Miguel Littin

Miguel Littin

(2018)
Biografia
Naixement	(it) Miguel Littin Cucumides 9 agost 1942 (82 anys) Palmilla (Xile)
Alcalde Palmilla
6 desembre 1996 – 6 desembre 2000
Regidor Palmilla
1994 – 6 desembre 1996
Alcalde Palmilla
26 setembre 1992 – 1994
Dades personals
Formació	Universitat de Xile
Activitat
Ocupació	guionista, actor, productor de cinema, director de cinema, escriptor
Premis
(6 gener 2003)  Commander of the Order of the Aztec Eagle ^(en) (1976)  Ariel Award for Best Screenplay ^(en) , per l'obra Actas de Marusia (1976)  Premi Ariel a la millor direcció, per l'obra Actas de Marusia (1976)  Premi Ariel a la millor pel·lícula, per l'obra Actas de Marusia

Miguel Littín Cucumides (Palmilla, província de Colchagua, 9 d'agost de 1942) és un premiat director de cinema, televisió, guionista i escriptor xilè d'orígens palestí i grec.

Biografia

Descendent d'immigrants àrabs i grecs, va estudiar a l'Institut Regional Federico Errázuriz (IRFE) de Santa Cruz, i després va estudiar teatre a l'Escola d'Art Dramàtic de la Universitat de Xile i va treballar com a director de televisió en el canal de la seva alma mater.^[1]

En 1963 va començar a treballar en cinematografia com a assistent de direcció de Yo tenía un camarada, la primera pel·lícula de Helvio Soto, director amb quitambé va col·laborar com a actor en la cintes El analfabeto (1965), Ana (del mateix any) i Mundo mágico (aquest últim, un episodi del llargmetratge El ABC del amor, de 1966).^[1]

Debutà com a director amb Por la tierra ajena (1965). Aquest film, basat en una cançó de Patricio Manns, aborda el tema de la pobresa i la infància amb una estètica influenciada per Dziga Vertov en el muntatge de Fernando Bellet.^[1]

La seva consagració va arribar quatre anys més tard, amb el seu primer llargmetratge amb El Chacal de Nahueltoro. Memoria Chilena destaca que "la pel·lícula va impactar a Xile no sols en termes de taquilla, sinó també en termes socials i polítics. En l'obra, Littín denúncia la marginalitat de la pagesia i l'absurd accionar de la justícia".^[2]

En 1971, quan Salvador Allende va assumir el poder, va designar a Littín president del directori de l'empresa estatal Chilefilms.^[2] Durant aquests anys del govern de la Unitat Popular, juntament amb la feina de casa executives, va realitzar alguns documentals i el llargmetratge La tierra prometida, que seria acabada i estrenada a l'exili.^[3]

Arran del Cop d'estat de l'11 de setembre de 1973 —que, encapçalat pel general Augusto Pinochet va enderrocar al president socialista Salvador Allende— i l'establiment de la posterior dictadura, va haver de sortir exiliat aquest mateix any, primer a Mèxic i posteriorment a Espanya.

En 1976 va guanyar el Premi Ariel a la millor direcció per la seva pel·lícula Actas de Marusia (1975) i va ser nominat dues vegades en el Festival Internacional de Cinema de Canes al guardó de la millor pel·lícula per aquesta cinta i El recurso del método (1978), i als Oscar corresponents a 1975 i 1982 com millor pel·lícula estrangera, per la primera i Alsino y el cóndor, produccions de Mexic i Nicaragua, respectivament.^[4][5]

En 1985 Littín va tornar clandestinament a Xile per a filmar una crònica sobre la dictadura que es va dir Acta general de Chile i va ser estrenada a l'any següent. Aquest documental va inspirar a Gabriel García Márquez a escriure Las aventuras de Miguel Littín clandestino en Chile, llibre que es va transformar ràpidament en un supervendes.

Posteriorment, va retornar a la temàtica llatinoamericana amb Sandino de 1991 i tes anys més tard va dirigir Los náufragos.

El 2000 va reprendre l'estil d'epopeia popular amb Tierra del Fuego.

Nou anys després va estrenar Dawson. Isla 10, documental basat en les memòries homònimes de Sergio Bitar sobre aquest famós camp de concentració xilè.

Littín fa ús de la paraula durant una trobada amb la presidenta Bachelet en 2013

Ha escrit dues novel·les —El viajero de las 4 estaciones (1990), la història del seu avi matern grec, i El bandido de los ojos transparentes (1999)—, aaixí com també els guions de diverses de les seves pel·lícules.

Littín va ser alcalde de Palmilla, la seva ciutat natal, durant el període 1992-1994 i reelegit per al període 1996-2000.

Miguel Littín és el clàssic exemple del cineasta compromès i militant, tot i que mai va pertànyer a cap partit polític, buscant narrar les aventures i sofriments del poble xilè i llatinoamericà.^[6]

Va ser director acadèmic a la Escuela de Cine de Chile^[7] i en 2016 va assumir la direcció de l'Institut d'Alts Estudis Audiovisuals a la Universitat d'O'Higgins, a Rancagua.^[1]

Pel·lícules

Littín presenta Los náufragos al FICVIÑA 1994.

Any	Títol
1965	Por la tierra ajena
1969	El Chacal de Nahueltoro
1971	Compañero Presidente (documental)
1973	La tierra prometida
1974	Actas de Marusia
1978	El recurso del método
1980	La viuda de Montiel
1981	Alsino y el cóndor
1986	Acta general de Chile (documental)
1989	Sandino
1994	Los náufragos
1998	El duelo
1998	Aventureros del fin del mundo
1999	Cinco marineros y un ataúd verde
2000	Tierra del Fuego
2002	Crónicas palestinas (documental)
2002	El abanderado
2005	La última Luna
2009	Dawson. Isla 10 (documental)
2014	Allende en su laberinto

Premis

Any	Pel·lícula	Esdeveniment	Premi/Categoria
1976	Actas de Marusia	Premi Ariel	Ariel d'Or-Millor pel·lícula
			Ariel Millor Guió
		Festival de Cinema Iberoamericà de Huelva	Colón d'Or-Públic
1980	La viuda de Montiel	Festival de Cinema Iberoamericà de Huelva	Colón d'Or
1983	Alsino y el cóndor	Festival Internacional de Cinema de Moscou	Sant Jordi d'Or
1986	Acta general de Chile	Festival Internacional de Cinema de Venècia	Premi Fipresci (menció honorígica)
			Medalla d'Or del Senat italià
			Premi «Espai lliure de l'Autor»
1994	Los náufragos	Festival Internacional de Cinema de Cartagena de Indias	Kikito d'Or al millor Guió
2005	La última Luna	Festival de Cinema Iberoamericà de Huelva	Colón de Plata al millor director
2006	La última Luna	Festival Internacional de Cinema de Cartagena de Indias	India Catalina d'Or

Nominacions

Premis Oscar

Any	Categoría	pel·lícula	Resultat
1975	Millor pel·lícula estrangera	Actas de Marusia	Candidat[8]
1982	Millor pel·lícula estrangera	Alsino y el cóndor	Candidat

Festival Internacional de Cinema de Canes

Any	Categoria	pel·lícula	Resultat
1976	Palma d'Or	Actas de Marusia	Candidat
1978	Palma d'Or	El recurso del método	Candidat

Festival Internacional de Cinema de Berlín

Any	Categoria	pel·lícula	Resultat
1970	Os d'Or	El Chacal de Nahueltoro	Candidat
1980	Os d'Or	La viuda de Montiel	Candidat

Altres

Premi	Festival	Any	pel·lícula
Sant Jordi d'Or	Festival Internacional de Cinema de Moscou	1973	La tierra prometida
Ariel d'Or	Premis Ariel	1979	El recurso del método
Kikito d'Or	Festival Internacional de Cinema de Gramado	1995	Los náufragos
Colón d'Or	Festival de Cinema Iberoamericà de Huelva	2005	La última Luna
Sant Jordi d'Or	Festival Internacional de Cinema de Moscou	2005	La última Luna

Referències

1. Breve biografía de Littín Arxivat 2019-09-18 a Wayback Machine., catàleg virtual de la Cineteca de la Universitat de Xile, s/f; acceso 27.8.2019
2. «Cine chileno en el exilio (1973-1983): Miguel Littín», Memoria Chilena, s/f; acceso 27.8.2019
3. «8th Moscow International Film Festival (1973)». MIFF. Arxivat de l'original el 16 de gener de 2013. [Consulta: 3 gener 2013].
4. El Mercurio. «Espectáculos - Claudio Miranda: El otro chileno que marcará presencia en la gala», 11-01-2013. [Consulta: 24 febrer 2013].
5. IMDb. «Miguel Littin - Awards» (en anglès). www.imdb.com, 2013. [Consulta: 4 abril 2013].
6. «The 55th Academy Awards (1983) Nominees and Winners». oscars.org. [Consulta: 13 octubre 2013].
7. «12th Moscow International Film Festival (1981)». MIFF. Arxivat de l'original el 21 d'abril de 2013. [Consulta: 21 gener 2013].
8. «The 48th Academy Awards (1976) Nominees and Winners». oscars.org. [Consulta: 18 març 2012].

Enllaços externs

• Entrevista any 2000.