Megacariòcit

Els megacariòcits són cèl·lules lobulades i poliploides de la medul·la òssia responsables de la producció de trombòcits (plaquetes), elements anucleats imprescindibles per a una coagulació normal de la sang i que es formen a partir de fragments del citoplasma dels megacariòcits.[1]

Els megacariòcits deriven de la línia mieloide de les cèl·lules mare hematopoètiques i en el seu procés de desenvolupament (megacariopoesi) es distingeixen tres estadis evolutius:[2]

  • Megacarioblast: Té un nucli bilobulat i la seva mida i morfologia són molt semblants a les d'un limfòcit.
  • Promegacariòcit: Nucli arronyonat amb dos o quatre parells de cromosomes (4 o 8n, respectivament) i un citoplasma molt més gran que el del megacarioblast. Pot arribar a tenir 50 μm de diàmetre.
  • Megacariòcit madur (MM): La seva mida oscil·la entre les 50 i les 150 μm. El nucli és polilobulat i el citoplasma és major que el dels seus antecessors. Un MM genera normalment 6 protoplaquetes;[3] les quals, al seu torn, donen lloc a 6-12 x 10 3 plaquetes. Després d'alliberar les protoplaquetes i perdre el citoplasma, el nucli del MM s'incorpora a la circulació i és fagocitat pels macròfags alveolars.

Des d'un altre punt de vista, la megacariopoesi pot ser bàsicament dividida en dues etapes: una primera proliferativa (en la qual augmenta el nombre de cèl·lules que originaran els precursors megacariocítics) i una segona madurativa. Durant aquesta darrera etapa es produeixen els dos fenòmens principals que donaran lloc als MMs, l'endomitosi nuclear i la maduració citoplasmàtica.[4] Els MMs són la forma més abundant en el moll d'os normal (≥ el 50% de tots els megacariòcits identificables en l'espai medul·lar).

La megacariopoesi està regulada per múltiples citocines i diversos factors de creixement, com -per exemple- la trombopoetina, les interleucines IL-3, 6, 11 i 21[5] i el factor de creixement de cèl·lules mare (SCF).[6] Entre els factors reguladors negatius es poden destacar el TGF-β i el factor plaquetari 4.[7]

Els megacariòcits immadurs i madurs mantenen l'homeòstasi del sistema ossi interactuant amb els osteoblasts i els osteoclasts.[8]

Es creu que els MMs poden estar implicats de diverses maneres en el procés de desenvolupament de les metàstasis òssies.[9]

La trombocitopènia amegacariocítica congènita[10] i la trombocitèmia essencial (una síndrome mieloproliferativa adquirida)[11] són malalties greus causades per trastorns de la megacariopoesi i la producció plaquetària. L'excés de megacariòcits medul·lars atípics acostuma a ser un signe clínic de leucèmia megacarioblàstica aguda, una forma de leucèmia mieloide aguda que afecta predominantment a nens amb síndrome de Down.[12] Si bé la hiperplàsia megacariocítica es veu en processos mieloproliferatius, també pot ser un efecte transitori de la quimioteràpia amb àcid retinoic (tretinoïna).[13] En la síndrome de Bernard-Soulier (distròfia trombocítica hemorràgica) s'ha apreciat una mutació puntual en un dels factors de transcripció involucrats en la megacariopoesi, el GATA-1.[14]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Patel SR, Hartwig JH, Italiano JE Jr «The biogenesis of platelets from megakaryocyte proplatelets» (en anglès). J Clin Invest, 2005 Des 1; 115 (12), pp: 3348–3354. DOI: 10.1172/JCI26891. PMC: 1297261. PMID: 16322779 [Consulta: 31 gener 2019].
  2. ↑ Rivadeneyra, L; Ivani, PC; Schattner, M; Pozner, RG «Así comienza la vida plaquetaria: un viaje desde los megacariocitos medulares a las plaquetas circulantes» (en castellà). Acta Bioquím Clín Latinoam, 2016; 50 (2), pp: 233-245. ISSN: 1851-6114 [Consulta: 1r febrer 2019].
  3. ↑ Hsi, ED «Hemostasis and Thrombosis» (en anglès). A: Hematopathology E-Book, Chap. 2; Elsevier Health Sciences, 2017 Set 19; Third Edition, pp: 60-61 ISBN 9780323512312 [Consulta: 7 febrer 2019].
  4. ↑ Tozawa, K; Ono-Uruga, Y; Matsubara, Y «Megakaryopoiesis» (en anglès). Clin Exp Thromb Hemost, 2014 Nov 10; 1 (2), pp: 54-58. DOI: 10.14345/ceth.14014. ISSN: 2288-8217 [Consulta: 20 març 2019].
  5. ↑ Benbarche S, Strassel C, Angénieux C, Mallo L, et al «Dual role of IL-21 in megakaryopoiesis and platelet homeòstasis» (en anglès). Haematologica, 2017 Abr; 102 (4), pp: 637-646. DOI: 10.3324/haematol.2016.143958. PMC: 5395104. PMID: 28057742 [Consulta: 20 març 2019].
  6. ↑ Guo T, Wang X, Qu Y, Yin Y, et al «Megakaryopoiesis and platelet production: insight into hematopoietic stem cell proliferation and differentiation» (en anglès). Stem Cell Investig, 2015 Feb 14; 2, pp: 3. DOI: 10.3978/j.issn.2306-9759.2015.02.01. PMC: 4923649. PMID: 27358871 [Consulta: 5 febrer 2019].
  7. ↑ Pang L, Weiss MJ, Poncz M «Megakaryocyte biology and related disorders» (en anglès). J Clin Invest, 2005 Des 1; 115 (12), pp: 3332–3338. DOI: 10.1172/JCI26720. PMC: 1297258. PMID: 16322777 [Consulta: 5 febrer 2019].
  8. ↑ Ciovacco WA, Cheng YH, Horowitz MC, Kacena MA «Immature and Mature Megakaryocytes Enhance Osteoblast Proliferation and Inhibit Osteoclast Formation» (en anglès). J Cell Biochem, 2010 Mar 1; 109 (4), pp: 774-781. DOI: 10.1002/jcb.22456. PMC: 3095430. PMID: 20052670 [Consulta: 22 març 2019].
  9. ↑ Maroni, P «Megakaryocytes in Bone Metastasis: Protection or Progression?» (en anglès). Cells, 2019 Feb 8; 8 (2), pii: E134. DOI: 10.3390/cells8020134. PMC: 6406759. PMID: 30744029 [Consulta: 20 maig 2019].
  10. ↑ Al-Qahtani, FS «Congenital amegakaryocytic thrombocytopenia: a brief review of the literature» (en anglès). Clin Med Insights Pathol, 2010 Jun 4; 3, pp: 25-30. ISSN: 1179-5557. PMC: 2999995. PMID: 21151552 [Consulta: 20 març 2019].
  11. ↑ Brière, JB «Essential thrombocythemia» (en anglès). Orphanet J Rare Dis, 2007 Gen 8; 2 (1), pp: 3. DOI: 10.1186/1750-1172-2-3. PMC: 1781427. PMID: 17210076 [Consulta: 20 març 2019].
  12. ↑ Gruber TA, Downing JR «The biology of pediatric acute megakaryoblastic leukemia» (en anglès). Blood, 2015 Ag 20; 126 (8), pp: 943-949. DOI: 10.1182/blood-2015-05-567859. PMC: 4551356. PMID: 26186939 [Consulta: 13 abril 2019].
  13. ↑ Jain M, Tyagi S «Transient abnormal megakaryocytic hyperplasia secondary to all-trans retinoic acid therapy» (en anglès). Indian J Pathol Microbiol, 2012 Abr-Jun; 55 (2), pp: 268-269. DOI: 10.4103/0377-4929.97911. ISSN: 0377-4929. PMID: 22771670 [Consulta: 27 abril 2019].
  14. ↑ Balduini A, Malara A, Balduini CL, Noris P «Megakaryocytes derived from patients with the classical form of Bernard-Soulier syndrome show no ability to extend proplatelets in vitro» (en anglès). Platelets, 2011; 22 (4), pp: 308-311. DOI: 10.3109/09537104.2010.547960. ISSN: 0953-7104. PMID: 21322749 [Consulta: 13 abril 2019].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]