Mesquita d'Osman Xah

 

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Mesquita d'Osman Xah
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusMesquita congregacional Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteSinan Modifica el valor a Wikidata
Construcció1570 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura otomana Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaTrikkaion (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióTrícala Modifica el valor a Wikidata
Map
 39° 33′ N, 21° 46′ E / 39.55°N,21.77°E / 39.55; 21.77
Jaciment arqueològic catalogat de Grècia
La turba d'Osman Xah vista des del sud-est de la mesquita

La Mesquita d'Osman Xah (en grec: Τέμενος Οσμάν Σαχ, també coneguda com a Mesquita de Koursum ('mesquita de plom') és un edifici otomà de mitjan segle xvi de la ciutat grega de Trícala, a Tessàlia. La mesquita i una turba són les restes d'un <i>külliye</i> ('complex') encarregat per Osman Xah, governador de Trícala. És l'única obra a Grècia del famós arquitecte Sinan; fou renovada en la dècada dels 1990, i a hores d'ara alberga exposicions culturals.

Història

[modifica]

A mitjan segle xvi, Osman Xah, gendre o nebot del soldà Solimà I el Magnífic, fou governador de Trícala i Naupacte.[1][2][3][4][5] Important càrrec otomà, va fer construir en la dècada dels 1550, o poc abans de la seua mort, el 1567-1568, un imposant conjunt amb una madrassa, una mesquita, un <i>imaret</i> (hostal per a estudiants) un kan i banys turcs.[6] Es diu que l'edifici és una de les 76, 79 o 81 mesquites del famós arquitecte Sinan, l'única mesquita que es conserva a Grècia[7] i una de les poques dels Balcans que ha sobreviscut en un estat satisfactori de conservació.[8][9][10] El viatger Evliya Çelebi la va descriure quan va visitar la zona un segle després de construïda.[11]

El monument va romandre més o menys intacte fins al final de la dominació otomana, a part de la possible reconstrucció de la cúpula durant el segle xix després d'un terratrèmol.[12] Més tard, la mesquita va patir molts conflictes i es va fer servir com a magatzem de farratge i estable a començaments del segle xx.[6] En la mateixa època, se'n va esfondrar el pòrtic.[13][14]

Catalogat com a Monument històric el 1936, l'edifici va ser objecte d'una important restauració en la dècada dels 1990 amb ajut de fons europeus, i se'n va reconstruir el pòrtic. Actualment s'hi fan exposicions culturals.[15][16]

Arquitectura

[modifica]

Situada a la vora del riu Liteos, la Mesquita d'Osman Xah està construïda amb maçoneria alternant amb una filera de carreus de pedra calcària verdosa i tres fileres de rajola.[17] Té tres fileres de finestres a la façana, tret del mur oriental de l'alquibla, que només té dues finestres al nivell inferior.[18] A dalt, només la finestra central de cadascuna de les tres façanes és rectangular; les altres dues són circulars.[19]

La mesquita conté una imposant cúpula octogonal sobre petxines, la més gran de Grècia, amb 18 m de diàmetre i 22,5 m d'alçada, amb vuit finestres en el tambor.[20][21] Construïda amb rajola i recoberta de plom, la cúpula està reforçada per dos contraforts en cadascuna de les quatre petxines.[20] A la part superior de les façanes, el ràfec té una doble filera de teules amb dents de serra que creen un efecte de mènsula.[22] Se'n conserva un minaret de pedra d'uns 23 m d'alçada fins al balcó.[20]

El pòrtic, de 24,57 m de llargada, s'estén més enllà de cada costat de la sala de pregària, per a integrar el minaret en la simetria de la façana. El sostenen sis columnes amb capitells turcs i el rematen cinc petites cúpules sobre petxines.[1] A la part de dalt de la portada de marbre blanc i verd hi havia una inscripció dedicatòria, hui desapareguda.[23] La portada d'entrada està emmarcada a les dues bandes per una finestra, situada al bell mig de dues fornícules. Al nord-oest, una porteta de la façana principal condueix al minaret.[18]

A dins, el mur de l'alquibla conté el mihrab, ricament pintat al centre, i tenia un notable mínbar hui desaparegut.[24] Una galeria de fusta elevada de 4 m d'ample, accessible des de dues escales al mur a banda i banda de l'entrada, recorre tota la façana principal.[7] Les gerres acústiques estan integrades al mur interior a l'alçada de les petxines, una tècnica habitual en l'arquitectura bizantina.[20]

A uns 13,2 m al sud-est de la mesquita, hi ha el Mausoleu (türbe) d'Osman Xah, de pedra i rajola, amb una cúpula de plom.[5][25]

Notes i referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Ahmed Ameen Fatouh, 2010, p. 128.
  2. ↑ També conegut com a Osman Paixà, Kara Osman Paixà o Osman Xah Bei.
  3. ↑ ; Gemert; Aerts; Bakker Studia Byzantina Et Neohellenica Neerlandica (en anglés). Leyde: Éditions Brill, 1 de gener de 1972, p. 327. ISBN 978-90-04-03552-2. 
  4. ↑ ; Kiel Studies on the Ottoman Architecture of the Balkans (en anglés). Variorum, 1990, p. 327. ISBN 978-0-86078-276-6. 
  5. ↑ 5,0 5,1 Krystállo Mantzána. «Οθωμανικό Τέμενος Οσμάν Σαχ (Κουρσούμ Τζαμί)» (en grec). www.odysseus.culture.gr. [Consulta: 8 setembre 2023].
  6. ↑ 6,0 6,1 Ahmed Ameen Fatouh, 2010, p. 140.
  7. ↑ 7,0 7,1 Ahmed Ameen Fatouh, 2010, p. 139.
  8. ↑ Segons alguns autors, i tenint en compte els edificis renovats per Sinan, aquest nombre s'eleva a 77.
  9. ↑ Gülru Necipoğlu. The age of Sinan: Architectural culture in the Ottoman Empire (en anglés). Londres: Reaktion Books, 2005, p. 558–561. ISBN 978-1-86189-253-9. 
  10. ↑ Krystállo Mantzána. «Οθωμανικό Τέμενος Οσμάν Σαχ (Κουρσούμ Τζαμί)» (en grec). www.odysseus.culture.gr. [Consulta: 7 setembre 2023].
  11. ↑ Neval Konuk, 2010, p. 392-394.
  12. ↑ Protection of Archaeological Heritage Against Earthquakes: Seminar, 26 September - 2 October 1992, Istanbul-Ankara : Selected Papers (en anglés). EYLUL, 1993, p. 97. 
  13. ↑ ; Bakeer Collapse Analysis of Masonry Structures Under Earthquake Actions (en anglés). Dresde: Tammam Bakeer, 2009, p. 169. ISBN 978-3-86780-130-0. 
  14. ↑ Fondation du service culturel turc. The Problem of Protection of the Ottoman Turkish Architectural Heritage in Greece (en anglés). Ankara: Türk Kültürüne Hizmet Vakfı, 1992, p. 18. ISBN 978-975-7522-03-4. 
  15. ↑ Eléni-Athiná Refené, 2016, p. 42-43.
  16. ↑ ; Knight History, Time, and Economic Crisis in Central Greece (en anglés). Nova York: Springer Publishing, 2018, p. 23. ISBN 978-1-137-48695-0. 
  17. ↑ Eléni-Athiná Refené, 2016, p. 42- 43.
  18. ↑ 18,0 18,1 Ahmed Ameen Fatouh, 2010, p. 131.
  19. ↑ Ahmed Ameen Fatouh, 2010, p. 132.
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 Ahmed Ameen Fatouh, 2010, p. 135.
  21. ↑ ; Evangelía Lámbrou «Investigating the orientation of eleven mosques in Greece» (en anglés). Journal of Astronomical History and Heritage, 12, 2, 2009, pàg. 162. ISSN: 1440-2807 [Consulta: 8 setembre 2023].
  22. ↑ Ahmed Ameen Fatouh, 2010, p. 133.
  23. ↑ Ahmed Ameen Fatouh, 2010, p. 129.
  24. ↑ Ahmed Ameen Fatouh, 2010, p. 137.
  25. ↑ Krystállo Mantzána, 2008, p. 210.