Fitxa | |
---|---|
Direcció | Danny DeVito |
Protagonistes | |
Producció | Stacey Sher, Roald Dahl, Danny DeVito, Michael Shamberg i Felicity Ann D'Abreu |
Dissenyador de producció | Bill Brzeski (en) |
Guió | Nicholas Kazan i Robin Swicord |
Música | David Newman |
Fotografia | Stefan Czapsky |
Muntatge | Lynzee Klingman i Brent White |
Vestuari | Jane Ruhm (en) |
Maquillatge | Edouard F. Henriques (en) |
Productora | Jersey Films |
Distribuïdor | TriStar Pictures i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
Estrena | 1996 |
Durada | 94 min |
Idioma original | anglès |
Versió en català | Sí |
Rodatge | Long Beach i Califòrnia |
Color | en color |
Pressupost | 36.000.000 $ |
Recaptació | 33.459.416 $ (Estats Units d'Amèrica) |
Descripció | |
Basat en | Matilda |
Gènere | cinema fantàstic, cinema infantil, comèdia, drama i pel·lícula basada en una novel·la |
Qualificació MPAA | PG |
Tema | família disfuncional i telequinesi |
Lloc de la narració | Califòrnia |
Matilda (títol original en anglès: Matilda) és una pel·lícula estatunidenca de i amb Danny DeVito, estrenada l'any 1996, a partir de la novel·la del mateix nom de Roald Dahl. Ha estat doblada i subtitulada al català.[1]
Matilda és una noia molt desperta, cosa que deixa tanmateix els seus pares totalment indiferents, sobretot el seu pare qui s'enriqueix revenent carcasses de cotxes trucats. Amb 6 anys i mig, Matilda és finalment enviada a l'escola. Però la directora, una antiga campiona olímpica, no aprecia gaire la canalla. Ràpidament, la gran intel·ligència de Matilda es desenvolupa de manera constant: un misteriós poder li apareix. Aquest poder, la telecinesi (pot desplaçar coses amb el pensament), li permet llavors elaborar un pla per treure's de sobre la directora amb la finalitat que l'escola sigui més tranquil·la.[2]
El film va ser un fracàs comercial al box-office amb 36 milions de dòlars i només en va informar 33. Per altra part, la banda original del film no va ser mai editada.
Ha rebut una acollida de la critica molt favorable, amb 90 % de critiques positives a Rotten Tomatoes.
Però és cap als anys 2000 que el film ha tingut un cert èxit (per les difusions a la televisió).