Bust per Domenico Guidi (1619-1682) conservat a l'església de San Francesco a Ripa (Roma). | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 30 gener 1619 Roma (Estats Pontificis) |
Mort | 12 maig 1682 (63 anys) Roma (Estats Pontificis) |
Sepultura | San Francesco a Ripa, first chapel at right 41° 53′ 07″ N, 12° 28′ 23″ E / 41.8851661°N,12.4731469°E |
Cardenal | |
1r setembre 1681 – | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Formació | Universitat de Roma La Sapienza - dret (–1639) |
Activitat | |
Ocupació | matemàtic |
Ocupador | Cúria Pontifícia (1656–) |
Membre de | Accademia della Crusca (1663–) |
Professors | Benedetto Castelli |
Michelangelo Ricci (Roma, 30 de gener de 1619 - Roma, 12 de maig de 1682) va ser un cardenal i matemàtic italià, del segle xviii.
Ricci era fill d'una família humil que es va esforçar a donar la millor educació possible als seus fills. Va sofrir atacs epilèptics des d'infant, el que no li va permetre ordenar-se sacerdot, com segurament eren les seves intencions.
Va estudiar matemàtiques amb Benedetto Castelli, coincidint amb Torricelli, del qui esdevindria gran amic.
Els seus estudis de teologia i lleis li van permetre treballar en la burocràcia vaticana sota tres papes successius: Alexandre VII, Climent IX i Innocenci XI. Aquest últim el va nomenar cardenal el 1681. En concret va ser secretari de la Sagrada Congregació de les Indulgències i les relíquies i consultor de la Sagrada Congregació de la Romana i Universal Inquisició.[1]
El 1668, juntament amb Giovanni Giusto Ciampini i Francesco Nazari, va ser fundador de Giornale de' letterati.[2] També va ser corresponsal a Roma de la florentina Accademia del Cimento.
Només va publicar una petita obra (19 pàgines) titulada Exercitatio geometrica, De maximis et minimis (Roma, 1666).[3] Aquesta, però, va tenir molta difusió i va ser reimpresa a Anglaterra per Nicolaus Mercator el 1668 com un apèndix del seu tractat Logarithmo-technica. L'article tracta de dos temes:
Les demás contribucions matemàtiques de Ricci es troben en la seva correspondència (que no ha estat estudiada en profunditat) i inclouen estudis sobre l'espiral geomètrica (correspondència amb Torricelli 1644), sobre una família de corbes més generals que les cicloides ordinàries (1674), el tractament i càlcul de les tangents (1668).
Les seves habilitats en àlgebra el van fer molt conegut en el seu temps i molts científics contemporanis li escrivien demanant la seva opinió sobre els més diversos temes matemàtics.