Un Mi-17 de les forces aèries afganes | |
Tipus | Helicòpter de transport |
---|---|
Fabricant | Mil |
Estat | Unió Soviètica i Rússia |
Dissenyat per | Mil |
Primer vol | 1975 |
Dimensions | 5,65 () m |
Abast | 800 km |
En servei | 1977 (Mi-8MT), 1981 (Mi-17) - |
Estat | En servei |
Operador/s | |
Altres usuaris | Uns 60 països més |
Propulsor | Klimov TV3-117 |
Producció | 1977–present |
Construïts | 12.000[1] |
El Mil Mi-17 (en rus: Ми-17, designació OTAN: Hip) és el model d'exportació del Mil Mi-8M,. El Mil-Mi-17 és un helicòpter bimotor de transport amb capacitat de portar coets i míssils guiats antitancs. Va ser dissenyat a la fàbrica d'helicòpters Mil de Moscou (fundada per Mikhail Mil) com un derivat del Mil Mi-8 de Rússia, un dels models més populars al món pel seu comparatiu baix cost i alta capacitat de càrrega útil.[2]
El cost operatiu per hora de vol és de l'ordre dels 900 dòlars. Es produeixen a les fàbriques de Ulan-Udè i Kazan, en aquesta factoria es fabriquen específicament els Mil Mi-17 per a les Forces Armades de Rússia, i el Mil Mi-172, una aeronau civil.[3] Un Mil Mi-17 es sol diferenciar visualment de la sèrie Mil Mi-8T perquè aquests últims porten el rotor de cua sobre el costat dret, mentre que el Mil Mi-17 ho porta del costat esquerre.
És un helicòpter biturbina, pesant i de llarg abast per al transport de tropes o càrrega, té un tren d'aterratge fix amb tres rodes, capacitat per portar tancs de combustible externs, dissipadors de calor per reduir signatura calòrica, també pot ser armat i blindat (a costa de reduir la capacitat de càrrega).
Existeixen versions pel transport de passatgers civils, càrrega, guerra electrònica, radar, vigilància naval, combat i suport de soldats en terra, per a la lluita contra la insurrecció, narcotràfic, terrorisme, pirateria, escorta d'avions de combat d'atac a terra i rescat de soldats ferits en el camp de batalla.
Desenvolupat a partir de la base del fuselatge de l'anterior disseny del Mil Mi-8, el nou i modernitzat Mil Mi-17 va ser equipat amb els motors més potents Klimov Tv3-117MT, rotors nous i la transmissió desenvolupades pel disseny de la versió més moderna Mil Mi-14, una variant d'helicòpter naval i de transport de tropes, juntament amb les millores del fuselatge per poder transportar càrregues més pesants.
Les modificacions inclouen una nova porta gran en el costat dret, la millora del control d'APU dels motors incorporat, sistema d'alimentació de combustible als motors, controlat en forma electrònica FADEC, plaques d'armadura de Kevlar en tot l'àrea de la cabina i els motors. Alguns models també equipen una rampa de càrrega posterior, en comptes de les habituals portes de petxina, permetent carregar fins a un vehicle de la grandària d'un tot camí, per a operacions darrere de les línies enemigues.
Dades de Jane's All The World's Aircraft 2003–2004[5]
Característiques generals
Rendiment
Armament