Biografia | |
---|---|
Naixement | Tommaso d'Antonio Manzuol 1531 (Gregorià) Florència (Itàlia) |
Mort | 1571 (Gregorià) (39/40 anys) Florència (Itàlia) |
Nacionalitat | Itàlia |
Activitat | |
Lloc de treball | Florència (1555 (Gregorià)–1571 (Gregorià)) |
Ocupació | pintor |
Art | Pintura |
Moviment | Manierisme |
Alumnes | Alessandro di Vincenzio Fei |
Tommaso d'Antonio Manzuoli, conegut com a Maso da San Friano (Florència, 4 de novembre de 1532 - Florència, enterrat el 2 d'octubre de 1571), va ser un pintor manierista italià.
No és clar si el seu mestre va ser Pier Francesco Foschi o Carlo Portelli. Maso va intentar imprimir en el seu estil un naturalisme aliè als preceptes a la «maniera» propugnats per Giorgio Vasari, prenent com a referents l'obra de mestres del renaixement i el primer manierisme, com ara Andrea del Sarto, Fra Bartolomeo, Pontormo i Rosso Fiorentino.[1]
Va realitzar treballs per a l'església de San Pier Maggiore de Florència (Visitació, ara al Museu Fitzwilliam de Cambridge),[1] i per a la Catedral de Prato. També va pintar obres per a les esglésies d'Ognissanti i Santa Felicita.
Seu és un retrat de Ferran I de Mèdici, Gran Duc de Toscana (1570, Ajuntament de Prato). Maso també va estar involucrat en els treballs de decoració del Studiolo de Francesc I al Palazzo Vecchio de Florència, el pintor va contribuir amb dos llenços, Vol d'Ícar i Mina de Diamants. Aquest projecte, dirigit per Vasari, va ser un dels més importants de la seva època.[1]
A la seva fase de maduresa, se'l considera un dels components del moviment contramanierista. Els seus deixebles més importants van ser Jacopo da Empoli i Alessandro Fei.[1]