Malaltia objecte | tricuriosi, ascariosi, anquilostomiasi, enterobiosi, necatorosi, enterobiosi, anquilostomiasi i tricuriosi |
---|---|
Dades clíniques | |
Risc per l'embaràs | categoria B3 per a l'embaràs a Austràlia i categoria C per a l'embaràs als EUA |
Grup farmacològic | compost heterocíclic |
Codi ATC | P02CA01 |
Dades químiques i físiques | |
Fórmula | C16H13N3O3 |
Massa molecular | 295,095691 Da |
Identificadors | |
Número CAS | 31431-39-7 |
PubChem (SID) | 4030 |
DrugBank | DB00643 |
ChemSpider | 3890 |
UNII | 81G6I5V05I |
KEGG | D00368 |
ChEBI | 6704 |
ChEMBL | CHEMBL685 |
AEPQ | 100.046.017 |
El mebendazole (MBZ) és un medicament fet servir per tractar diverses infestacions de cucs paràsits.[1] En les que s'inclouen ascariosi, enterobiosi, ancilostomosi, dracunculosi, equinococcosi, infec i giardiosi, entre d'altres.[1] Es pren per via oral.[1]
El mebendazole és normalment ben tolerat.[1] Els efectes secundaris comuns inclouen mal de cap, vòmits, i tinnitus.[1] En grans dosis pot causar mielosupressió.[1] No està clar si és segur durant l'embaràs.[1] El mebendazole és un antihelmíntic d'ample espectre del tipus benzimidazole.[1]
El mebendazole es va començar a fer servir l'any 1971.[2] És inclòs en la llista model de Medicaments essencials de l'Organització Mundial de la Salut, que llista la majoria de medicaments importants que es necessiten en un sistema de salut bàsic.[3] El mebendazole està disponible com a medicament genèric.[4] El cost majorista és d'entre 0,004 i 0,04 USD per dosi.[5] En els Estats Units una sola dosi costa aproximadament 18 USD. És distribuït en mercats internacionals per Johnson & Johnson i un cert nombre de fabricants genèrics. [6][1]
El mebendazole és un antihelmíntic altament eficaç, d'ample espectre indicat pel tractament de infestacions de nematodes, incloent-hi cucs rodons, ancilòstoms, tricurs, oxiurs i la forma intestinal de la triquinosi prèvia a la seva extensió als teixits més enllà del tracte digestiu. Altres fàrmacs són fets servir per tractar les infeccions de cucs a fora del tracte digestiu perquè el mebendazole no és ben absorbit al torrent sanguini.[7] El mebendazole és fet servir individualment per aquells amb infestacions suaus i moderades. Mata els paràsits relativament a poc a poc, i en aquells amb infestacions greus, pot causar alguns paràsits a emigrar fora del sistema digestiu, resultant en apendicitis, problemes de la via biliar, o perforació intestinal. Per evitar això, els pacients amb infestacions greus poden ser tractats amb piperazina, tant abans com en comptes del mebendazole. La piperazina paralitza els paràsits, fent-los passar a la femta.[8] És també fet servir rarament en el tractament d'equinococcosi o infeccions per Clonorchis. Tanmateix, les evidències d'efectivitat contra aquesta malaltia són petites.[9]
El mebendazole i altres benzimidazols antithelmíntics són actius contra les etapes larvària i adulta dels nematodes, i en els casos de cucs rodons i tricurs també pot matar els ous. La paràlisi i la mort dels paràsits ocorre a poc a poc, i l'eliminació a través de la femta pot requerir diversos dies.[7]
S'ha demostrat que el mebendazole pot causar efectes no desitjats durant l'embaràs en models animals, però cap estudi adequat sobre els seus efectes durant l'embaràs en humans ha estat dut a terme. No se sap si és possible que passi a la llet materna.[10]
De vegades el mebendazole causa diarrea, dolor abdominal, i nivells elevats d'enzims en el fetge. En casos rars, ha estat associat amb un nivell perillosament baix de glòbuls blancs en la sang, trombocitopènia, i pèrdua de cabells, amb un risc de agranulocitosi.[10][11]
La carbamazepina i la fenitoïna redueixen els nivells de mebendazole en el sèrum. La cimetidina no augmenta apreciablement el nivell de mebendazole en el sèrum (contràriament a l'efecte del fàrmac similar albendazole), d'acord amb la seva absorció sistèmica baixa.[12][13]
La síndrome de Stevens-Johnson i necròlisi epidèrmica tòxica més greu poden ocórrer quan el mebendazole és combinat amb dosis altes de metronidazole.[14]
El mebendazole causa alteracions degeneratives en el tegument i en les cèl·lules intestinals dels helmints, mitjançant la seva unió al lloc sensible a la colquicina de la tubulina, i per tant inhibeix la seva polimerització, i la conseqüent formació de microtúbuls. La pèrdua de microtúbuls citoplasmàtics deteriora l'absorció de glucosa en els estats adults i larvaris dels paràsits susceptibles, i exhaureix les seves reserves de glucogen. Els canvis degeneratius en el reticle endoplasmàtic, el mitocondri de la capa germinal, i el posterior alliberament dels lisosomes produeix una disminució en la producció d'adenosina trifosfat (ATP), o sigui de l'energia requerida per l'helmint per sobreviure. A causa de la disminució de la producció d'energia, el paràsit s'immobilitza i al cap d'un cert temps mor.
Molts estudis han demostrat que el mebendazole presenta propietats antitumorals potents. Inhibeix significativament el creixement cel·lular, la migració, i la formació de metàstasi de cèl·lules de carcinoma adenocortical, tant in vitro com in vivo.[15] El tractament de cèl·lules de càncer de pulmó amb mebendazole causa arrest mitòtic, seguit per la mort apoptòtica de les cèl·lules amb la característica de l'activació de caspasa i l'alliberament de citocrom c.[16] El mebendazole indueix una resposta apoptòtica en cèl·lules de càncer de pulmó humanes depenent de la dosi i el temps, i apoptosis mitjançant la inactivació de Bcl-2 en cèl·lules de melanoma resistents a la quimioteràpia.[17][18]