Matcha Phorn-in

Plantilla:Infotaula personaMatcha Phorn-in
Imatge
(2017) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 1979 Modifica el valor a Wikidata (45/46 anys)
Isaan (Tailàndia) Modifica el valor a Wikidata
IdeologiaProelecció, feminisme i indigenisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Thammasat Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactivista Modifica el valor a Wikidata
Activitat2007 Modifica el valor a Wikidata -
Membre de
Premis

Matcha Phorn-in (Isaan, c. 1979) és una activista tailandesa que advoca pel feminisme i pels drets indígenes i LGBT.

Vida primerenca

[modifica]

Va néixer i créixer a la regió tailandesa d'Isaan com a membre d'una minoria ètnica,[1] i va ser criada per una mare soltera pobra.[2][3] Per tot això va patir assetjament escolar. Als 9 anys, va començar a treballar els caps de setmana per a mantenir econòmicament el nucli familiar.[2]

Gràcies a una beca, va poder assistir a la universitat. Quan va haver-se graduat, va participar en un programa de grau d'un any a la Universitat Thammasat.[2]

Activisme

[modifica]

Phorn-in és la fundadora i la directora executiva de Sangsan Anakot Yaowachon, una organització creada el 2007 que dona suport als joves de comunitats marginades, principalment a les poblacions de la frontera entre Tailàndia i Myanmar.[1][4] Durant els primers anys, va poder becar fins a 1.000 infants; però el programa es va haver de suspendre al final de la dècada del 2010 per manca de suport econòmic.[4]

L'activista és membre de la junta del Dia Internacional de la Igualtat de les Famílies (IFED),[5] així com exmembre de la junta d'ILGA Àsia. També forma part del consell regional del Fòrum sobre Dones, Dret i Desenvolupament d'Àsia-Pacífic (APWLD).[2]

Ideologia política

[modifica]

Es defineix com a feminista i advoca pels drets LGBT i les comunitats indígenes.[6] S'ha pronunciat a favor de permetre l'avortament fins a la 20a setmana, cosa que contrasta amb la llei tailandesa, que hi restringeix l'accés a partir de la 12a setmana.[7][8] El 2020 i el 2021, va criticar el govern tailandès per no concedir ajuda financera a les minories ètniques, que per consegüent es van veure més afectades per la pandèmia de la COVID-19.[9]

Reconeixement

[modifica]

El 2023, va ser inclosa en la llista de les 100 dones més influents de l'any per la BBC.[6]

Vida personal

[modifica]

És lesbiana.[1] La seva parella també treballa a Sangsan Anakot Yaowachon.[4] Té una filla adoptiva, la seva neboda biològica, que va néixer al principi de la dècada del 2000 filla del seu germà petit.[4][10][11] Com que aquest i la seva dona es van separar, la va criar l'àvia fins que Phorn-in la va acollir a casa seva a 9 anys.[11] Tanmateix, no va poder adoptar-la legalment fins que va ser major d'edat perquè la família extensa es va oposar al fet que tingués una dona de parella.[10][12]

Phorn-in i la seva família viuen al districte de San Kamphaeng, a Chiang Mai.[3][11] El 2016, un veí va provocar diversos incendis prop de casa seva, segons Phorn-in de motivació homofòbica; malgrat les denúncies fetes a la policia, aquesta no va prendre cap mesura.[11]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Take Five: “If you are invisible in everyday life, your needs will not be thought of, let alone addressed, in a crisis situation”» (en anglès). UN Women – Asia-Pacific, 24-07-2018. [Consulta: 22 novembre 2023].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Engage, Empower, and Create Opportunities: Interview with Real Life Hero Matcha Phorn-In» (en anglès americà). 42 Degrees, 13-01-2021. [Consulta: 22 novembre 2023].
  3. ↑ 3,0 3,1 Chia, Jamine. «Gender-rights activists remake Thai feminism» (en anglès britànic). Nikkei Asia, 22-11-2021. [Consulta: 22 novembre 2023].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Budiarto, Milla. «On Campus: The courage to lead». The Phuket News, 08-03-2022. [Consulta: 22 novembre 2023].
  5. ↑ «Matcha Phorn-in, IFED Board Member» (en anglès americà). International Family Equality Day. [Consulta: 22 novembre 2023].
  6. ↑ 6,0 6,1 «BBC 100 Women 2023: Who is on the list this year?» (en anglès britànic). BBC News, 21-11-2023. [Consulta: 22 novembre 2023].
  7. ↑ Boonreak, Kunnawut. «Thai Women’s Rights Activists: Move to Legalize Abortion Doesn’t Go Far Enough» (en anglès). Benar News, 19-11-2020. [Consulta: 22 novembre 2023].
  8. ↑ «Thailand legalizes early-term abortions but keeps other restrictions» (en anglès). Deccan Herald, 28-01-2021. [Consulta: 22 novembre 2023].
  9. ↑ Chandran, Rina «'Not fair': Backlash against Thai tourism businesses seeking early vaccines» (en anglès). Reuters, 10-03-2021 [Consulta: 22 novembre 2023].[Enllaç no actiu]
  10. ↑ 10,0 10,1 Rungchavalnont, Pattamon. «Beyond an Ice Cream Café: An Open Space for Thai Society to Celebrate and Co-create Family Diversity Policy» (en anglès). UNDP, 31-07-2023. [Consulta: 22 novembre 2023].
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 Rungchavalnont, Pattamon; Raktham, Karnklon. «Beyond an Ice Cream Café: An Open Space for Thai Society to Celebrate and Co-create Family Diversity Policy» (en anglès). Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament. Organització de les Nacions Unides, 31-07-2023. [Consulta: 6 gener 2024].
  12. ↑ Lawattanatrakul, Anna. «Next steps on Thailand’s road to marriage equality» (en anglès americà). Asia Democracy Chronicles, 15-12-2021. [Consulta: 22 novembre 2023].