La memòria de bombolla (Bubble memory)és un tipus de memòria d'ordinador d'emmagatzematge no volàtil que utilitza una pel·lícula de material magnètic de petit gruix que conté petites zones magnetitzades conegudes com a bombolles, que emmagatzemen un bit de dades cada una. A diferència del que passa amb la memòria de només lectura (ROM), es pot escriure a la memòria de bombolles. També a diferència de la memòria d'accés aleatori (RAM), les dades emmagatzemades en les bombolles de memòria romandran allà fins que es modifiquin, fins i tot quan s'apaga l'equip. Per tant, la memòria de bombolla s'ha utilitzat en entorns en què un equip ha de tenir la capacitat de recuperar-se d'una manca d'energia elèctrica, amb una pèrdua mínima de dades. L'ús i la demanda de memòries de bombolla ha desaparegut amb l'adveniment de la memòria flash, que és més barata i de més fàcil producció.
la memòria de bombolla va sorgir a principis de 1970, com una tecnologia prometedora, però fou un fracàs comercial a causa de la ràpida caiguda dels preus de discs durs (HD) a principis de 1980.