Maximilian Steinberg
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 juliol 1883 Vílnius (Lituània) |
| Mort | 6 desembre 1946 (63 anys) Sant Petersburg (Rússia) |
| Sepultura | Literàtorskie mostkí |
| Formació | Universitat Estatal de Sant Petersburg Conservatori de Sant Petersburg |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, pedagog musical, coreògraf, director d'orquestra, professor d'universitat |
| Activitat | 1905 - |
| Ocupador | Conservatori de Sant Petersburg |
| Gènere | Simfonia |
| Alumnes | Dmitri Xostakóvitx, Sergey Pavlovich Dobrovolsky (en)  , Johann Admoni (en) i Vladimir Dranishnikov (en) |
| Instrument | Piano |
| Família | |
| Fills | Dmitriy Maksimilianovitsj Sjteynberg |
| Pare | Joshua Steinberg |
| Premis | |
   
  | |
Maksimilian Osséievitx (Óssipovitx) Xtéinberg, rus: Максимилиа́н Осе́евич (О́сипович) Ште́йнберг transcrit habitualment Maksimilian / Maximilian Steinberg (Vilnius, Lituània, 4 de juliol de 1883 - Sant Petersburg, Rússia, 22 de juny de 1946) fou un compositor rus.
Estudià en la Universitat i en el Conservatori de Sant Petersburg, i fou deixeble en aquest últim establiment de Rimski-Kórsakov i de Glazunov. Més tard fou nomenat professor de contrapunt i instrumentació d'aquell Conservatori on tingué entre altres alumnes a Dmitri Xostakóvitx, mGueorgui Rimski-Korsakov net del gran compositor del mateix cognom i als seus conciutadans Stasys Šimkus i Deixevov.[1]
Les seves obres principals són:
- cinc simfonies;
- l'obertura Rusalka;
- Fantasia dramàtica, preludi per a orquestra;
- Variacions simfòniques;
- un ball escènic, i melodies vocals.
També és autor d'un Tractat d'instrumentació (1913) i va editar les obres postumes de Rimski-Kórsakov.
Bibliografia
[modifica]
- Enciclopèdia Espasa Volum núm., pàg. 57 (ISBN 84-239-4557-X)
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 331. (ISBN 84-7291-227-2)