Michał Kleofas Ogiński

Michał Kleofas Ogiński

Biografia
Naixement	25 setembre 1765 Guzów (Polònia)
Mort	15 octubre 1833 (68 anys) Florència (Itàlia)
Sepultura	Basílica de la Santa Creu
Grand Treasurer of the Grand Duchy of Lithuania ^(en)
7 maig 1793 – 1795 (transferència de sobirania) ← Ludwik Tyszkiewicz ^(en) – Supressió del càrrec →
Grand porte-épée de Lituanie ^(fr)
4 agost 1789 – maig 1793 (promoció) ← Aleksander Maciej Ossoliński ^(en)
Dades personals
Residència	Florència (–1833) Itàlia (1823–) Vílnius (1817–) Sant Petersburg (1810–) Zaliessie ^(en) (1802–) Constantinoble (1794–) Gran Ducat de Lituània (1793–1794) Regne Unit (1791–1793) Països Baixos (1790–1791) París (dècada del 1790–1802)
Activitat
Camp de treball	Música, diplomàcia i política
Lloc de treball	Confederació de Polònia i Lituània
Ocupació	compositor, polític, diplomàtic, ministre
Activitat	1788 - 1833
Membre de	Confederació de Targowica
Gènere	Òpera
Moviment	Romanticisme musical
Carrera militar
Conflicte	Insurrecció de Kościuszko
Família
Família	Ogiński
Cònjuge	Maria de Néri (1802–) Izabela Lasocka (1789–), divorci
Fills	Tadeusz Antoni Ogiński  () Izabela Lasocka Franciszek Ksawery Ogiński  () Izabela Lasocka Amelia Załuska  () Maria de Néri Ireneusz Kleofas Ogiński  () Maria de Néri Emma Ogińska  () Maria de Néri
Pares	Andrzej Ignacy Ogiński Michał Kazimierz, Prince Ogiński   i Paula Szembek
Parents	Gabriel Ogiński, nebot
Premis
Orde de l'Àliga Blanca  Orde de sant Estanislau
Signatura

Michał Kleofas Ogiński (Guzów, 25 de setembre de 1765 - Florència, 15 d'octubre de 1833) va ser un polonès diplomàtic i polític, Gran Tresorer de Lituània, i un senador del tsar Alexandre I. També va ser un compositor de la música romàntica primerenca. Els seus forts sentiments patriòtics el portaren a una vida agitada i intensa que el portà a residir a França, Rússia, Turquia i Itàlia.

Fou diputat al Reichstag, legat extraordinari a Holanda i, el 1793, gran Maestre del Tresor, el càrrec del qual, el 1794, renuncià quan la revolució de Kościuszko per organitzar al seu càrrec un regiment de caçadors. Fracassada la lluita per a ells, fugí, però retornà el 1802 amb permís de l'emperador Alexandre I, vivint en la seva finca de Zalesie, de Vilnius. Després del Tractat de Tilsit passà amb els seus seguidors a França i Itàlia, retornant el 1810 a Polònia com a senador i conseller secret, marxant, finalment, el 1815 a Itàlia. El mateix que el seu oncle Michał Kazimierz, fou gran protector de les arts i especialment de la música, per a la qual posseïa especials disposicions. Va compondre un gran nombre de poloneses per a piano, que es popularitzaren arreu d'Europa, romances, marxes i diverses òperes. Les seves Poloneses per a piano, que assoleixen fugir als models vuit-centistes d'aquest gènere, com preparant el camí a les obres mestres de Chopin. També és autor d'unes interessants Mémoires sur la Pologne et les polonais depuis 1788-1815 (París, 1826).

Bibliografia

• Enciclopèdia Espasa Volum núm. 39, pàg. 848. (ISBN 84-239-4539-1)