Rubroboletus legaliae | |||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Bolet | |||||||||
| |||||||||
Taxonomia | |||||||||
Superregne | Eukaryota | ||||||||
Regne | Fungi | ||||||||
Classe | Agaricomycetes | ||||||||
Ordre | Boletales | ||||||||
Família | Boletaceae | ||||||||
Gènere | Rubroboletus | ||||||||
Espècie | Rubroboletus legaliae Della Magg. i Trassin., 2015 | ||||||||
Nomenclatura | |||||||||
Basiònim | Boletus legaliae | ||||||||
Sinònims |
El mataparent de Le Gal[1] (Rubroboletus legaliae) és un mataparent d'esponja roja de barret bru pàl·lid (cafè amb llet) que es taca de rosaci, especialment vora el marge i la cama ornamentada amb un reticle vermell a la part superior.[2][3]
Barret de fins a 20 cm de diàmetre, primer hemisperic, després de pla-convex a convex; superfície seca, mat; inicialment bru grisenca, ben aviat amb taques rosàcies, que es poden estendre fins acolorir tota la superfície; blaveja al frec; marge involut, rosaci; gratant la superfície la carn subjacent fa olor de xicoira torrefacta.[3]
Tubs de color groc llimona, blavegen al tall i al frec; porus fins, ataronjats de joves, de vermell brillant a taronja, grocs gairebé el marge del capell; a la pressió i al frec esdevenen blaus.
Cama de fins a 12 cm de longitud; curta, clavada; de groga a bru ocràcia o vermellosa a la part inferior; amb un reticle fi, vermell a la part superior; blaveja al frec.
Carn compacta; de color groc pàl·lid, blaveja de manera notable al tall, tant al barret com en tota lla cama, perd aquest color ràpidament; olor agradable, de levístic (brou Maggi), dolça al tast.[2][4][5][6][3]
Rar; des de l'estiu a mitjans de tardor; de tendència termòfila, des de terrenys lleugerament àcids a moderadament calcaris; de la muntanya mitjana; en boscs de planifolis; vora roure de fulla grossa (Quercus petraea), roure pènol (Q. robur), roure reboll (Q. pyrenaica) i faig (Fagus sylvatica); algun cop vora alzina (Q. ilex) i castanyer (Castanea sativa).[4][5][6]
Carn + I: Negatiu, sense reacció amiloide en la carn de la cama.
Són propers el mataparent vermell i groc (Rubroboletus rhodoxanthus) i el mataparent de Satanàs (Rubroboletus satanas). Del primer se'n diferencia pel color pàl·lid de la cama, el viratge complet a blau de la carn de la cama, des del barret fins al peu i l'olor agradable de la carn, especialment la del peu. Del segon, pel color rosaci de la superfície del barret, l'olor de la carn i el substrat on viu, que en el cas del mataparent de Satanàs és estrictament calcari.[2][4][5][6]
No és comestible.[3]