Messier 12 | |
---|---|
Tipus | cúmul globular |
Tipus espectral (estel) | IX |
Descobert per | Charles Messier[1] |
Data de descobriment | 30 maig 1764[1] |
Constel·lació | Serpentari |
Època | J2000.0 |
Característiques físiques i astromètriques | |
Distància de la Terra | 0,005 Mpc [2] |
Radi | 38 a. ll.[1] |
Magnitud absoluta | −7,31[3] |
Magnitud aparent (V) | 6,07 (banda V)[3] |
Moviment propi (declinació) | −10,61 mas/a [4] |
Moviment propi (ascensió recta) | −0,29 mas/a [4] |
Velocitat radial | −41,4 km/s[3] −43,5 km/s[3] |
Ascensió recta (α) | 16h 47m 14.1799s[5] |
Declinació (δ) | -2° 3' 5.2992''[5] |
Metal·licitat | −1,15[6] |
Part de | Via Làctia |
Catàlegs astronòmics | |
NGC | 6218 |
M 12 (Catàleg Messier) NGC 6218 (New General Catalogue) GCl 46 (Catalogue of star clusters and associations + supplements) Melotte 151 (Catàleg Melotte) C 1644-018 (Catàleg Caldwell) [KPS2012] MWSC 2464 (Global survey of star clusters in the Milky Way. III. 139 new open clusters at high Galactic latitudes) |
Messier 12 (M12 o NGC 6218) és un cúmul globular de la constel·lació de serpentari. Va Ser descobert per Charles Messier el 1764.
Situat aproximadament a 3º del cúmul M10, es troba a una distància de 16.000 anys llum i té un diàmetre espacial de ~ 75 anys llum. La seva magnitud conjunta en banda B (filtre blau) és igual a la 8.52, la seva magnitud en banda V (filtre verd) és igual a la 7.68; el seu tipus espectral és F8: fotogràficament s'aprecia de color groguenc a causa de la gran quantitat d'estrelles gegants vermelles (de color groguenc o daurat) que conté.
De la seva velocitat radial, -43.5 km/s, es dedueix que s'apropa a la Terra a més 156 600 km/h: aquesta velocitat és originada per la combinació de la seva velocitat orbital al voltant del nucli de la Via Làctia, a més de la velocitat pròpia del Sol i de la Terra.
És un cúmul globular molt pobre en estrelles variables: fins al moment actual (any 2006) només se n'ha descobert una :[7] es tracta d'una estrella variable Cefeida (del tipus W Virginis) amb un període igual a 15.527 dies; en la seva lluentor màxima arriba a la magnitud 11.91 (en banda V). Un estudi publicat en 2006 va concloure que el cúmul va perdre sobre un milió d'estrelles de massa baixa, és per això que hi ha poca quantitat d'aquest tipus d'estrelles en el cúmul. Els autors suposen que van ser arrencades del cúmul per influència de la força gravitacionals de la Via làctia.[8]