Michel Plancherel

Michel Plancherel

Biografia
Naixement	16 gener 1885 Bussy (Suïssa)
Mort	4 març 1967 (82 anys) Zúric (Suïssa)
Sepultura	Cementiri de Fluntern ^47° 22′ 59″ N, 8° 34′ 20″ E / 47.3831°N,8.5722°E / 47.3831; 8.5722
Rector del ETH Zürich
1931 – 1935 ← Paul Niggli – Carl Fridolin Baeschlin →
Dades personals
Formació	Collège de France (1909–1910) La Sorbona (1909–1910) Universitat de Göttingen (1907–1909) Universitat de Friburg (1903–1907) Collège Saint-Michel (1896–1903)
Tesi acadèmica	Sur les congruences (mod 2m) relatives au nombre des classes des formes quadratiques binaires aux coefficients entiers et à discriminant négatif  (1907 )
Director de tesi	Matyáš Lerch
Activitat
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat
Ocupador	ETH Zürich (1920–1955) Universitat de Friburg (1911–1920)
Membre de	Acadèmia de les Ciències de Torí (1940–) A.V. Turicia ^(en)
Alumnes	Emil Schwengeler ^(en) , Walter Rotach ^(en) i Juan Jorge Schaffer
Obra
Obres destacables teorema de Plancherel Mesura de Plancherel teorema de Plancherel sobre les funcions esfèriques
Estudiant doctoral	Walter Saxer, Ernst Völlm, Gottfried Grimm, Albert Edrei, Konrad Bleuler, Martin Altwegg, Hans Künzi, Joseph Hersch, Juan Jorge Schaffer, Gottfried Grimm, Reinwald Jungen ^(en) , Salomon Schmidli ^(en) , Lucien Bossard ^(en) , Arthur Hess ^(en) , Frank Sinden, Carl Arnold ^(en) , Ernst Völlm ^(en) , Hans Zwingli ^(en) , Wilhelm Mächler ^(en) , Victor Junod ^(en) , Egon Moecklin ^(en) , Franz Fenyves ^(en) , Henryk Maksymiljan Schärf ^(en) , Werner Leutert ^(en) , Pierre Henri Bloch ^(en) , Martin Altwegg ^(en) , Kurt E. Meier ^(en) , Rudolf J. Hoesli ^(en) , Heinz Helfenstein ^(en) , Jakob Haller ^(en) i Hans Blumer ^(en)
Localització dels arxius	Arxius de l'Escola Politècnica Federal de Zuric [ CH-001807-7:Hs 1140]
Família
Cònjuge	Cécile Tercier
Pares	Justine i Donat Plancherel

Michel Plancherel (Bussy, 16 de gener de 1885 - Zúric, 4 de març de 1967) va ser un matemàtic suís.

Vida i Obra

Tot i haver nascut en un petit poble al costat del llac de Neuchâtel, el 1892 la família Plancherel es va traslladar a la ciutat de Friburg, en la qual el seu pare era director d'una impremta i professor de secundària simultàniament.^[1] Plancherel va fer els estudis secundaris al Collège Saint-Michel, on el seu pare era professor. A continuació va estudiar matemàtiques a la universitat de Friburg en la qual es va doctorar el 1907 sota la direcció de Matyáš Lerch.^[2]

Els anys següents, amb una beca del cantó de Friburg,^[3] va ampliar estudis a la universitat de Göttingen i al Collège de France i la Sorbona de París. En retornar al seu país el 1910, va ser nomenat professor de la universitat de Ginebra. El 1913 va passar a la universitat de Friburg i, finalment, el 1920 va passar a ser professor del Politècnic de Zuric, institució en la que va romandre fins a la seva retirada el 1955 i de la que va ser degà de matemàtiques i física (1928-1931) i rector (1931-1935).^[4] El bienni 1918-1919 va ser presidenta de la Societat Matemàtica Suïssa.^[5]

Plancherel és recordat pels seus treballs sobre les sèries de Fourier i sobre les equacions diferencials parcials. De particular importància son el teorema que porta el seu nom (1910) sobre la transformada de Fourier^[6] i la mesura de Plancherel que ha tingut aplicacions posteriors en la probabilitat combinatòria.^[7][8]

També tenia el grau de coronel de l'exèrcit suís i, en aquesta condició, va ser cridat a l'Estat Major durant la Segona Guerra Mundial per a fer-se càrrec de la divisió Premsa i Ràdio, en la qual va mantenir un equilibri exquisit entre llibertat de premsa i salvaguarda de la neutralitat.^[9]

Referències

1. Hungerbühler i Schmutz, 2010, p. 317.
2. Hungerbühler i Schmutz, 2010, p. 318.
3. «Liste officielle des communes de la Suisse - 01.01.2021» (en francès). Oficina Federal d'Estadística. [Consulta: 8 gener 2021].
4. Hungerbühler i Schmutz, 2010, p. 319.
5. Stammbach, 2008, p. web.
6. Herb i Sally Jr., 2011, p. 3.
7. Johansson, 2001, p. 260-261.
8. Borodin, Okounkov i Olshanski, 2000, p. 481-482.
9. Hungerbühler i Schmutz, 2010, p. 320-321.

Bibliografia

• Borodin, Alexei; Okounkov, Andrei; Olshanski, Grigori «Asymptotics of Plancherel measures for symmetric groups» (en anglès). Journal of the American Mathematical Society, Vol. 13, 2000, pàg. 481-515. DOI: 10.1090/S0894-0347-00-00337-4. ISSN: 0894-0347.
• Brush, Stephen G. «Proof of the impossibility of ergodic systems: The 1913 papers of Rosenthal and Plancherel» (en anglès). Transport Theory and Statistical Physics, Vol. 1, Num. 4, 1971, pàg. 287-298. DOI: 10.1080/00411457108231454. ISSN: 2332-4309.
• Herb, Rebecca A.; Sally Jr., Paul J. «The Plancherel Formula, the Plancherel Theorem, and the Fourier Transform of Orbital Integrals». A: Jeffrey Adams, Bong Lian, Siddhartha Sahi (eds.). Representation Theory and Mathematical Physics (en anglès). American Mathematical Society, 2011, p. 3-22. ISBN 978-0-8218-5246-0. 
• Hungerbühler, Norbert; Schmutz, Martine. «Michel Plancherel, une vie pour les mathématiques et pour le prochain». A: Bruno Colbois, Christine Riedtmann, Viktor Schroeder (eds.). Math.ch/100: Schweizerische Mathematische Gesellschaft 1910-2010 (en francès). European Mathematical Society, 2010, p. 317-342. ISBN 978-3-03719-089-0. 
• Johansson, Kurt «Discrete Orthogonal Polynomial Ensembles and the Plancherel Measure» (en anglès). Annals of Mathematics, Vol. 153, Num. 1, 2001, pàg. 259-296. DOI: 10.2307/2661375. ISSN: 0003-486X.

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Michel Plancherel» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
• Schmutz, Martine. «Michel Plancherel». Universitat de Friburg, 2005. [Consulta: 27 juny 2020]. (francès)
• Stammbach, Urs. «Michel Plancherel». Dictionnaire historique de la Suisse (DHS), 2008. [Consulta: 28 juny 2020]. (francès)