Melanargia arge
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 173235 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Lepidoptera |
| Família | Nymphalidae |
| Tribu | Satyrini |
| Gènere | Melanargia |
| Espècie | Melanargia arge (Sulzer, 1776) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Papilio arge |
.svg){kind=icon}
Melanargia arge és una espècie de lepidòpter papilionoïdeu de la família dels nimfàlids (Nymphalidae) endèmica d'Itàlia.
Denominació
[modifica]Melanargia arge fou descrita per Johann Heinrich Sulzer el 1776.
Sinònim: Papilio ines Hoffmannsegg, 1804.
Noms vulgars
[modifica]Se l'anomena Italian Marbled White en anglès.[1]
Espècie propera
[modifica]L'escac ibèric (M. lachesis) n'és un parent pròxim, però els dibuixos negres de l'anvers de M. arge són més petits.[2]
Descripció
[modifica]És una papallona de mida mitjana que presenta un escaquer negre i blanc, però amb els patrons negres petits (simplement el dibuix dels límits de l'escaquer), excepte a les parts distals. Un ocel marca l'àpex de les anteriors i una línia d'ocels les posteriors.
El dors dibuixs en negre els límits dels escaquers i els ocels hi són ocres amb el centre blavós.
Biologia
[modifica]Període de vol i hivernació
[modifica]Vola al maig i el juny en una sola generació.[3]
Plantes hostes
[modifica]L'eruga s'alimenta de gramínies.
Ecologia i distribució
[modifica]M. arge només és present a Itàlia, des del centre d'Itàlia fins a Calàbria i el nord-est de Sicília.[1]
Biòtop
[modifica]Habita llocs rocosos herbosos.
Protecció
[modifica]M. arge apareix a la llista d'insectes estrictament protegits de l'annex 2 del Conveni de Berna.[4]
Figura a la llista europea d'espècies animals d'interès comunitari de la Directiva d'Hàbitats, annex II.[5]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 funet
- ↑ M. Chinery, P. Leraut, Photo-guide des papillons d'Europe, Delachaux et Niestlé, 1998. ISBN 2-603-01114-6
- ↑ (Tolman & Lewington 1997)
- ↑ annex 2 del conveni de Berna
- ↑ conservation nature Arxivat 2014-07-19 a Wayback Machine. (francès)
Bibliografia
[modifica]- Tolman, Tom; Lewington, Richard. Delachaux et Niestlé. Guide des papillons d'Europe et d'Afrique du Nord (en francès), 1997. ISBN 978-2-603-01649-7.