Mendicitat

Una dona demana almoines a San Miguel de Allende (Guanajuato, Mèxic).
Captaire a Teheran, Iran, ca. 1880
Escultura d'un captaire a l'Hospital San Spirito de Roma

La mendicitat la practiquen aquells que necessiten almoines per al seu suport econòmic.[1] Majoritàriament, els captaires demanen diners.[2]

Els motius per pidolar són diversos, i són especialment freqüents en països del Tercer Món. La desocupació, accidents, l'avançada edat, la vagància o la negativa a rebre ajuda social són alguns dels motius més freqüents.[3][4]

La mendicitat també pot exercir per voluntat pròpia: un exemple en són els ordes mendicants.[5]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «mendicitat». DIEC. [Consulta: 10 desembre 2022].
  2. ↑ «captaire». GEC. [Consulta: 10 desembre 2022].
  3. ↑ Groce, Nora. The disabled beggar : literature review : begging as an overlooked issue of disability and poverty (en anglès). Geneva: ILO, 2014. ISBN 978-92-2-129059-9. 
  4. ↑ Khan, Naushad; Fahad, Shah «Begging Negative Impact on the World Community» (en anglès). SSRN [Rochester, NY], 01-02-2020.
  5. ↑ «mendicant». GEC. [Consulta: 10 desembre 2022].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mendicitat
  • La mendicitat mundial Arxivat 2011-12-31 a Wayback Machine. (castellà)