Malaltia objecte | proctitis, colitis ulcerosa, sigmoid disease (en) , colitis microscòpica, síndrome de l'intestí irritable, colitis i colitis ulcerosa |
---|---|
Dades clíniques | |
Risc per l'embaràs | categoria B per a l'embaràs als EUA |
Grup farmacològic | aminosalicylic acids (en) |
Codi ATC | A07EC02 |
Dades químiques i físiques | |
Fórmula | C7H7NO3 |
Massa molecular | 153,042593 Da |
Identificadors | |
Número CAS | 89-57-6 |
PubChem (SID) | 4075 |
IUPHAR/BPS | 2700 |
DrugBank | DB00244 |
ChemSpider | 3933 |
UNII | 4Q81I59GXC |
KEGG | D00377 |
ChEBI | 6775 |
ChEMBL | CHEMBL704 |
AEPQ | 100.001.745 |
La mesalazina (INN, BAN), també coneguda com a mesalamina (USAN) o àcid 5-aminosalicílic (5-ASA), és un fàrmac antiinflamatori emprat per al tractament de malalties inflamatòries intestinals, com a la colitis ulcerosa[1] i la malaltia de Crohn de lleu a moderada.[2] Es tracta d'un aminosalicilat específic d'intestí que actua localment als budells, on fa les seves accions predominants, amb pocs efectes secundaris sistèmics.[3]
Com a derivat de l'àcid salicílic, es creu que la mesalazina és també un antioxidant que segresta radicals lliures, que són subproductes del metabolisme potencialment perjudicials.[3]
La mesalazina és la part activa d'un altre fàrmac, la sulfasalazina, que es metabolitza a sulfapiridina i mesalazina.[4]
Els nivells màxims en plasma amb les formes d'alliberament retardat s'obtenen a les 5 hores de la ingesta. La recuperació en orina (44%) i en femta (35%) indica que la mesalazina està disponible per la seva acció local i sistèmica. En dejú, el pic de concentració plasmàtica s'obté a les 6 hores de la seva administració.
La via rectal (supositoris) presenta una biodisponibilitat del 13%, sent menor en el seu ús en forma d'escuma, ja que està concebuda per alliberar mesalazina directament al lloc on fa la seva acció, és a dir, al còlon i recte, sent baixos els nivells d'exposició sistèmica. En aquest sentit, aproximadament el 27% de la dosi administrada es dispersa fins al còlon descendent 4 hores després de l'administració rectal.
El principal mecanisme d'inactivació de la mesalazina és l'acetilació, procés localitzat al fetge i a la paret del còlon, independentment de l'estat de l'acetilador. El metabòlit obtingut és N-acetil 5-ASA, substància que té efecte terapèutic. Sembla que el procés d'acetilació és saturable, però a dosis terapèutiques ni la concentració plasmàtica màxima, ni l'àrea sota la corba de concentració plasmàtica enfront del temps per a 5-ASA mostra cap desviació de la linealitat de la dosi en estat d'equilibri.
Després de l'administració oral, la mesalazina s'elimina en un alt percentatge com a N-acetil 5-ASA, tant en orina com en femta. De fet, més del 90% del fàrmac detectat en l'orina està en forma de metabòlit. Després de l'administració rectal, el 5-ASA s'elimina principalment inalterat en femta.
Encara que es desconeix el mecanisme de l'acció antiinflamatòria del fàrmac, s'esgrimeixen diverses possibilitats:
Les dades més recents suggereixen que la mesalazina és un antioxidant biològic i que la seva activitat està basada en la captació de radicals lliures de l'oxigen. En aquesta activitat, la mesalazina es diferencia de la sulfasalazina, sulfapiridina, N-acetil-5-ASA (Ac-5-ASA) i altres salicilats.
La mesalazina està formulada per a ingestió oral en forma de pastilles o grànuls, i per administració rectal en forma de supositoris, suspensions o enemes. Es comercialitza sota una gran varietat de noms: