Max Picard

Plantilla:Infotaula personaMax Picard
Biografia
Naixement5 juny 1888 Modifica el valor a Wikidata
Schopfheim (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 octubre 1965 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Sorengo (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómetge escriptor, psiquiatre, filòsof, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Membre de


Max Picard (Schopfheim, Gran Ducat de Baden, 5 de juny de 1888 – Sorengo, Cantó de Ticino, 3 d'octubre de 1965) va ser un escriptor i filòsof suís, considerat un dels pocs pensadors que van escriure des d'una sensibilitat platònica al segle xx.[1]

Biografia

[modifica]

Nascut en el si d'una família jueva a Schopfheim, un poble alemany a la frontera amb Suïssa, Max Picard va estudiar Medicina i es va llicenciar el 1911. Va exercir com a metge primer a Heidelberg i més endavant a Múnic. Insatisfet amb les orientacions positivistes i darwinistes de la professió mèdica de l'època, va començar a partir de 1915 a distanciar-s'hi per a orientar-se cap a la filosofia. El 1919 va emigrar a Suïssa, primer a Locarno i després a Brissago.

El 1929, va acabar el treball sobre Das Menschengesicht. El 1934, es va publicar Die flucht vor Gott. Va desenvolupar una amistat amb el seu company immigrant i artista Gunter Böhmer a finals dels anys 1930. El 1939, Picard es va convertir al catolicisme romà abandonant el judaisme de la seva joventut.[2]

Va conèixer el filòsof francès Gabriel Marcel l'any 1947, amb qui va desenvolupar una amistat i va mantindre una correspondència constant al llarg de la seva vida.[3] Marcel va proporcionar la primera traducció francesa de Die Welt des Schweigens de Picard el 1953. Picard va rebre el Johann-Peter-Hebel-Preis el 1952. Emmanuel Levinas va elogiar el treball de Picard a la col·lecció Noms propres el 1976.

Obra publicada

[modifica]
  • 1914 Der Bürger. Verlag der weißen Bücher, Leipzig
  • 1916 Das Ende des Impressionismus. Piper, München
  • 1917 Expressionistische Bauernmalerei. Delphin, München
  • 1919 Mittelalterliche Holzfiguren. Rentsch, Erlenbach
  • 1921 Der letzte Mensch. E.T.Tal & Co, Leipzig
  • 1929 Das Menschengesicht. Delphin, München; 2. bis 6. Aufl. 1941ff Rentsch, Erlenbach
  • 1933 Die Ungeborenen, Rundgespräch zwischen M. P., Otto Gemlin, Paul Alverdes, Fritz Künkel, Hermann Herrigel, Wilhelm Michel.
  • 1934 Die Flucht vor Gott. Rentsch, Erlenbach
  • 1937 Die Grenzen der Physiognomik. Rentsch, Erlenbach
  • 1942 Die unerschütterliche Ehe. Rentsch, Erlenbach
  • 1946 Hitler in uns selbst. Rentsch, Erlenbach
  • 1948 Die Welt des Schweigens. Rentsch, Erlenbach
  • 1951 Zerstörte und unzerstörbare Welt. Rentsch, Erlenbach
  • 1953 Wort und Wortgeräusch. Furche, Hamburg
  • 1953 Die Atomisierung in der modernen Kunst. Furche, Hamburg
  • 1955 Der Mensch und das Wort. Rentsch, Erlenbach
  • 1955 Ist Freiheit heute überhaupt möglich? Furche, Hamburg
  • 1958 Die Atomisierung der Person. Furche, Hamburg
  • 1961 Einbruch in die Kinderseele. Furche, Hamburg
  • 1965 Fragmente. Aus dem Nachlass 1920–1965. Rentsch, Erlenbach
  • 1967 Nacht und Tag. Rentsch, Erlenbach
  • 1970 Briefe an den Freund Karl Pfleger. Rentsch, Erlenbach
  • 1974 Das alte Haus in Schopfheim. Aus dem Nachlass. Rentsch, Erlenbach
  • 1988 Wie der letzte Teller eines Akrobaten, Auswahl aus dem Werk, hrsg. von Manfred Bosch. Thorbecke, Sigmaringen
  • 1989 Nach Santa Fosca. Tagebuch aus Italien. (identisch mit 'Zerstörte und unzerstörbare Welt') List, München

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Picard, Max» (en alemany). [Consulta: 21 febrer 2022].
  2. ↑ «Religion: The World of the Flight» (en anglès). Time, 04-02-1952. ISSN: 0040-781X.
  3. ↑ Gabriel Marcel-Max Picard: Correspondance 1947-1965, L'Harmattan, 2006