Merrily We Live

Merrily We Live
	;
Fitxa
Direcció	Norman Z. McLeod
Protagonistes	Constance Bennett; Brian Aherne; Billie Burke; Ann Dvorak; Bonita Granville; Tom Brown; Alan Mowbray; Tom Brown; Paul Everton; Patsy Kelly; Marjorie Rambeau; Clarence Kolb; Kenneth Harlan; Marjorie Kane; Olin Howland; Pat Flaherty; Phillip Reed; Willie Best; Sarah Edwards
Producció	Hal Roach i RKO Pictures
Dissenyador de producció	Charles D. Hall
Guió	Ed Sullivan
Música	Marvin Hatley
Fotografia	Norbert Brodine
Muntatge	William H. Terhune
Productora	Hal Roach Studios
Distribuïdor	Metro-Goldwyn-Mayer
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	2 març 1938
Durada	88 min
Idioma original	anglès
Color	en blanc i negre
Descripció
Gènere	comèdia romàntica i melodrama
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor actriu secundària (1939); Oscar a la millor fotografia (1939); Oscar a la millor direcció artística (1939); Oscar al millor so (1939) ;

Merrily We Live és una pel·lícula dirigida per Norman Z. McLeod i protagonitzada per Constance Bennett i Brian Aherne.^[1] Basada en la novel·la “The Dark Chapter: A Comedy of Class Distinctions” d’E.J. Rath,^[2] portada al cinema per Eddie Moran, Jack Jevne i Ed Sullivan,^[3] es va estrenar el 4 de març de 1938.^[4] La pel·lícula va ser nominada en cinc categories en l’edició dels premis Oscar d’aquell any.^[5]

Argument

Els rics Kilbourne són una família excèntrica, especialment la senyora Emily Kilbourne, l'afició de la qual és rehabilitar rodamóns. Quan el seu darrer rodamón, que Emily havia contractat com a xofer, se'n va de sobte emportant-se tota la plata de la família, ella promet passar pàgina d’aquesta afició per alleujament de la família. Aquesta determinació dura poc ja que poc després un home brut anomenat Rawlins arriba a la finca. Demana només de poder utilitzar el telèfon per informar que el seu cotxe s'ha estavellat. Emily, però, el veu com un altre home a salvar i, malgrat les protestes de les seves filles Jerry i Marion, és contractat com a nou xofer. Rawlins accepta ja que troba la situació divertida i aviat fascina les dones de la casa amb el seu posat de cavaller. Els que no l’accepten són el senyor Kilbourne o Grosvenor, el majordom. En un sopar en què la senyora Kilbourne intenta fer passar a Rawlins com un cavaller, aquest captiva tant la filla del senador Harlan, Minerva, que els Kilbourne han de fingir que és un hoste de casa. Tot i que el senyor Kilbourne està preocupat perquè Rawlins arruïni un negoci lucratiu que projecta fer amb el senador, aviat s'adona que Rawlins ha millorat el seu negoci i també la felicitat de la seva família.

Arriba el punt en què tota la família passa a dependre de Rawlins. Aleshores llegeixen al diari del matí que el seu home no és un vagabund sinó un escriptor famós anomenat E. Wade Rawlins, el qual segons el diari ha mort en un accident de cotxe prop de casa seva. Sense saber que els diaris han publicat per error de la seva mort, Rawlins arriba a la casa i troba la senyora Kilbourne, Jerry i les minyones desmaiades per la sorpresa. El senyor Kilbourne i Marion es veuen incapaços de reanimar-les. Rawlins aconsegueix de reviure Jerry i els dos admeten que estan enamorats. Grosvenor, pensant que la cadena de vagabunds de la senyora Kilbourne viu millor que ell agafa una motxilla i es dirigeix cap a la carretera oberta.

Repartiment

Constance Bennett (Geraldine "Jerry" Kilbourne)
Brian Aherne (Wade Rawlins)
Alan Mowbray (Grosvenor)
Billie Burke (Emily Kilbourne)
Bonita Granville (Marion Kilbourne)
Patsy Kelly (Etta, la cuinera)
Ann Dvorak (Minerva Harlan)
Tom Brown (Kane Kilbourne)
Clarence Kolb (Henry Kilbourne)
Marjorie Rambeau (Mrs. Harlan)
Phillip Reed (Herbert Wheeler)
Willie Best (George W. Jones)
Sidney Bracey (segon majordom)
Paul Everton (senador Willie Harlan)
Marjorie Kane (Rosa, la criada)
Olin Howland (Jed Smith)

Premis i nominacions als Oscar

Categoria	Nominat	Resultat
Millor actriu secundària	Billie Burke	Nominat
Millor so	Elmer Raguse	Nominat
Millor cançó original	"Merrily We Live"	Nominat
Millor disseny de producció	Charles D. Hall	Nominat
Millor fotografia	Norbert Brodine	Nominat

Referències

↑ Maltin, Leonard. Turner Classic Movies Presents Leonard Maltin's Classic Movie Guide: From the Silent Era Through 1965: Third Edition (en anglès). Penguin, 2015-09-29. ISBN 978-0-698-19729-9.
↑ Goble, Alan. The Complete Index to Literary Sources in Film (en anglès). Walter de Gruyter, 2011-09-08, p. 382. ISBN 978-3-11-095194-3.
↑ Borde, Raymond; Chaumeton, Etienne. A Panorama of American Film Noir (1941-1953) (en anglès). City Lights Books, 2002, p. 200. ISBN 978-0-87286-412-2.
↑ «Merrily We Live» (en anglès). American Film Institute AFI|Catalog. [Consulta: 16 febrer 2024].
↑ «The 11th Academy Awards | 1939» (en anglès). Oscars.org | Academy of Motion Picture Arts and Sciences. [Consulta: 16 febrer 2024].

Enllaços externs

Tràiler de la pel·lícula a YouTube

[1] Maltin, Leonard. Turner Classic Movies Presents Leonard Maltin's Classic Movie Guide: From the Silent Era Through 1965: Third Edition (en anglès). Penguin, 2015-09-29. ISBN 978-0-698-19729-9.

[2] Goble, Alan. The Complete Index to Literary Sources in Film (en anglès). Walter de Gruyter, 2011-09-08, p. 382. ISBN 978-3-11-095194-3.

[3] Borde, Raymond; Chaumeton, Etienne. A Panorama of American Film Noir (1941-1953) (en anglès). City Lights Books, 2002, p. 200. ISBN 978-0-87286-412-2.

[4] «Merrily We Live» (en anglès). American Film Institute AFI|Catalog. [Consulta: 16 febrer 2024].

[5] «The 11th Academy Awards | 1939» (en anglès). Oscars.org | Academy of Motion Picture Arts and Sciences. [Consulta: 16 febrer 2024].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]