Matti Ijäs
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (fi) Matti Kalevi Ijäs  25 febrer 1950 (74 anys)Hèlsinki (Finlàndia) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | director de cinema, guionista | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Milka Ahlroth (1993–) Marja Packalén (1973–1991) | ||
| Premis | |||
| |||
  
| |||
Matti Ijäs (ˈmɑtːi ˈʔijæs; nascut el 25 de febrer de 1950 a Hèlsinki)[1] és un director de cinema i guionista finlandès.[2] Les seves obres per a televisió i cinema es caracteritzen per personatges excèntrics, situacions incòmodes, un humor càlid i inèdit i un diàleg enginyós. Els seus temes recurrents inclouen el naixement i la mort i altres inicis i finals. Sovint escrivint, coescrivint o adaptant els seus propis guions, se'l considera un dels pocs veritables auteurs del cinema finlandès al costat d'Aki Kaurismäki.[3][2]
Matti Ijäs va créixer a Töölö, Hèlsinki. La seva mare treballava com a arquitecta i el seu pare era director de construcció de les Forces de Defensa finlandeses. Ijäs va estudiar periodisme a la Universitat de Tampere però mai es va graduar després d'aconseguir una feina a Yleisradio, la companyia finlandesa de radiodifusió, fent programes de televisió infantil al seu estudi regional de Turku. Abraçant idees marxistes com molts artistes finlandesos i persones dels mitjans de comunicació a la dècada de 1970, Ijäs va fer documentals per a nens sobre temes com els refugiats de Xile a Finlàndia i el moviment internacional per la pau. El seu primer treball important va ser Läskilinssi, una minisèrie de 1976 sobre un nen que s'enfronta a l'assetjament a causa del seu aspecte. Molts dels seus curtmetratges per a nens van ser premiats al Festival de Cinema de Tampere.[4]
El primer exercici d'Ijäs en la realització de llargmetratges va ser coescriure la coproducció finlandesa-hongaresa Vámmentes házasság (1980), dirigida per János Zsombolyai , i el drama juvenil de Mikko Niskanen Ajolähtö (1982).[5] Després d'aquests, Ijäs es va convertir en escriptor i director del canal TV1 d'Yle, fent drames de comèdia de televisió molt individuals com Viimeinen keikka (1984), Painija (1985), i Katsastus (1988).
Les seves primeres pel·lícules estrenades a les salesforen Koomikko (1983), Räpsy ja Dolly eli Pariisi odottaa (1990) i Pilkkuja ja pikkuhousuja (1992). Tornant als temes de coming-of-age] dels anys televisius dels seus fills, va fer Sokkotanssi (1999) i Haaveiden kehä (2002).
Alternant el treball de televisió i cinema, Ijäs ha continuat sent un director prolífic. A més dels nens i els joves, els seus personatges principals solen incloure persones de mitjana edat i gent gran, com en les pel·lícules de televisió Pala valkoista marmoria (1998), Lahja (1997), Aita (2001) i Tuulikaappimaa (2003).
L'any 2000, Matti Ijäs va rebre el premi estatal finlandès de cinema.[6]El 2002 va rebre la Medalla Pro Finlandia per l'Orde del Lleó de Finlàndia.
Filmografia
[modifica]| Any | Pel·lícula | Director | Guionista | Notes |
|---|---|---|---|---|
| 1980 | Tullivapaa avioliitto | No |  Sí |
|
| 1982 | Ajolähtö | No | Sí |
|
| 1982 | Toto | No | Sí |
escrit amb el pseudònim Tuovi Mäkipää-Hakola. |
| 1983 | Koomikko | Sí |
Sí |
|
| 1990 | Räpsy & Dolly eli Pariisi odottaa | Sí |
Sí |
|
| 1992 | Pilkkuja ja pikkuhousuja | Sí |
Sí |
|
| 1999 | Sokkotanssi | Sí |
Sí |
Premis Jussi 2000: Millor guió: Matti Ijäs. Premi Humanismin käsi (2000): Matti Ijäs. |
| 2002 | Haaveiden kehä | Sí |
Sí |
Premi de Cinema Anjalankoski (2003): Matti Ijäs. |
| 2013 | Kaikella rakkaudella | Sí |
Sí |
Referències
[modifica]- ↑ Kuka kukin el 2007, Otava 2006
- ↑ 2,0 2,1 Marko Gustafsson. «Teeman Elävä arkisto: Matti Ijäs - takaoven kautta mestariohjaajaksi». YLE.
- ↑ Timonen, Lauri: Matti Ijäksen elokuvat. Helsinki: Like, 2013. ISBN 978-952-01-0751-2. Pages 16–27.
- ↑ The Prize-Winners of the National Competition Arxivat 2014-05-19 at Archive.is, Tampere Film Festival. Viitattu 18.5.2014.
- ↑ Timonen 2013 p. 495–496.
- ↑ State Prize for Director Matti Ijäs, Finnish Ministry of Education and Culture, November 29, 2000.