Matràs

Matrassos

Un matràs és un recipient, generalment de vidre, emprat als laboratoris que es caracteritza per tenir un coll, habitualment llarg i estret, i que s'empra com a continent de líquids o dissolucions.

Als laboratoris hom pot trobar-ne de diferents tipus per a diferents usos:

  • Matràs aforat: Matràs que té forma de pera, de fons pla, el coll del qual és llarg i estret i amb una marca que indica la capacitat volumètrica exacte. És emprat sobretot per a preparar solucions de concentració coneguda.
  • Matràs de destil·lació: Matràs de fons esfèric emprat per efectuar una destil·lació per la qual cosa al mig del coll, que és llarg, té una sortida inclinada cap avall que permet connectar-la amb un refrigerant.
  • Matràs de Claison: Matràs de destil·lació que té dues boques, una d'elles emprada per posar-hi un termòmetre).
  • Matràs Erlenmeyer o erlenmeyer: Matràs de forma cònica truncada, ideat pel químic alemany Emil Erlenmeyer, que és molt estable i permet rascar les parets per desenganxar-ne els precipitats.
  • Matràs de Kitasato o kitasato: Matràs de forma cònica truncada, de parets gruixudes, amb una tubuladura lateral en el coll, que permet connectar-lo a una trompa de buit. Fou dissenyat pel científic japonès Kitasato Shibasaburō. És emprat, principalment, per a recollir el filtrat en una filtració amb succió.
  • Matràs de Kjeldahl: Matràs de forma de pera i coll llarg, dissenyat pel químic danès Johan Kjeldahl. És emprat per a efectuar digestions i mineralitzacions de substàncies, essent la més important la determinació del nitrogen total d'una mostra.[1]

Tipus d'eina

[modifica]

Un matràs és una eina de fusta composta per un piló de forma cilíndrica reforçat amb cercles de ferro i amb un mànec a la part superior. Fa 1,15 m de llargària total, el piló de 14 cm de diàmetre.

Forma d'ús

[modifica]

Es deixa caure per colpejar la terra dipositada sobre l'empedrat; d'aquesta manera s'introduiex dins les juntes i l'empedrat es consolida.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Enciclopèdia Catalana. L'Enciclopèdia, 1999.