Michelangelo Ricci

Plantilla:Infotaula personaMichelangelo Ricci

Bust per Domenico Guidi (1619-1682) conservat a l'església de San Francesco a Ripa (Roma). Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 gener 1619 Modifica el valor a Wikidata
Roma (Estats Pontificis) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 maig 1682 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Roma (Estats Pontificis) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSan Francesco a Ripa, first chapel at right 41° 53′ 07″ N, 12° 28′ 23″ E / 41.8851661°N,12.4731469°E / 41.8851661; 12.4731469 Modifica el valor a Wikidata
Cardenal
1r setembre 1681 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Roma La Sapienza - dret (–1639) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómatemàtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorCúria Pontifícia (1656–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsBenedetto Castelli Modifica el valor a Wikidata


Michelangelo Ricci (Roma, 30 de gener de 1619 - Roma, 12 de maig de 1682) va ser un cardenal i matemàtic italià, del segle xviii.

Vida

[modifica]

Ricci era fill d'una família humil que es va esforçar a donar la millor educació possible als seus fills. Va sofrir atacs epilèptics des d'infant, el que no li va permetre ordenar-se sacerdot, com segurament eren les seves intencions.

Va estudiar matemàtiques amb Benedetto Castelli, coincidint amb Torricelli, del qui esdevindria gran amic.

Els seus estudis de teologia i lleis li van permetre treballar en la burocràcia vaticana sota tres papes successius: Alexandre VII, Climent IX i Innocenci XI. Aquest últim el va nomenar cardenal el 1681. En concret va ser secretari de la Sagrada Congregació de les Indulgències i les relíquies i consultor de la Sagrada Congregació de la Romana i Universal Inquisició.[1]

El 1668, juntament amb Giovanni Giusto Ciampini i Francesco Nazari, va ser fundador de Giornale de' letterati.[2] També va ser corresponsal a Roma de la florentina Accademia del Cimento.

Geometrica exercitatio, 1666

Obra

[modifica]

Només va publicar una petita obra (19 pàgines) titulada Exercitatio geometrica, De maximis et minimis (Roma, 1666).[3] Aquesta, però, va tenir molta difusió i va ser reimpresa a Anglaterra per Nicolaus Mercator el 1668 com un apèndix del seu tractat Logarithmo-technica. L'article tracta de dos temes:

  1. Trobar el màxim del producte , essent i nombres naturals.
  2. Aplicar aquests resultats a la determinació de les tangents a les paràboles .

Les demás contribucions matemàtiques de Ricci es troben en la seva correspondència (que no ha estat estudiada en profunditat) i inclouen estudis sobre l'espiral geomètrica (correspondència amb Torricelli 1644), sobre una família de corbes més generals que les cicloides ordinàries (1674), el tractament i càlcul de les tangents (1668).

Les seves habilitats en àlgebra el van fer molt conegut en el seu temps i molts científics contemporanis li escrivien demanant la seva opinió sobre els més diversos temes matemàtics.

Referències

[modifica]
  1. Bustaffa, 2016, p. Diz..
  2. Dooley, 1995, p. 581.
  3. Hofmann, 1964, p. 139 i ss.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Michelangelo Ricci» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Campedelli, Luigi. «Ricci, Michelangelo» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 26 abril 2014].
  • Westfall, Richard S. «Ricci, Michelangelo» (en anglès). The Galileo Project, 1995. [Consulta: 23 setembre 2024].
  • Bustaffa, Francesco. «Ricci, Michelangelo» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 2016. [Consulta: 23 setembre 2024].