Max Ophüls

Max Ophüls

Biografia
Naixement	(de) Max Oppenheimer 6 maig 1902 Saarbrücken (Alemanya)
Mort	26 març 1957 (54 anys) Hamburg (Alemanya)
Causa de mort	insuficiència cardíaca
Sepultura	Crematori i Columbari del Père-Lachaise, 87 Grave of Ophüls ^(en)
Activitat
Ocupació	director de cinema, director de teatre, actor de teatre, guionista, realitzador
Activitat	1931 -
Obra
Localització dels arxius	Cinémathèque Française
Família
Cònjuge	Hilde Wall (1926–)
Fills	Marcel Ophüls

Maxilliam Oppenheimer (Saarbrücken, Alemanya, 6 de maig de 1902 - Hamburg, Alemanya, 25 de març de 1957), més conegut com a Max Ophüls, va ser un director cinematogràfic alemany, d'origen jueu, nacionalitzat francès, que va fer una trentena de films a Alemanya, França, Itàlia i als Estats Units.

Biografia

Va començar la seva carrera com a actor teatral el 1919, feina en la que va treballar fins al 1924. Dos anys després, va treballar com a director creatiu en el Burgtheater de Viena, deixant més de 200 obres produïdes. El 1929, va començar la seva carrera cinematogràfica com a director de diàleg sota les ordres de Universum Film AG (aka UFA) a Berlín. No seria fins a 1931 quan dirigiria el seu primer treball, un curt còmic anomenat Dann schon lieber Lebertran. El seu treball més aclamat en aquesta època seria Liebelei (1933), on s'inclourien els elements més característics de la seva obra: decorats elegants, descripció de la psicologia femenina i el duel entre l'home jove i el més madur.

Preveient l'ascensió al poder dels nazis, Ophüls, un jueu, es va exiliar a França el 1933 després de l'incendi del Reichstag i es va nacionalitzar francès el 1938. Després de la caiguda de França a mans d'Alemanya, es va traslladar a Suïssa i Itàlia i finalment als Estats Units el 1941, encara sense tenir treball a Hollywood. Afortunadament, seria rescatat per un fan dels seus treballs, el director Preston Sturges, que l'elegí per dirigir una llarga sèrie de films distingits.

El seu primer treball en Hollywood seria amb Douglas Fairbanks Jr com a protagonista, The Exile (1947). Després arribarien Carta d'una desconeguda (1948) o The Reckless Moment (1949).

Ophüls no tornaria a Europa fins a 1950. En aquella època, dirigiria La Ronda (1950), amb el qual guanyaria el premi BAFTA a la millor direcció, Lola Montès (1955) protagonitzat per Martine Carol i Peter Ustinov, i també Le Plaisir i Madame de ... (1953), protagonitzada per Danielle Darrieux i Charles Boyer. En totes elles, realitza una sèrie de lúcides reflexions sobre el misteri de l'amor i les relacions humanes, des d'una perspectiva molt centreeuropea que utilitza a vegades la ironia per il·lustrar la tragèdia, i que recorre a un estil visual barroc i preciosista, sense resultar per això mai gratuït, sinó summament efectiu i proper.

Ophüls moriria poc després a causa d'un problema cardíac, sent enterrat al Cementiri del Père-Lachaise de París.

Curiositats

Va prendre el pseudònim de «Ophüls» en el moment de començar la seva carrera en el teatre de manera que en el cas que no triomfés, no avergonyís al seu pare, fabricant de peces de vestir. Més tard, durant els períodes americà i francès de la seva carrera, l'ortografia del seu cognom de tant en tant es veieren afectats, més comunament mitjançant la supressió de la dièresi, com en les pel·lícules nord-americanes Carta d'una desconeguda (1948) i Atrapada (1949), que hi apareix com «Max Opuls».

Filmografia

Any	Títol	País	Notes
1931	Dann schon lieber Lebertran	Alemanya
1931	Die verliebte Firma	Alemanya	Curtmetratge
1932	Die verkaufte Braut	Alemanya
1933	Liebelei	Alemanya
1933	Une histoire d'amour	França
1933	Lachende Erben	Alemanya
1933	On a volé un homme	França
1934	La Signora Di Tutti	Itàlia
1935	Divine	França
1936	Komedie om geld	Països Baixos
1936	Ave Maria	França	Documental / Curtmetratge
1936	La tendre ennemie	França
1936	Valse brillante de Chopin	França	Documental / Curtmetratge
1937	Yoshiwara	França
1938	Werther	França
1939	Sans lendemain	França
1940	L'école des femmes	França
1940	De Mayerling a Sarajevo (De Mayerling à Sarajevo)	França
1946	Vendetta	Estats Units	Acomiadat abans de la filmació
1947	The Exile	Estats Units
1948	Carta d'una desconeguda	Estats Units
1949	Atrapada	Estats Units
1949	The Reckless Moment	Estats Units
1950	La ronda (La Ronde)	França
1952	Le Plaisir	França	Nominada per un Oscar[1]
1953	Madame de...	França
1955	Lola Montès	França	Eastmancolor film
1958	Les Amants de Montparnasse	França	Mor durant la filmació

Referències

1. «NY Times: Le Plaisir». NY Times. [Consulta: 21 desembre 2008].