Biografia | |
---|---|
Naixement | 11 gener 1953 ![]() Washington DC ![]() |
Activitat | |
Ocupació | directora de cinema, productora de cinema, acadèmica ![]() |
Ocupador | Universitat de Temple ![]() |
Moviment | Feminisme ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() |
Michelle Parkerson (Washington DC, 11 de gener de 1953) és una directora de cinema i acadèmica estatunidenca. És professora de Cinema i Arts dels Mitjans en la Universitat de Temple i és realitzadora independent des de la dècada del 1980, centrant-se en temes d'activisme feminista, LGBT i política.
Michelle Parkerson va nàixer i viure a Washington, DC. A principis de la dècada de 1980, Parkerson i el seu amic Essex Hemphill, poeta i activista, solien fer recitals en cafeteries i teatres de la ciutat.[1] Van rebre una subvenció del Washington Project for the Arts al 1983 per a produir una "dramatització experimental" de la seua poesia titulada Murder on Glass.[2]
Parkerson es graduà en la Universitat de Temple amb Sojourn, un curt en col·laboració amb Jimi Lyons, director de fotografia. La pel·lícula guanyà el premi de l'Acadèmia Júnior.[3] És exalumna del Taller per a Dones Directores de l'American Film Institute, de la promoció del 1989-91, i comparteix formació amb Rita Mae Brown i Lyn Goldfarb.[4]
Parkerson dirigeix la seua productora amb seu a Whashington, Eye of the Storm Productions.[5][6]
Parkerson ha rebut subvencions del Servei de Televisió Independent, la Corporació per a la Difusió Pública i l'AFI, així com una beca de la Fundació Rockefeller. Rebé el Premi del Públic en el Festival Internacional de Cinema de Dones de Créteil i els premis del Públic i Millor Biografia en el Festival Internacional de Cinema de San Francisco.[7]
És professora de Cinema i Arts dels Mitjans en la Universitat de Temple.[8]
Publicà un llibre de poesia, Waiting Rooms, el 1983.[9]
Gibson considera Parkerson com "una agosarada visionària";[10] i les seues pel·lícules com relacionades amb la identitat: "ressalten les identitats de les dones negres com a actrius i activistes socials... i serveix com a important contribuent al desenvolupament d'un estil documental negre que cerca un enfocament holístic de la vida afroamericana".[11]
Els seus documentals presenten figures afroamericanes importants: la cantant de jazz Betty Carter, el grup Sweet Honey in the Rock, l'activista dels aldarulls de Stonewall Stormé DeLarverie i l'escriptora Audre Lorde, amb un enfocament centrat en la sexualitat i l'activisme LGBTQ en els dos darrers treballs. El seu curt Odds and Ends és una història de ciència-ficció lèsbica afrofuturista.[12]
La "nota d'amor mai enviada" de Parkerson a Lorde en The Feminist Wire manifesta la motivació activista de la seua direcció cinematogràfica:
El zen d'Audre Lorde està de moda. Però l'impacte tangible del seu activisme continuarà sorgint internacionalment i per a les generacions esdevenidores mentre les comunitats negres continuen assetjades, mentre una dona romanga sense veu i maltractada, mentre l'amor lèsbic que gosà "pronunciar pel seu nom" estiga amenaçat de segrest.[13]