954)
  • A Choreographic Overture (1957)
  • Concert per a trompeta (1960)
  • Passacaglia and Chorale (1973)
  • Lux 'Legend of Sankta Lucia' (1981)
  • Terrestrial Music (1992)
  • Cycles of Moon and Tides (1995)
  • Rhapsody (1996)
  • Music of Enchantment (1997)

Cambra i instrument solista

[modifica]
  • Cellano Rhapsody (1948)
  • Burlesca (1951)
  • Patterns (1956)
  • Matrices (1979)
  • Cacophony (1980)
  • Liquid Gold (1982)
  • 4 Duos (1985)
  • 4 Duos (1986)
  • Sonic Mutation (1987)
  • Cornucopia (1988)
  • Sonatina (1988)
  • Ayre (1989)
  • Three for Two (1989)
  • Windsongs (1991)
  • Incantations (1992)
  • Atmosphere (1993)
  • Postcards to John (1993)
  • Rhapsody (1993)
  • Reeds Afire (1994)
  • Sound the Tpt! (1994)
  • Trio Italiano (1995)
  • Passages (1996)
  • A Native American Mosaic (1997)
  • Incantations (1998)
  • Passages II (1998)

Teclat

[modifica]
  • Contrasts (1947)
  • Set of Five (1953)
  • Sonnet (1959)
  • 3 Pf Pieces (1972)
  • 6 Pf Pieces (1972)
  • Scenes from Pecos Country (1972)
  • Elegy for Pepe (1982)
  • A Liszt Fantasie (1984)
  • Freedom of Youth (1986)
  • Set of Seven (1988)
  • Parquet musique (1990)
  • Variations on Jerusalem the Golden (1996)

Carilló

[modifica]
  • Suite (1976)
  • A Celestial Clockwork (1983)
  • Caprice (1988)
  • Tower Music (1990)
  • Skybells (1991)

Vocal

[modifica]

Coral

[modifica]
  • Tears (1952)
  • 2 Shakespeare Songs (1953)
  • Peter Quinze at the Clavier (1958)
  • Darest Thou Nos, O Soul (1975)
  • West Texas Suite (1976)
  • Rising Night After Night (1978)
  • Spirit Divine (1986)
  • Love Divine All Loves Excelling (1988)
  • Les hommes vidés (1994)

Solista

[modifica]
  • I Hear America Singing (text de Walt Whitman) (1952)
  • Communiqué (1960)
  • Azaleas (1980)
  • Missa brevis (1987)

Publicacions

[modifica]
  • Keyboard, singing, and dictation manual (1968)[6]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 The Grove dictionary of American music. Segona edició, Gener 2013. ISBN 9780195314281. OCLC 774021205. 
  2. 2,0 2,1 2,2 «Baker's Biographical Dictionary of Musicians». Gale Biography. Gale, 2001. [Consulta: 2 abril 2019].
  3. 3,0 3,1 Maloy, Rebecca A. Grove Music Online. Oxford Music Online, 2001. ISBN 9781561592630. OCLC 942607444. 
  4. Tècnica consistent en fer sonar les cordes del piano directament amb els dits, sense fer servir les tecles. Aquesta tècnica va ser emprada inicialment pel músic estatunidenc Henry Cowell.
  5. «Van Appledorn, Mary Jeanne». www.oxfordmusiconline.com. Grove Music Online. DOI: 10.1093/gmo/9781561592630.article.49450. [Consulta: 2 abril 2019].
  6. Van Appledorn, Mary Jeanne. Keyboard, singing, and dictation manual. Dubuque,Iowa: Dubuque, Iowa, 1968. 

Enllaços externs

[modifica]