Melanoma maligne (MM) o, simplement melanoma, és el nom genèric dels tumors melànics o pigmentats (del grec: mélas (μελας) "negre" + -oma (-ομα) "tumor"). Es tracta d'un tumor generalment cutani i altament agressiu per la seva capacitat de generar metàstasi.[1] És un tipus poc freqüent de càncer de pell i té múltiples variants inusuals.[2] Rares vegades, la seva localització és extracutània.[3][4]
Per a prevenir el melanoma, és necessari adoptar una sèrie de mesures de protecció, sobretot a l'estiu o en zones d'alt nivell de radiació solar; la utilització de gorres o barrets, de cremes d'alta protecció, així com prendre el sol d'una forma gradual i evitar-lo en les hores d'irradiació més intensa (entre les 12 h i les 16 h). També sota les ombrel·les el sol pot ser nociu, ja que l'efecte mirall de l'arena poden induir els rajos solars amb major intensitat
El prototipus humà amb majors possibilitats de contreure dita patologia és una dona entre 40 i 45 anys, de pell i ulls clars que realitzi exposicions solars intenses i intermitents des de la infància, amb cremades en l'etapa infantil, i amb antecedents familiars de melanoma. Aproximadament, un 5-10% dels melanomes cutanis són de naturalesa hereditària.[5][6] Un sistema immunitari afeblit per estrès[7] o malalties prèvies pot presentar menys resistència al melanoma.
Alguns consells per a prevenir l'aparició de melanomes són:
Prendre el sol amb protecció adequada.
Utilitzar el filtre solar adequat i per tot el cos.
Utilitzar la dosis adequada pel fabricant.
S'ha de tenir en compte a l'hora de l'elecció del filtre tant els rajos UVA com els UVB (d'una longitud d'ona més curta i majors nivells d'energia en relació amb els UVA).[8]
Recórrer si fos necessari a la fotoprotecció oral que pal·lia les mancances i defectes de la protecció tòpica.[9]
La seva prevenció secundària es basa en la correcta diagnosi de les lesions quan encara no han evolucionat cap a una fase avançada i en la vigilància dermatològica continua dels individus amb factors de risc per desenvolupar aquest càncer.[10]
La incidència del melanoma a Espanya, com en la resta del món, ha augmentat molt en el decurs de les últimes dècades.[11] Aquesta malaltia representa el 65 per cent de totes les morts per càncer de pell.
Encara que el melanoma pot aparèixer arreu de la pell, del 80 al 90 per cent dels casos apareix sobre taques existents o sobre pigues noves, el que es coneix com a nevus melanocític, i que poden tenir un aspecte diferent dels habituals. Per exemple, en els nens amb un nevus de Spitz atípic[12] es dona un increment del risc de desenvolupar a llarg termini un tipus de melanoma anomenat spitzoide.[13]
Per a saber quan l'aparença és sospitosa existeix una regla denominada A, B, C i D. Així, quan un nevus és Asimètric, té uns Bisells irregulars, pren una Coloració molt fosca o irregular i el seu Diàmetre augmenta, són indicis de melanoma, i per això s'ha d'acudir al metge.[14]
S'ha de prestar especial atenció, per ser marcadors de melanoma, als nevus pigmentocel·lulars adquirits que, al llarg de la vida, modifiquen la seva morfologia.
També als nevus atípics[15] i congènits,[16] sent els principals signes d'alarma els nevus asimètrics, amb vores imprecises, color canviant i sagnat.[17] Aquest quadre pot donar-se conjuntament.
Els melanomes subunguials solen sorgir sota l'ungla del polze o del dit gros del peu, amb certa freqüència en individus que han patit prèviament un traumatisme a la zona.[18] Tenen presentacions clíniques molt diverses que poden dificultar la seva diagnosi diferencial[19] i, a diferència del melanomes cutanis clàssics, no està clara la implicació dels UVB en la seva oncogènesi.[20] Un subtipus singular de melanoma és el melanoma amelanòtic, caracteritzat per la seva manca de pigmentació.[21] A la pell acostuma a presentar-se com una lesió eritematosa, a vegades nodular, i de color rosat o vermell.[22]
Una detecció precoç permet l'extirpació quirúrgica[23] de la pràctica totalitat dels melanomes. Actualment s'utilitzen tècniques de diagnosis no cruentes tals com la dermatoscòpia convencional o digital que permeten detectar qualsevol alteració precoç dels nevus i la seva possible malignitat.[24][25] Després de la cirurgia solament els pacients d'alt risc necessiten immunoteràpia addicional.[26][27] Si en un període de 3 a 5 anys no s'ha reproduït el melanoma, les possibilitats de recaiguda són mínimes.
Com en altres càncers, l'avenç del melanoma cutani i les seves complicacions es pot dividir en fases:[28]
A la fase 0 el melanoma és local i el creixement de les cèl·lules canceroses es dona només a la epidermis del punt d'origen (melanoma in situ).[29]
Quan el melanoma creix en gruix, pot passar a la fase 1, es fa més visible però en estar concentrat, sol ser extirpable quirúrgicament.
Si el melanoma té més de 2 mm, o bé més d'un però amb úlcera,[30] es considera de fase 2.
En la fase 3 es produeix el risc de metàstasi.[cal citació] Les metàstasis en àrees properes al melanoma causen la formació de pàpules o nòduls satèl·lits, que poden estar pigmentats o no.
A la fase 4 la metàstasi sorgeix en zones allunyades del focus original i la malaltia s'estén, amb afectació més severa. La taxa de supervivència a cinc anys és de menys del 10%.[31]
Els melanomes s'originen a la part més externa de la pell. A les fases inicials de la malaltia, quan les cèl·lules malignes es multipliquen radialment entre l'epidermis i la capa més superficial de la dermis,[32] el risc de reproducció és menor, en no haver òrgans afectats o una alteració del comportament de les cèl·lules dels estrats inferiors. Si aleshores la lesió s'extirpa de manera correcta, amb els seus marges de resecció sense evidències histopatològiques de la presència de cèl·lules canceroses,[33] el pronòstic acostuma a ser molt bo. En canvi, si el melanoma creix en vertical i s'infiltra en el sistema limfàtic, les fases avancen amb més rapidesa i augmenta el risc de recidives.[34] Per mesurar l'expansió en profunditat dels melanomes, s'utilitza l'escala de Breslow.[35]
El melanoma ocular és el tumor primari de l'interior de l'ull més comú en els adults i representa la segona localització més freqüent dels melanomes primaris després de la pell.[36] Aquests tumors apareixen amb una freqüència molt major en la úvea, on inusualment poden ser múltiples,[37] que en la conjuntiva (35:1). Per regla general es troben a la coroide i el seu diagnòstic pot ser difícil, sobretot quan són petits. De vegades, es presenten inicialment com una síndrome de la mascarada.[38] Rarament, cal efectuar una biòpsia per confirmar el seu diagnòstic.[39] L'extracció total del globus ocular és la teràpia d'elecció per quasi tots els que tenen >15 mm, envaeixen el nervi òptic o provoquen glaucomes greus. Certs casos es tracten amb èxit emprant fotocoagulació o radiocirurgia estereotàctica.[40] Sovint, el melanoma ocular metastatitza el fetge[41] per via hematògena, amb un pronòstic molt dolent.[42] Entre un 40 i un 50% dels melanomes uveals es manté molt temps en un estat de latència abans de formar metàstasis i triga més d'una dècada en ser diagnosticat, un fet que només es dona en menys d'un 5% dels cutanis.[43]
És poc comú (entre el 2 i el 3% dels melanomes localitzats a la pell, aproximadament). El terme lentiginós fa referència a què s'originen en una taca cutània fosca i macular semblant a un lentigen. Té importants característiques diferents a la de la resta de MMs i uns factors de risc específics, ja que a penes guarda relació amb els fototipus clars o la preexistència de nevus melanocítics i es presenta en zones poc exposades a la radiació ultraviolada.[44] Afecta principalment a les persones de pell negra. Es creu que el trauma crònic en les àrees acrals, a més a més d'algunes particularitats genètiques com la inestabilitat cromosòmica del gen Ciclina D1, pot predisposar a que s'origini aquest tipus de tumor.[45]
És la variant de MM més agressiva. Creix localment en profunditat amb molta rapidesa i forma metàstasis en òrgans vitals des de la seva fase evolutiva primerenca.[46] Vist al microscopi, es caracteritza per l'abundant presència de melanòcits mitòtics, superior a la que s'observa en altres variants que tenen un patró de progrés radial prevalent.[47] Entre un 15 i un 25% dels melanomes són nodulars, però provoquen quasi un 40% de les morts per aquest càncer cutani.[48]
És un tipus de melanoma molt infreqüent. Representa menys del 1% de tots els melanomes i té una mala prognosi.[49] Afecta en especial la mucosa de la regió sinonasal[50] o de la boca[51] i menys comunament la del tracte gastrointestinal.[52] També s'ha descrit a la mucosa vulvovaginal[53] i anorectal.[54] A diferència del melanoma cutani, el mucós es diagnostica predominantment en la gent gran.[55] El seu tractament més efectiu és l'excisió quirúrgica completa amb marges lliures de tumor. La immunoteràpia obté pitjors resultats que en els casos de MM de pell.[56]
Variant força inhabitual de melanoma, amb una incidència general d'uns 0,2 casos per 100.000 habitants i any. Les lesions del melanoma desmoplàstic poden ser pigmentades o no, tenen inicialment un aspecte benigne i deriven de plaques o nòduls en àrees cutànies d'exposició solar crònica, com el cap i el coll. Després es converteixen en una neoplàsia maligna infiltrant subcutània profunda fibrosa en el lloc on han aparegut, que pot metastatitzar els ganglis limfàtics regionals.[57] Està format microscòpicament per melanòcits fusiformes, molts d'ells amelanótics, immersos en un estroma molt col·lageinitzat.[58]
El pseudomelanoma, anomenat més apropiadament nevus melanocític recurrent, és una lesió molt semblant a un melanoma que s'estén per la superfície del lloc on poc temps abans s'ha practicat l'exèresi incompleta d'un nevus atípic d'aquesta classe.[59] En realitat, es tracta d'una singular forma de recidiva del nevus originada a partir de grups de melanòcits no extirpats que es reprodueixen seguint un patró anòmal, amb una hiperpigmentació asimètrica i irregular que té l'aspecte clínic i histològic d'un MM i que planteja una difícil diagnosi diferencial.[60]
↑Asociación Española Contra el Cáncer (AECC). «Melanoma: Síntomas y Cómo Detectarlo» (en castellà). Tipos de cáncer, Cáncer de Piel, 2018. [Consulta: 20 gener 2021].