Els microtúbuls són una estructura present en totes les cèl·lules eucariotes, excepte en els eritròcits.
Es troben en:
Els microtúbuls són fibres tubulars o cilíndriques buides. El seu diàmetre total és de 25 nm i el seu diàmetre interior és de 15 nm.
La unitat estructural bàsica dels microtúbuls és el dímer αβ-tubulina, que està compost per dues subunitats de tubulina: l'α-tubulina i la β-tubulina.
Els dímers αβ-tubulina s'agrupen l'un darrere l'altre formant els anomenats protofilaments. El conjunt de tretze protofilaments forma el microtúbul.
Els microtúbuls són estructures que presenten certa polaritat. L'extrem que acaba amb α-tubulines s'anomena extrem minus (-), mentre que el que acaba amb β-tubulines és l'extrem plus (+).
Per tal de dur a terme la polimerització cal que els heterodímers d'αβ-tubulina s'activin energèticament amb dues molècules de GTP
La tubulina polimeritza espontàniament in vitro en condicions adequades (a 37 °C i amb presència d'ions Ca2+ i Mg2+) L'addició dels dímers o heterodímers té lloc en dues etapes:
La polimerització o despolimerització de la tubulina depèn de la seva concentració en el medi.
In vivo la polimerització és semblant que in vitro, amb la diferència que el creixement o decreixement es dona exclusivament per l'extrem plus (en microtúbuls làbils). L'extrem minus està segrestat per anells de γ-tubulines del Centre organitzador de microtúbuls (MTOC). La γ-tubulina s'uneix a l'α-tubulina estabilitzant així, l'orientació dels dímers de tubulina i impedint que polimeritzi o despolimeritzi per aquest extrem. En la cèl·lula la concentració de tubulina lliure és sempre inferior a la concentració crítica.
Els microtúbuls làbils o citoplasmàtics són estructures reversibles que poden polimeritzar i despolimeritzar. En determinades condicions (per exemple, en presència d'antibiòtics), poden despolimeritzar i reorganitzar-se altre cop si les condicions desapareixen.
Els microtúbuls estables no són estructures reversibles, ja que un cop formats tenen un caràcter permanent en la cèl·lula i es mantenen durant la vida cel·lular. Comprenen els microtúbuls dels cossos basals, els de l'axonema de cilis i flagels i els de centríols.
Són proteïnes que es troben en molta menor quantitat que les tubulines. La major part presenten cicles de fosforilació-defosforilació que regulen la seva unió al microtúbul determinant la seva funció.
Són les menys conegudes
Són proteïnes essencials en el transport d'orgànuls i en el moviment de cromosomes. Dins d'aquest grup de proteïnes cal destacar la quinesina i la dineïna.
Inhibeixen l'ensamblatge de molècules de tubulina per formar els microtúbuls provocant-ne la despolimerització.
Indueixen la formació d'agregats paracristal·lins de tubulina
Estabilitza els microtúbuls
Per exemple; la síndrome de Kartagener es deu a una mutació que produeix carència de dineïna, i com a conseqüència els defectes descrits anteriorment.