Nascut en una família jueva[2] el 3 de març de 1935, Walzer es va graduar summa cum laude de la Universitat de Brandeis en 1956 amb una llicenciatura en història. Després d'això, va estudiar en la Universitat de Cambridge amb una beca Fulbright (1956-1957) i va completar el seu treball de doctorat en la Universitat Harvard, obtenint el seu títol de Doctor en Filosofia en el govern amb Samuel Beer en 1961.
En 1962, Walzer va començar la seva carrera com a professor en el departament de política a la Universitat de Princeton. Hi va romandre fins a 1966, quan es va traslladar al departament governamental de la Universitat Harvard. Va fer classes a Harvard fins a 1980, any en el qual va passar a ser membre permanent a l'Escola de Ciències Socials de l'Institut d'Estudis Avançats (IAS).
En 1971, Walzer va impartir un curs d'un semestre a Harvard amb Robert Nozick anomenat "Capitalisme i Socialisme". El curs va ser un debat entre els dos filòsofs: per una banda, Nozick es defensava en la línia del seu llibre Anarquia, Estat i Utopia (1974) i, per l'altre banda, Walzer advoca per la "complexa igualtat" tal com ho defensa en el seu llibre Spheres of Justice (1983).[3]
Walzer és membre del consell editorial de la Revista Jueva de Llibres i editor assessor de Fathom.[4]
Pluralism and Democracy (Editions Esprit, 1997, en francès) ISBN 2-909210-19-7
Reason, Politics, and Passion (Fischer Taschenbuch Verlag, 1999, en alemany) ISBN 3-596-14439-6
The Jewish Political Tradition, Vol. I Authority, co-edited, with Menachem Lorberbaum, Noam Zohar, and Yair Lorberbaum (Yale University Press, 2000) ISBN 0-300-09428-0
Exilic Politics in the Hebrew Bible (Mohr Siebeck, 2001, en alemany) ISBN 3-16-147543-7
War, Politics, and Morality (Edicions Paidos, 2001, en castellà) ISBN 84-493-1167-5
La paradoxa de l'alliberament [The Paradox of Liberation]. Traducció: Gustau Muñoz. València: Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació, 2020 (Pensament i Societat). ISBN 978-84-7822-859-1.[6]