María Lorena Ramírez Hernández

Plantilla:Infotaula personaMaría Lorena Ramírez Hernández
Biografia
Naixement1r gener 1995 Modifica el valor a Wikidata (30 anys)
Guachochi (Mèxic) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióatleta, corredora de llarga distància, corredora d'ultramaratons Modifica el valor a Wikidata
Esportatletisme
ultramarató Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm11075933 Modifica el valor a Wikidata

María Lorena Ramírez Hernández (Guachochi, estat de Chihuahua, Mèxic, 1995) és una corredora de fons mexicana.[1][2]

Es va donar a conèixer mundialment després d'haver guanyat, el 2017, l'Ultratrail Cerro Rojo, celebrat a l'Estat de Puebla, Mèxic, una cursa de llarga distància de 50 quilòmetres, en un temps de 07:20:00, i per haver-ho fet a més amb sandàlies, sense calçat ni equipament esportiu.[3][4] María Lorena Ramírez pertany a l'ètnia tarahumara o rarámuri, que habita l'estat de Chihuahua, a Mèxic. Des dels 18 anys i sense cap entrenament professional, Lorena guanya maratons de 42 quilòmetres i, fins i tot, ultramaratons de 100 o més quilòmetres. Tot i ser en la pràctica una atleta d'alt rendiment, per a la burocràcia federativa de govern estatal i federal mexicà, no ha rebut cap beca o suport esportiu, com altres esportistes mexicans; però, cada que vegada que el seu nom ressona internacionalment, les autoritats mexicanes l'omplen d'elogis i diuen sentir-se orgulloses.[5] Alhora, centenars de nens rarámuris volen seguir els seus passos com a corredors en les altures de la serra a Chihuahua.[6]

Trajectòria

[modifica]

María Lorena Ramírez Hernández va néixer i ha residit habitualment a la localitat Ciénaga de Noragachi, al municipi de Guachochi, i en la data d'aquest article viu amb el seu germà en Rejocochi. Té cura del bestiar de la seva família, mentre al mateix temps es dedica a la pràctica de l'esport,[7] i pertany a una comunitat indígena mexicana coneguda històricament per la seva resistència i pel seu dot especial per córrer a llarga distància;[8] de fet, el terme rarámuri significa "peus lleugers".[1]

El seu germà Mario, que també participa sovint a les mateixes carreres que ella, el seu pare i el seu avi també han estat corredors. Lorena fins i tot participa en carreres de distàncies més grans, com els 100 quilòmetres. I ha quedat entre les primeres, en alguna d'aquestes carreres.[8][5]

La seva primera carrera fora del seu país (el Cajamar Tenerife Bluetrail) la va córrer a Europa, exactament el 10 de juny de 2017, a l'illa canària de Tenerife, on havia estat convidada directament per l'organització.[9][10] No obstant això, en aquesta prova es va haver de retirar per un fort mal de genoll quan ja havia completat més de la meitat dels gairebé 100 quilòmetres de recorregut.[11] L'any 2018 Lorena va tornar a participar en la Tenerife Bluetrail, i va finalitzar en el tercer lloc de la categoria sènior. Aquesta gesta fou reconeguda amb el reconeixement internacional d'haver estat "la primera rarámuri que va conquistar Tenerife", sorprenent el món en la seva participació en una competició de 102 quilòmetres.[12] A l'ultramarató d'Overall, va ser la cinquena millor dona i va ocupar el lloc 110.[13]

Sempre que li és possible, prefereix córrer amb sandàlies i amb la roba tradicional de la seva comunitat i fins i tot ha rebutjat les ofertes comercials d'importants marques perquè vesteixi o calci el seu material esportiu.[14]

El 2019 es va rodar i estrenar en Netflix ‘Lorena, la de pies ligeros’, un documental, dirigit per Juan Carlos Rulfo i produït per Gael García Bernal, sobre Lorena Ramírez, la seva vida i les seves proeses.[15]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Una 'runner' diferente: el secreto de la 'ultramaratoniana' que corría con sandalias». El Periódico, 23-05-2017 [Consulta: 8 desembre 2019].
  2. ↑ «Una tarahumara gana en México una ultramaratón corriendo con sandalias y falda». 20 Minutos, 20-05-2017 [Consulta: 8 desembre 2019].
  3. ↑ «Lorena Ramírez, la indígena rarámuri que ha ganado ultramaratones corriendo en sandalias». America Digital, 08-11-2019 [Consulta: 7 desembre 2019].
  4. ↑ A.G., J. «Una mujer indígena gana un ultra trail internacional de 50 kilómetros con unas sandalias». El Español, 19-05-2017 [Consulta: 7 desembre 2019].
  5. ↑ 5,0 5,1 Porcayo, Omar «La vida de Lorena Ramírez, ultramaratonista rarámuri. Gana por el mundo con sus huaraches, pero sigue viviendo en una casa de adob». Barrio. News, 30-07-2018 [Consulta: 8 desembre 2019].
  6. ↑ Torres Meixueiro, Enrique «María Lorena Ramírez: la corredora rarámuri que está triunfando en el mundo.». Vogue, 04-10-2019 [Consulta: 8 desembre 2019].
  7. ↑ Olarte, Miguel «La falda de María Lorena». El Progreso, 21-05-2017 [Consulta: 8 desembre 2019].
  8. ↑ 8,0 8,1 Coppel, Eugenia «Una mujer tarahumara gana un ultramaratón en México sin equipación deportiva». El País, 19-05-2017 [Consulta: 8 desembre 2019].
  9. ↑ Coppel, Eugenia «Nacida para ganar: así es la vida de la campeona de ultramaratones que corre en sandalias. Lorena Ramírez compite esta semana en Canarias y será la primera mujer rarámuri en correr en Europa». El País, 08-06-2017 [Consulta: 8 desembre 2019].
  10. ↑ «La tarahumara Lorena Ramírez: "Nunca me he entrenado para una carrera"». Marca, 08-06-2017 [Consulta: 8 desembre 2019].
  11. ↑ «La corredora rarámuri Lorena Ramírez se retira de la ultramaratón en Canarias. La mexicana, de 22 años, tuvo que abandonar la prueba en España por un fuerte dolor en la rodilla». El País, 11-06-2017 [Consulta: 8 desembre 2019].
  12. ↑ «Lorena Ramírez, la rarámuri que conquistó Europa». Quien, 13-06-2018 [Consulta: 8 desembre 2019].
  13. ↑ Rodríguez, Jesús «Destacan tarahumaras en ultramaratón». El Diario MX, 09-06-2018 [Consulta: 8 desembre 2019].
  14. ↑ Williams, Wookie «Ultrarunning: Lorena Ramírez, nacida para correr». RedBull, 14-09-2017 [Consulta: 8 desembre 2019].
  15. ↑ «¡Corre, Lorena! ¡Corre!». Mundo Deportivo, 05-12-2019 [Consulta: 8 desembre 2019].